Renovar tot l’equip directiu no implica necessàriament que les coses vagin millor
D’una banda és una mostra de fermesa...de l’altre una perillosa senyal de desconfiança
En el consell d’administració de l’ICS celebrat abans d'ahir a la tarda es va
dur a terme una profunda renovació de
l’estructura directiva de l’Institut. La renovació afecta a la totalitat de la
primera línia de l’organigrama. És la primera mesura important duta a terme pel
nou tàndem directiu de l’entitat, constituït pels Drs., Constante, President
del consell d’administració, i Soley, nou gerent de l’ICS.
La remodelació de l’equip directiu ha quedat de la següent manera:
- Gerent: Pere Soley
- Direcció Adjunta d’Afers Assistencials: Dr. Antoni Juan que prové de la direcció de l’Hospital Trueta de Girona, i que substitueix al Dr. Jaume Benavent
- Direcció Econòmica i d’Organització: Sra. Clara Parés que prové de la direcció financera de la Gerència territorial de l’ICS Metropolitana Nord, i que substitueix al Sr. Santiago Cardona.
- Direcció de Recursos Humans: Sra. Sara Manjón que prové de la da direcció adjunta de RRHH de la Gerència territorial de l’ICS Metropolitana Nord, i que substitueix a Xavier Saballs
- Direcció d’Infraestructures i Serveis: Sr. Ramon Ortiz que prové de la direcció de Serveis generals de la Gerència territorial de l’ICS Metropolitana Nord, i que substitueix al Sr. Miquel Pujol
- Direcció de Sistemes d’Informació: Sr. Pol Pérez que prové de la direcció de Sistemes d’Informació de la Gerència territorial de l’ICS Metropolitana Nord. Aquesta direcció és de nova creació; si més no en l’organigrama actual no existia
- Secretaria Tècnica: Sr. Josep Maria Giménez que prové de la direcció adjunta econòmica del grup IDC, i que substitueix al Sr. Delfí Faixedas
Vàries coses salten a la vista: la primera el desmantellament de la Gerència territorial Metropolitana Nord, que s’ha quedat pràcticament sense
equip directiu. La segona, que en èpoques de crisi en lloc de reduir els
càrrecs de l’organigrama n’hi afegim de nous fet que algú s’ho hauria de fer
mirar. La tercera denota un afany de “neteja” que no acabo de compartir. Puc
acceptar que de les persones substituïdes n’hi hagi alguna o algunes que no
comptin amb la confiança del nou gerent, però totes? Em sembla certament
inaudit i gens positiu, perquè ara tindrem dues organitzacions amb problemes
d’acoblament dels nous directius, els serveis centrals de l’ICS i la
Gerència Metropolitana Nord.
De fet, endur-se gent d’aquí cap allà, el Dr. Soley ja ho havia fet alguna vegada tant a Bellvitge amb gent de
l’Aliança, com a Mataró també amb gent de l’Aliança. També havia portar col·laboradors des de Mataró a la Metropolitana Nord però a aquests extrems
actuals encara no hi havia arribat mai. Sembla lògic pensar que es vol rodejar
de persones de la seva confiança, però arribar al punt de desconfiar de tothom
em sembla una mica exagerat.
En la meva opinió els mals de l’ICS no estan en els serveis centrals,
sinó en els autèntics regnes de Taifes que s’han anat estructurant. Qui mana a
la Gerència territorial de Lleida? El gerent de l’ICS? Semblaria que no. Qui
mana a les gerències territorials de les comarques de Tarragona? El gerent de
l’ICS? Semblaria que tampoc. I a la Catalunya Central? I a Vall d’Hebron? I a
...? Hi tant que calen canvis, però els més necessaris no són precisament els
que s’han produït.
Tanmateix, vull desitjar-li els millor èxits a aquest nou equip. Tots
ells tenen data de caducitat, com els iogurts. Això passa sempre que et nomenen
alguna cosa, el problema és que en els iogurts aquesta data està indicada a l’envàs i en l’Administració la data de caducitat depèn dels canvis polítics
i/o d'alts responsables. Tant de bo a tots el vagi molt bé; tots hi sortirem
guanyant.
No puc acabar aquest post sense retre un sentit homenatge a Miquel
Pujol. Ara l’han canviat, i pel que se torna a Vall d’Hebron. Miquel Pujol és
una persona molt discreta, que treballa sense fer soroll, però que acaba fent
coses de molta transcendència. Se que ha aconseguit baixar molt la factura elèctrica
de l’ICS gràcies a acudir a les subhastes d’electricitat quan aquestes es feien,
i recordo amb orgull, quan en Miquel Pujol va ser capaç de dotar el que llavors
era la Ciutat Sanitària Vall d’Hebron d’un anell energètic (electricitat,
calor, fred i vapor) a partir del gas, guanyant un premi de la Comunitat Europea que va permetre
finançar una part important del projecte. Quan al nostre país tot just es
començava a parlar de la cogeneració, en Miquel Pujol ja estava treballant amb
èxit en la trigeneració. Gràcies Miquel per ser com ets, i que la nova etapa
“al Valle” et sigui molt positiva. Els que entenem una mica d’aquestes coses
sabem de l’enorme mèrit que té el que vas fer. Miquel: conserva la magnífica colecció "d'autos" que tens!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada