Conflicte entre OMC i CESM

Per assolir un major protagonisme?  

Escrit per

Dr. Toni Iruela (@airuelal)

EBA Vallcarca SLP.

Aquesta setmana m’ha cridat l’atenció el conflicte viscut entre l’OMC (Organización Médica Colegial) i el CESM (Confederación Estatal de Sindicatos Médicos).

Aquest conflicte m’ha recordat el post que fa unes setmanes vaig escriure en aquest blog titulat “les meves organitzacions professionals”. En aquell post reivindicava que als països madurs és molt important la qualitat de les seves Institucions, així com que fossin clares les missions o funcions d’aquestes organitzacions i convidava a la reflexió dels nostres lectors respecte al compliment de les missions i si es respectaven les competències entre elles.

Doncs bé, “para muestra un botón” i el conflicte està servit entre l’OMC i el CESM. Què ha motivat el desencontre?

L’OMC mitjançant la seva Fundació Social i de la vocalia de “médicos con empleo precario”, ha posat en marxa la “Oficina de Promoción de Empleo Médico (OPEM)”, una plataforma que neix per "ayudar a los médicos en la formación y búsqueda de empleo a nivel nacional e internacional". Fins ara, l’OMC era l’encarregada d’expedir un certificat d’idoneïtat pels metges que volien marxar fora d’Espanya a exercir o completar la seva formació. Ara i amb aquesta iniciativa vol també avaluar que les condicions del lloc de treball siguin les adequades. 

Els Drs. Fernando Rivas i Juan José Rodríguez Sendín
vocal i president de l'OMC

La CESM considera que la Oficina de “Promoción de Empleo Médico” (OPEM) és una invasió de competències. Es comenta que una cosa és assessorar i d’altre una agència de col·locació. Per la seva part, des de l’OMC s’ha manifestat que no es té ni voluntat ni potestat legal d’ocupar-se de competències sindicals que són pròpies de CESM. OMC mostra la seva  voluntat de tirar endavant amb aquesta oficina ja que considera una prestació més pels metges col·legiats a l’hora de buscar ocupació.

Seguiré aquest tema de prop i esperem que pel bé de la professió que es trobi una solució que permeti servir millor als metges i metgesses més enllà dels protagonismes.

El Dr. Francisco Miralles del CESM

Voldria fer ara algunes consideracions en clau catalana; com els nostres lectors saben, estem en un moment transcendent pel que fa a assolir la signatura del Pacte Nacional de Salut (PNS). Per aquest pacte, les organitzacions professionals mèdiques són molt importants i seria desitjable compartir una mateixa visió de la professió tant des del sindicat Metges de Catalunya com des de les organitzacions col·legials, en particular del COMB. La professió viurà uns profunds canvis demogràfics als propers anys que hauríem de considerar un repte i una gran oportunitat. Seria un error històric, des de el meu punt de vista, la manca de generositat o allunyar-se de la centralitat amb apropaments trencadors del model sanitari català. Per algunes informacions que han transcendit el no recolzament a l’acreditació de la competència clínica, el no suport al desenvolupament ple del rol d’infermeria ni a l’autogestió de les EBA o intentar desfer el camí pretenent que l’ICS sigui l’única empresa pública de salut de Catalunya amb l’absorció de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i les empreses Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Parc Sanitari Pere Virgili i Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS), serien des de el meu punt de vista punts que no podrien comptar amb el meu suport.

Cal per tant, sumar des de les organitzacions professionals que servim als metges i metgesses, quin ha de ser el nostre paper en la política sanitària, en la governança del sistema i organitzacions, posicionament respecte a l’autonomia clínica i l’autogestió, aposta pel compromís de formació continuada i acreditació de la competència clínica i de lluitar per un model contractual i retributiu digne. Serem capaços?


www.rbaestudisiprojectes.cat