UCH reclama solucions a les Administracions Públiques...

...i passa de puntetes sobre el trist paper del Departament de Salut

Pel seu interès reprodueixo l’escrit que sota el títol “Recuperar la Confiança”, Manel Jovells President de la Unió Catalana d’Hospitals ha publicat avui a La Vanguardia. 

“Vivim moments complexos en què predominen la incertesa i la desconfiança, i el sector sanitari, i també el social, no són aliens a aquesta dura realitat. Aquests sectors han fet un esforç importantíssim en la seva gestió. El sector sanitari, concretament, ha assumit una reducció del pressupost de gairebé un 16% entre el 2010 i el 2013. A part, ha hagut de suportar un increment de costos (de l’IPC, de l’IVA, reducció de bonificacions a la Seguretat Social i més costos financers pel retard en els pagaments de l’Administració) que ha suposat que l’esforç total sigui superior al 25% durant aquests anys. Un esforç que ha estat inevitable que repercutís en les condicions laborals dels nostres professionals, que han vist reduïda la seva capacitat adquisitiva en més d’un 20% de mitjana entre el 2009 i el 2013, per l’efecte combinat de reduccions retributives i no increments de l’IPC, cosa que ha permès mantenir prestacions i serveis públics. Malgrat això, han continuat fent la seva feina amb la mateixa professionalitat i dedicació de sempre, cosa que els hem de reconèixer. No els podem demanar més esforços. El Govern de Catalunya ja ha anunciat que no hi haurà més retallades, però ens preocupa que la situació tan greu de la seva tresoreria pugui provocar que determinades empreses sanitàries tinguin dificultats per poder afrontar els pagaments, també de les nòmines, en els terminis establerts, cosa que perjudicaria aquests mateixos professionals una vegada més. També és preocupant constatar que la disminució d’ingressos afecta el nivell d’inversió i reposició en els centres, de manera que la recuperació no serà fàcil.

Hem d’evitar això tant sí com no, i per aquesta raó demanem que s’efectuï el primer tram de l’ICO proveïdors com més aviat millor, si pot ser demà, millor que demà passat. Que s’agiliti el pagament del segon tram, preferentment abans de final d’any, i mai després del gener. Instem al diàleg i a l’acord necessari entre administracions perquè a partir de l’any que ve hi hagi prou liquiditat en el sistema que els garanteixi que puguin complir la llei de Morositat. Reclamem que els pressupostos generals de l’Estat per al 2014 incorporin la disposició addicional que permeti la moratòria del deute històric sanitari a la Seguretat Social, com passa des de l’any 1995.

Crec que aquestes mesures són possibles, i només la falta de voluntat política pot impedir que es duguin a terme. Espero que la sensatesa i la responsabilitat de tots evitin que es torni a perjudicar un sector, unes empreses i uns professionals que són tan importants per a la nostra societat. A més a més, ajudaria a no incrementar aquesta incertesa i desconfiança que deia al principi, i això també és molt important.”

Quan Boi Ruiz i Roser Fernandez van ser nomenats conseller
de Salut i Secretaria General del Depatament van
 ser substituits en els seus càrrecs a UCH per
 Manel Jovells i Helena Ris   

L’escrit centra el seu objectiu en els pagaments ICO, fet que recolzo absolutament. Ara bé, no fa cap menció sobre el trist paper que en tot plegat hi està jugant el Departament de Salut. És cert que el Sr. Montoro ministre d’Hisenda del govern espanyol té la clau dels pagaments de l’ICO, i que el govern espanyol és en part responsable dels greus problemes de tresoreria de la Generalitat. Però també és cert que el sector sanitari català ha estat i està del tot orfe davant dels ajustos dramàtics que el conseller Mas-Colell ha aplicat a la sanitat catalana. En l’escrit d’UCH trobo a faltar una crítica al silenci del conseller de Salut Boi Ruiz. Trobo a faltar que no es reclami una mica més de compromís a un conseller que a l’hora de la veritat ha estat molt més procliu a seguir les directrius que emanaven d’Economia i Finances, que no a defensar al sector Salut. En paraules molt de moda en la política catalana, a Sanitat s’han trepitjat més d’una línia vermelles, amb la aquiescència del conseller Ruiz, o si més no amb el seu silenci. Està molt bé que UCH defensi “a un sector, unes empreses i uns professionsals que són tan importants per a la nostra societat”, però està molt clar que qui en té la màxima responsabilitat, és qui hauria de sortir públicament en la seva defensa. 

Tanmateix valoro molt positivament l’escrit de Manel Jovells. Ja és hora que des del sistema sanitari català,  es defensi públicament els interessos del sector de la Salut, que és, sens dubte, qui ha pagat amb més duresa els efectes de la crisi mentre els seus líders naturals feien veure que  miraven cap a un altre banda. Confiem que aquesta crida a “recuperar la confiança” tingui ressò, i tots plegats puguem sortir d’aquesta situació amb els mínims danys possibles.

De fet, i a banda dels greus problemes de tresoreria que estem patint tot el sector, hi ha encara un altre amenaça, que Manel Jovells en el seu escrit sembla que dona per desactivada. Em refereixo als pressupostos 2014 i al fet que no hi hagi més retallades. Després de les experiències viscudes des de l’any 2010, fins que no ho vegi, no m’ho creuré. 

www.rbaestudisiprojectes.cat