El Deute històric a la Seguretat Social, dels hospitals catalans de l'antiga XHUP

El ministre Montoro vol trencar un pacte de quasi 20 anys d’antiguitat

Si es confirma, el drama està assegurat

Aquests dies ha saltat l’alarma al Departament de Salut: segons sembla, el projecte de pressupostos de l’Estat per el 2014 que ha presentat el ministre Montoro, no inclou una disposició que des de fa 19 anys s’hi venia incloent sistemàticament, com a conseqüència del pacte que a l’any 93 es va fer entre el Departament de Sanitat i Seguretat Social de Catalunya i la Tesoreria General de la Seguridad Social i el Ministeri espanyol de Treball. Segons aquell pacte, i atenent al fet que la pràctica totalitat dels hospitals catalans de la xarxa pública havien adquirit un deute molt important amb la Seguretat Social, i compte tingut que el deute no es podia condonar per no establir precedents perillosos per les arques de la seguretat social, s’establia una moratòria que aplaçava el pagament del principal del deute per un any. I aquest aplaçament s’incloïa cada any en els pressupostos generals de l’Estat,  de manera que en la pràctica era com si el deute s’hagués condonat. El que si que es condonava era el recàrrec  dels interessos generats pel deute.

El ministre Montoro està en disposició de crear un greu
problema a la sanitat catalana

En concret, i per aquest any 2013, els pressupostos generals de l’Estat incloïen la disposició següent:

“Octogésima. Pago de deudas con la Seguridad Social de instituciones sanitarias cuya titularidad ostenten las Administraciones Públicas o instituciones sin ánimo de lucro.

Las instituciones sanitarias cuya titularidad ostenten las Administraciones Públicas o instituciones públicas o privadas sin ánimo de lucro, acogidas a la moratoria prevista en la disposición adicional trigésima de la Ley 41/1994, de 30 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para 1995, podrán solicitar a la Tesorería General de la Seguridad Social la ampliación de la carencia concedida a diecinueve años, junto con la ampliación de la moratoria concedida hasta un máximo de diez años con amortizaciones anuales.”

Les conseqüències de que el projecte de pressupostos   de l’Estat per al 2014 no incloguin aquesta clàusula poden ser tremendes, atès que a partir de l’1 de gener de 2014 la Tresoreria de la Seguretat Social estaria en disposició de exigir el cobrament de quasi 500 milions d’Euros que és la quantitat  del deute. Aquest deute es va produir any rere any, com a conseqüència del sub finançament  que històricament han tingut els hospitals catalans, que al no arribar a equilibrar els seus comptes un any i un altre, van prioritzar el pagament de nòmines i proveïdors i van deixar de pagar les quotes patronals a la seguretat social. La situació va anar  de pitjor a pitjor fins que l’any 1994 es va forjar l’acord que va tenir la seva primera visualització en els pressupostos de l’any 1995.  Com a contrapartida, els hospitals de la llavors XHUP es van comprometre a pagar religiosament les quotes patronals a la seguretat social, condició “sine qua non” per poder-se adherir a la moratòria.  

L'Hospital Clínic és un dels hospitals de la XHUP que va
arribar a tenir el deute més elevat amb la
Seguretat Social

Cal reconèixer que algun hospital, com per exemple el Clínic de Barcelona, en va fer un abús d’aquesta pràctica, i va arribar a deure una quantitat molt important propera als 25.000 milions de pessetes (uns 150 milions d’€), mentre per altre banda assumia fortes inversions com per exemple, poder disposar d’una de les unitats de diagnòstic per la imatge més avançades de l’època.

El cert és que el ministre Montoro en el seu afany per “ajudar” a Catalunya ha trobat aquesta possibilitat que difícilment deixarà escapar, coneixent com de generós és amb Catalunya a qui ni tan sols paga deutes reconeguts per Lleis vigents, com ara l’Estatut de Catalunya. Segons sembla, els diputats de CiU (i espero que els d’ERC, PSC i ICV també) intentaran que en el tràmit parlamentari que la Llei de pressupostos ha de seguir tant al Congrés com en el Senat, poder incloure una esmena per tal que les coses tornin a ser com eren. Si no s’aconsegueix el Departament de Salut ja s’ha afanyat a dir que Catalunya no té diners per pagar aquest deute.

Tot plegat em fa mala espina. Montoro és igual que un gitano i és molt probable que a canvi de introduir novament la disposició en la llei de pressupostos demani coses inacceptables per Catalunya. M’ho veig a venir...  

www.rbaestudisiprojectes.cat