Noves RAT a la sanitat catalana

L’opacitat del Departament, desvirtua la bondat de les mesures adoptades

Cirurgies complexes i parts, serán els afectats per les noves Reordenacions

Fa pocs dies els mitjans de comunicació donaven la notícia que les cirurgies complexes es centralitzarien en només 10 centres hospitalaris a Catalunya, i avui llegim que aquesta reordenació afectarà també als parts.

En el primer dels cassos, sembla que en la fase actual, aquesta reordenació de la cirurgia afectarà a la cirurgia vascular complexa, així com la cirurgia de genoll, maluc i esquena també complexes. En el cas de la cirurgia vascular que avui es fa a 22 hospitals de Catalunya, es vol arribar a que la practiquin només 10 centres, sobretot la cirurgia de caròtida i els aneurismes abdominals. Pel que fa a la traumatologia, el que es vol concentrar també en només 10 centres són les anomenades repròtesis (recanvis de pròtesis) així com les infeccions de pròtesi, que avui es fan en 30 hospitals a tot Catalunya. Els hospitals que les deixin de fer  s’hauran de centrar en assumir intervencions més bàsiques. Aquesta reconversió de la cirurgia complexa també afectarà a la cirurgia pediàtrica, i es deixarà de fer en aquells centres que només fan unes 10 o 15 intervencions a l’any.    

El Dr. Alex Guarga és qui lidera al CatSalut
l'elaboració de les RAT 

És evident que totes aquests reconversions signifiquen un estalvi important i una racionalització dels serveis, amb la que per força s’hi ha d’estar d’acord. Ara bé, es presenten diferents dubtes que el CatSalut no aclareix. En una entrada anterior al blog, ja vaig exposar avantatges i inconvenients d’aquest plantejament. Ara bé, de la mateixa manera que el CatSalut esgrimeix raons qualitatives per justificar aquestes actuacions (seguretat en l’obtenció de bons resultats assistencials), queden a l’aire interrogants que no aclareix ningú.

El més important són les llistes d’espera: què succeirà si determinades intervencions es concentren en 10 o 12 hospitals? El més probable és un increment notable de les llistes d’espera, atès que quiròfans ociosos no n’hi solen haver en cap d’aquests 10 0 12 grans hospitals. Una pròtesi infectada pot ser inclosa en una llista d’espera? Com pensa resoldre el CatSalut aquest problema? Està molt bé que de tant en tant ens vulguin anunciar aquest tipus de mesures, però és evident que en tot plegat hi ha una forta dosi d’improvisació. Entenc que s’ha de racionalitzar l’activitat d’aquestes cirurgies, és clar que si, però també entenc que en aquest procés de racionalització s’hi haurien d’incloure accions per pal·liar els efectes col·laterals d’aquestes mesures, i no tinc la impressió que hagi estat així. Què passarà quan els serveis quirúrgics d’aquests 10 o 12 hospitals s’hagin saturat i comencin a tenir llistes d’espera?

Les cirurgies complexes seran objete d'una RAT

Un altre RAT anunciada avui és la de concentrar el parts d’aquells hospitals que en fan pocs. Es posa l’exemple de l’Hospital de Sant Pau i el Parc de Salut Mar, però és evident quer la mesura per ser efectiva ha d’afectar a molts més hospitals a Catalunya. Hi ha molts hospitals de la xarxa pública catalana (SISCAT) que no arriben a fer un part al dia, i tot i així han de tenir tocoginecòleg,  pediatre, anestesista i llevadora de guàrdia, a més del personal d’infermeria necessari. Per tant es tracta d’una proposta del tot raonable, però una vegada més plena d’opacitat atès que en cap cas, a banda de l’exemple esmentat, es diu a quins hospitals afectarà. 

És una llàstima que el CatSalut, que ha dissenyat una molt bona eina no la utilitzi millor. No costa res explicar-li al sector quines són les RAT que té previst aplicar, quines són les raons de cada una d’elles, quin és l’estalvi de la reordenació, com es pensa incidir sobre els danys col·laterals que cada una d’elles pugui implicar, quin és el calendari d’aplicació, etc. Probablement algunes podrien generar polèmica, però és que ara totes generen conflicte pel fet de no haver estat explicades amb temps suficient ni a la societat, ni als prestadors de serveis, ni sobretot als professionals afectats, ni als interlocutors polítics. No tinc cap dubte que quan se li digui a alguns hospitals comarcals amb menys d’un part al dia, que han de deixar de fer parts, els telèfons del conseller Ruiz trauran fum per les trucades indignades de molts alcaldes de pobles de Catalunya, i tot per fer-ho malament i no explicar-ho, per que el plantejament és bo. 


www.rbaestudisiprojectes.cat