La desaparició de l’Agència de Salut Pública de Catalunya

Perillen les polítiques de Salut Pública?

Escrit per:

Dr. Toni Iruela

Metge de Família. EBA Vallcarca SLP.

@airuelal

El passat 22 d’octubre es vapublicar al DOG el Decret Llei 5/2013, de mesures de racionalització i simplificació de l'estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al departament de Salut implica els següents aspectes:

1. Regularitza la ubicació de l’Institut Català de la Salut (ICS) dins del Servei Català de la Salut (empresa pública proveïdora de CatSalut)
2. Es proposa l’extinció de la personalitat jurídica de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries (ICAMS) i l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)
3. Situa algunes funcions de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, sota la supervisió immediata de les unitats directives del Departament de Salut.
4. L’extinció dels governs territorials de salut.

El Govern ha optat per fer aquest Decret Llei que en certa forma, dona resposta a les mocions aprovades en el debat de política general (en especial a les conjuntes de CiU, ERC i PSC). Tinc la sensació que aquest Decret Llei ha passat fins el moment força desapercebut malgrat tenir gran transcendència. Dels punts tractats al mateix,  l’únic que em sembla positiu és el que està en relació a l’ICS. Tindrem ocasió de comentar-ho en aquest blog.

Em referiré en aquest post en les implicacions que té aquest Decret Llei pel que fa a l’ASPCAT. L’ASPCAT (Agència de Salut Pública de Catalunya) va ser el resultat del consens reflectit en la Llei de SP del 2009, aprovada per unanimitat. Semblaria que per la seva modificació caldria el mateix consens i d’un procés polític almenys tan transparent i argumentat com el que va permetre la seva aprovació.

No entenc l’anunci de la seva desaparició, ni les escasses explicacions que s’han donat per justificar aquesta decisió. La suposada racionalització i simplificació del sector públic no ho pot justificar.

• Els objectius que van marcar la creació de l’ASPCAT van ser:
• Separació de les funcions polítiques de les tècniques i executives.
•  Modernització de la provisió, amb major agilitat en les seves funcions;
•  Governança amb participació interdepartamental i local;
• Desplegament d’una estructura territorial fortament connectada amb la resta de recursos locals; Autonomia de gestió i possibilitat de captació de recursos propis. 

S’ha comentat que la idea és reconvertir l’ASPCAT en una estructura central de l’Administració, depenent de la Secretaria de Salut Pública. Entre les possibles avantatges que s’han esmentat, tot i que no les comparteixo totalment:

• Reduir un NIF, contribuint al procés de reducció dels ens autònoms i empreses públiques de l’Administració;
• Mantenir el règim de funcionariat de tot el personal de Salut Pública (SP), evitant haver de fer front a la possible laboralització (opcional) que podia comportar el model agència;
• Simplificar la governança de la SP:
• unificant la cadena de comandament, acumulant la direcció política de la Secretaria Sectorial de SP amb la direcció tècnica-professional de la Direcció de l’ASPCAT;
• anul·lant el Consell d’Administració, sense haver-se de sotmetre a cap altre òrgan de rendiment de comptes que no sigui el Conseller de Salut 

Què podem perdre amb la desaparició de l’ASPCAT?   

• Un model organitzatiu per respondre a les necessitats que enfronta la SP i al repte del seu encaix integrador amb el sistema de salut (especialment l’atenció primària i salut comunitària) en la protecció i promoció de la salut.
• Una eina de gestió de la SP per les administracions, especialment la municipal i supramunicipal, que veurà com es perd l’agilitat d’establir convenis de col·laboració per la prestació de serveis, alterant la coordinació i la capacitat resolutiva eficient.
• La pèrdua del marge de maniobra i d’autonomia i responsabilitat de les estructures regionals per actuar, que no podran ser el primer nivell de resolució, amb el resultat que moltes situacions i problemes acabaran afectant als nivells centrals de decisió, de manera semblant als models de països en desenvolupament.
• Deixarà de tenir sentit la relació amb el CatSalut, el contracte programa i la integració amb el sistema assistencial, deixant el concepte de prestació dels serveis de SP i el seu assegurament, en suspens. 

Espero que aquesta no sigui una decisió definitiva (de fet penso que el Parlament ho haurà de ratificar, i aquí caldrà veure quina serà l’actitud dels diferents grups parlamentaris i molt  especialment d’ERC) i que hi hagi la voluntat del Govern i en particular del Conseller en trobar el consens necessari amb tots els sectors implicats incloent l’Administració local, els agents socials i les entitats professionals i científiques del sector.

La situació actual de crisi fa més necessària que mai les polítiques de Salut Pública, i avançar en aquesta línia de desaparició de l’ASPCAT no faria més que donar raons als crítics del Conseller en aquelles declaracions en les que  deia que "la Salut és un bé privat".


www.rbaestudisiprojectes.cat