Els límits ètics de les retallades

La sanitat pública catalana està a punt del col·lapse si hi han més retallades

Des de l’últim pressupost del govern tripartit i els que portem de CiU (en total 4 exercicis pressupostaris), els recursos que els governs catalans han destinat a la sanitat catalana han anat baixant any rere any, d’una manera important.

Fins ara, aquestes retallades han afectat sobre tot a les retribucions del personal sanitari, a les llistes d’espera de determinades patologies i a la butxaca dels usuaris del sistema sanitari que han estat colpejats per el govern de l’Estat a l’incrementar el copagament de la farmàcia. També han afectat a la facturació dels centres assistencials, que han vist com les seves “vendes” al CatSalut baixaven com a conseqüència de la reducció de la compra de serveis que el CatSalut ha aplicat, així com la reducció del preu unitari al que el CatSalut paga els serveis que compra. Les “tarifes” del CatSalut han estat afectades per les rebaixes fetes, però a més per la no actualització segons l’IPC.

El conseller Ruiz huaria d'intentar evitar més retallades 

Les empreses sanitàries són les que en certa mesura han pogut salvar millor la situació, atès que per evitar el tancament s’han vist obligades a transferir als treballadors en tot o en una part molt important l’efecte de les retallades, a través d’ERO, reduccions salarials, i reduccions d’altres avantatges socials de que gaudien els treballadors. Són doncs els treballadors de la salut els que han suportat majoritàriament els efectes de les retallades i en menor mesura els usuaris per les llistes d’espera o el copagament de farmàcia. Les empreses sanitàries són per tant les que tot i pagar les conseqüències de les retallades, ho han fet a un nivell molt inferior. Tanmateix val a dir que les empreses han hagut de suportar increments d’IVA, l’increment dels subministres (aigua, llum i combustibles), la revisió de preus dels seus proveïdors, etc., etc.

Segurament, encara queden àmbits de l’Administració de Salut en els que poder retallar: Tant al Departament de Salut, com al CatSalut, com a l’ICS, com a altres ens del Departament continuen existint bosses d’ineficiència constituïdes per un nombre elevat de funcionaris que no aporten valor afegit al sistema sanitari. Cal doncs acabar amb aquests privilegiats que continuen tenint una retribució a canvi de no aportar res a la societat. I l’existència d’un sol d’aquests personatges, deixa sense cap mena d’explicació mínimament ètica l’existència de les retallades. Mentre hi hagi en el sistema persones que se’n gaudeixen sense aportar cap valor afegit, les retallades no tenen justificació.

El conseller Mas Colell hauria d'evitar proposar més
retallades a Salut

Tota racionalització dels serveis per assolir un sistema de Salut més eficient, la societat civil l’accepta i l’acceptarà. El sentit comú serveix per entendre que quan no hi ha recursos per pagar un servei públic, el primer que toca és reduir les despeses supèrflues que hi ha al voltant d’aquest servei públic. Si tot i així continuen havent-hi problemes de sostenibilitat del sistema, cal afectar als costos del sistema, que és el que s’ha fet fins ara amb les retallades. I si en una tercera fase el que cal és retallar les prestacions del servei públic, llavors fins i tot toca demanar responsabilitats als causants de tot plegat. Fins avui a Catalunya hem cremat una d’aquestes tres fases: la segona. El govern de Catalunya té l’obligació d’afrontar d’una vegada, la primera d’aquestes fases i reduir al mínim possible la munió de gent que té contractada per no aportar res. Ho ha de fer imperativament abans de tenir la necessitat d’abordar una tercera fase que si fos necessària hauria d’implicar la dimissió de molta gent.

És per això que l’altre dia jo feia el comentari de la manca de visió d’uns líders, que en uns moments de retallades, quan les prestacions dels serveis de Salut al nivell que ara els coneixem estan en perill, no es poden prendre decisions que són molt difícils de comprendre per una societat que veu com en els fons és ella qui està pagant els plats trencats de la crisi. En aquest sentit és un error polític, però també estratègic i sobretot ètic, que amb l’excusa de les RAT (que són del tot lògiques i necessàries), es transfereixin diners del sector públic a la iniciativa privada opaca. I no cal ja ni dir,  a la iniciativa privada amb ànim de lucre i amb la seu social fora de Catalunya.

En Sanitat, a Catalunya, no només no estem construint estructures d’Estat, sinó que les que teníem i que s’hi podrien considerar les estem malmetent incorporant-hi elements forans distorsionadors.  Els problemes de la sanitat pública catalana s’han de resoldre amb la gent d’aquí, i ara més que mai. Entitats per fer-ho n’hi ha, i líders per assumir-ho també. Només cal la voluntat de que sigui així i deixar-se d’acords de difícil comprensió, com a mínim per la ciutadania. Els negocis privats en la sanitat pública no tenen cabuda en un moment de crisi profunda i amb les retallades que se'n deriven. 

www.rbaestudisiprojectes.cat