Balanç dels 6 primers mesos
del 2013
Compareixença de Josep Maria Padrosa
El passat dijous 17 d’octubre es va celebrar al Parlament de Catalunya la Comissió de Salut. La sessió del matí queda fora de l’abast d’aquest blog.
Tanmateix qui la vulgui seguir pot fer-ho a través d’aquest l’enllaç.
Per la tarda va comparèixer el conseller de Salut Boi Ruiz, per donar
comptes de l’activitat assistencial del primer semestre del 2013 en comparació
amb el mateix període de l’any 2012. Hi faré poc èmfasi per que sempre és
millor comparar activitats d’un any per l’altre, i per tant ja tindrem ocasió
de poder-ho fer quan les dades estiguin més consolidades i corresponguin a un
exercici complert. Tanmateix l'amic Toni Iruela està preparant una valoració sobre l'Atenció Primària i Comunitària que penjarem al blog properament.
 |
| En la seva última intervenció en la Comissió de Salut el conseller Ruiz estava visiblement molest per la manca d'ètica d'alguns. |
Cal assenyalar en primer lloc la consolidació d’una tendència que es ve
observant aquests darrers anys que està molt lligada a la crisi brutal que el
país està patint, i que fa referència a la disminució de les targetes
sanitàries.
Pel que fa a l’Assistència Primària, destacar una disminució de les
vistes als equips d’atenció primària del 1,1% degut a les noves tecnologies que
possibiliten l’accés virtual a determinades consultes.
En els cas de l’atenció especialitzada, indicar que continua la
tendència observada des de fa ja alguns anys, d’una disminució progressiva de
les visites als serveis d’urgències hospitalaris. Les dades indiquen un increment del 2,5% pel
que fa a les visites a consultes externes, i un lleuger decrement del nombre
total d’altes (0,4%), tot i que les altes quirúrgiques continuen augmentant.
Les llistes d’espera en general presenten millores en el temps d’espera en determinades patologies, llevat d’alguns cassos en els que el temps d’espera està incrementant-se (cas de la
cirurgia cardíaca). En el seu conjunt, les llistes d'espera poden haver augmentat al voltant del 12%.
Més enllà del conjunt de dades que es van facilitar, la Comissió tenia
interès per la compareixença del director del Servei Català de la Salut, Josep
Maria Padrosa. El Dr. Padrosa havia estat injustament acusat al més de juny
d’haver afavorit a la seva anterior empresa (Fisiogestión) per que encara tenia
poders de la mateixa. Aquesta acusació injusta,
va arribar fins extrems inimaginables, atès que algun malintencionat va arribar a
confondre tenir poders amb tenir accions, i es va arribar a dir que el Dr.
Padrosa havia afavorit a les “seves” empreses.
 |
| L'honorabilitat del Dr. Padrosa és indiscutible. Què passa ara amb aquells que l'han volgut desprestigiar per obtenir rèdits polítics, fent mal a la persona? |
El Dr. Padrosa també va explicar que quan al 2012 es va aprovar fer el
nou concurs de Rehabilitació ell va demanar per escrit al conseller, que
atenent al seu càrrec anterior i tenint en compte que Fisogestión es
presentaria al concurs atès que és un dels principals proveïdors del sector,
fos reemplaçat com a òrgan de contractació. Cal dir que el Director del
CatSalut és per llei l’òrgan de contractació d’aquest organisme. El conseller
Boi Ruiz va dictar una Resolució per la qual el director del CatSalut quedava
rellevat com a òrgan de contractació per aquest concurs específic, i assumia
les funcions el Subdirector del Servei Català de la Salut. Per tant, tot impecable.
No es pot criticar res del procediment seguit.
En el seu torn de preguntes la majoria de diputats van donar a entendre
que no han entès res. Només l’exconsellera de Salut Marina Geli i el diputat de
CiU van orientar correctament el tema dels poders. Els poders del Dr. Padrosa
eren poders ficticis. Quan ell va deixar Fisiogestión dies abans del seu
nomenament com a Director del CatSalut, va signar la seva quitança, i per tant
va tancar tota vinculació amb l’empresa
anterior. Que Fisiogestión no revoqués els poders del Dr. Padrosa, en tot cas
només es pot explicar per una praxi inadequada d’aquesta empresa, mai del Dr.
Padrosa. Per tant, el Dr. Padrosa era apoderat, cert, però ni disposava materialment dels poders ni tan sols sabia que encara ho era.
Els diputats de ERC, PPC, ICV, Ciutadans i CUP, han incidit en una incompatibilitat mal entesa atès que tres assessories jurídiques diferents de l’Administració no ho han considerat així, i algun d’ells ha dut la demagògia a extrems preocupants parlant de les “seves empreses”, de conflicte d’interessos, etc. Al final m’ha agradat molt la intervenció del conseller Ruiz que ha tancat la compareixença, visiblement molest per algunes acusacions del tot injustes que s’han hagut de sentir. Ha demanat respecte a la l’honorabilitat de les persones, ha negat que en aquest país es puguin saltar les lleis a la torera i nomenar a qui vulguis, i ha denunciat a aquells que parlen “d’incompatibilitats basades en allò que interessa que sembli i no en allò que realment és”
Tanmateix, ens toca fer una reflexió: ha quedat clar que el Dr. Padrosa
és un home honest. Qui repara ara el mal que li han fet? Està clar que en un
país democràtic, tothom pot dir allò que cregui oportú, però també està clar
que aquells que juguen amb l’honorabilitat de les persones per obtenir rèdits
polítics, aquells que llancen acusacions falses, aquells que dissenyen
estratègies de desgast polític sense cap mena de consideració a la persona, el
propi sistema democràtic els ha d’aïllar. No tot si val.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada