El manifest pel federalisme i el consens

El diari  el País en la seva edició d’avui es fa ressò d'un manifest signant per tres-centes persones del mon cultural artístic i intel·lectual espanyol en el que posen en qüestió la legitimitat de les aspiracions democràtiques d’un poble per assolir la plenitud com a tal, mitjançant el dret a decidir.  El comunicat conté perles com la que senyalo tot seguit:

Tot un premi Nobel com Vargas LLosa, conegut anticatalanista,
en el seu afany per dorar la píndola als espanyols, és un dels
signants contra la voluntat dels catalans d'esdevenir
un Nou Estat d'Europa  

“Ni Cataluña está sometida a un expolio por parte de España, ni el común de los españoles alberga sentimiento alguno de menosprecio hacia ella. Bien al contrario: Cataluña suscita afecto, admiración y reconocimiento, entre otras razones porque sin ella, sin su lengua, sin su cultura y sin su aportación solidaria, no puede entenderse la España democrática.”

Només llegint aquest paràgraf te’n adones que els signants, o els que han redactat el manifest, no s’han assabentat de res. Negar l’espoli fiscal de Catalunya és tant com negar que el sol surt cada dia. Negar que l’Estat espanyol discrimina negativament Catalunya és no prendre’s ni tan sols la molèstia de donar un cop d’ull als pressupostos de l’Estat. El fet que l’Estat no pagui a Catalunya les quantitats previstes en el que “queda” de l’Estatut Català és no voler reconèixer una evidència.

Pedro Almodovar és un altre dels que ens volen
 prendre per tontos  

Però quan sobrepassen tots el límits és quan els progres que han elaborat el manifest afirmen que els espanyols senten afecte, admiració i reconeixement per Catalunya. Segur que no han escoltat a José Bono, Felipe González, Alfonso Guerra, Rodríguez Ibarra, Monago, Nuñez Feijóo, Wert, Montoro, Aznar, Esperanza Aguirre, Vidal Quadras  i tants i tants d’altres. Sembla realment com si a sobre ens volguessin prendre el pel. El summum arriba quan fan referència a l’admiració i el reconeixement a la llengua i cultura catalanes: ignoren el seguit de sentències del Tribunal Constitucional  i del Tribunal Suprem contra l’Estatut i contra la immersió lingüística. Decididament o ens prenen per tontos, o se’n riuen del mort i de qui el vetlla, o ambdues coses al mateix temps.

Fins ara, pel que jo he pogut llegir, el procés cap a l’Estat propi, passa per un plantejament del tot democràtic: donar la veu al poble. Al respecte, les eminències espanyoles signants del manifest proclamen:

“ Ahora, paradójicamente, los independentistas para llevar adelante su denominada transición nacional se proponen violentar la ley democrática, hecha por todos y para todos, con el propósito de alumbrar una ley nueva, hecha solo por los que se sienten llamados a una misión sin contar con los demás.“

Aquest és un d'aquells que es pensa que és més llest que la resta del mon.
Vota a Madrid contra el que els seus companys de partit voten a
Catalunya i  a més preten justificar-ho. Més cinisme impossible

És a dir, volen anteposar una llei espanyola al dret democràtic de voler decidir lliurement el nostre futur. Dient que entre els signants hi ha personatges il·lustres com el Sr. Vargas Llosa, de sobres conegut pel seu anticatalanisme ferotge i militant ja està tot dit. També hi ha algun personatge proper a la FAES o fins i tot algun ex minstre com Carlos Solchaga. Tampoc em sobta gens que el PSC que va totalment a la deriva, per boca del seu secretari d’organització Daniel Fernandez doni suport al manifest. N’hi ha que encara no saben que volen ser quan siguin grans


www.rbaestudisiprojectes.cat