Les eleccions més importants de la nostra vida

Els catalans amb dret a vot estem davant de les eleccions més importants de la nostra vida. Mai cap altre ciutadà de Catalunya ha estat en condicions de poder determinar amb el seu vot si Catalunya podrà exercir el dret a decidir o si per el contrari, acceptarà sotmetre’s per altres tres segles com a mínim, a la voluntat d’Espanya. Demà, diumenge 25 de novembre de 2012, ens hi juguem molt. Tant els que estem a favor de poder decidir el nostre futur com aquells que hi estiguin en contra. Està en joc el futur de Catalunya.

L'acte final de campnaya de CiU al Palau Sant Jordi va ser
multitudinari. Ho serà el seu vot?

És ben cert que aquestes eleccions no decideixen per elles mateixes si Catalunya vol ser o no un nou Estat d’Europa: Això s’haurà de decidir en un referèndum, que només es celebrarà, si demà els catalans omplim el Parlament de diputats sobiranistes. En aquest sentit em preocupa no només el paper galdós que han jugat des de Madrid tant el govern espanyol com “la caverna” movent-se per les clavegueres de l’Estat  intentant dinamitar la netedat del procés electoral català, sinó també la gran dispersió del vot sobiranista a Catalunya. Són dos factors, totalment independents l’un de l’altre, però que conflueixen en una mateixa direcció: la de reduir el nombre de diputats que defensin el dret a decidir.

Són preocupants tant els bruts atacs que venen de Madrid amb la clara intenció d’aconseguir beneficiar el vot del Partit Popular i en última instància de reduir el vot sobiranista, com la dispersió del vot a Catalunya, pels efectes demolidors que sobre aquest vot tan dividit  té la llei d’Hont.  Segurament per aquest motiu s’han creat a Catalunya diverses plataformes de suport al President Mas constituïdes en molts cassos per persones que mai han votat a CiU.

Oriol Junqueras president d'ERC ha estat una de les sorpreses
positives de la campanya. Seria bo per Catalunya que els seus
resultats el situessin com a segona força política al Parlament

Una de les causes principals d’aquesta dispersió del vot sobiranista, es la dicotomia esquerres-dretes. És sens dubte un debat legítim, no se si massa actual o no en el segle XXI però legítim en qualsevol cas.  Dintre de l’àmbit del que podríem anomenar l’esquerra hi ha si més no, 4 opcions polítiques (ERC, SI, CUP, ICV) que estan a favor  del dret a decidir del poble de Catalunya. En el sector del centre-dreta en trobaríem 2 més (CDC i UDC) tot i que aquestes des de fa molts anys es presenten a les eleccions en coalició (CiU). Diguem doncs que el vot sobiranista es repartirà entre 5 grups polítics, mentre que el vot unionista ho farà entre 3 forces que el propugnen (PP, C,s, PSC). De tot plegat en surt clarament beneficiat el vot unionista, el que no vol que els catalans puguem decidir per nosaltres mateixos el nostre futur i restem per sempre més sotmesos a la voluntat dels espanyols. (La sobirania reside en el  del pueblo espanyol)

De fet el ressorgiment d’aquest debat, li ha vingut de perles a la política pre-democràtica del govern espanyol, atès que juntament amb les seves maniobres vergonyants ha permès reduir les expectatives d’aconseguir escons a les forces sobiranistes en el seu conjunt .

L'estelada hauria de ser la gran triomfadora de demà, per sobre de qualsevol
partit polític

Entenc doncs que no és gens oportú haver replantejat el debat esquerres/dretes. En aquests moments el més important és Catalunya. Quan Catalunya sigui un nou Estat d’Europa serà el moment de decidir amb els vots de tots el catalans si volem un govern de dretes o d’esquerres, conservador o progressista, modern o anquilosat, un govern que ajudi als ciutadans o un govern que visqui dels catalans, però prèviament el debat és un altre. Avui el debat és determinar entre tots que és el que volem ser el dia de demà. Volem ser espanyols? Volem ser un nou Estat europeu? Volem ser un nou Estat que no estigui ni a Espanya ni a la Unió Europea?.

I per que aquest debat es pugui dur a terme ens cal una majoria sobiranista molt important al Parlament. Per tant és hora de decidir que és el que prioritzem quan anem a votar, si Catalunya o la dicotomia esquerres-dretes. Ens cal concentrar el vot sobiranista, això és una evidència. Que cadascú actuï en consciència, i sobre tot que hi guanyi Catalunya.

Demà ho sabrem.

www.rbaestudisiprojectes.cat