Decepció sobiranista: aquesta és la Catalunya real

Quan tot just comencem a recuperar l’alè després del resultat electoral d’ahir  a la nit, comencen les primeres lectures sobre els perquès de la situació a la que s’ha arribat. És obvi que cadascú farà la seva pròpia lectura i en treurà les seves conclusions. Per la meva part vull fer aquest procés “en veu alta”

Nova victòria electoral del President Mas i nova derrota pel que fa
 a les seves espectatives. El pitjor és que el sobiranisme
català també ha sortit derrotat 

D’entrada cal admetre que els sobiranistes hem perdut les eleccions. I les hem perdut tot i que alguns expliquin que el nombre de diputats sobiranistes al Parlament, si fa no fa, és el que ja hi havia abans de les eleccions. Tant cert com que aquests diputats sobiranistes han perdut la capacitat de lideratge d’un procés que si abans era difícil i complicat ara s’ha convertit en impossible. Em sap greu dir-ho però ERC no conduirà al poble de Catalunya a la independència, sinó a un frustració encara més gran que la que alguns sentim ara. Tenim escons, però no tenim lideratge; tenim vots, però no la força que ens caldria; tenim il·lusió, però no la credibilitat; volem la independència, però el món no ho reconeixerà. Amb aquests resultats no.  Tal com diuen des de Madrid, aquestes eleccions al Parlament de Catalunya les ha guanyat Espanya. Aquesta és la realitat. 

Més enllà de lamentacions, voldria exposar el que al meu criteri han estat les raons bàsiques d’aquesta desfeta. Jo ho atribueixo fonamentalment a cinc motius:

El primer: el ja comentat efecte en un altre article en aquest blog, de les clavegueres de l’Estat, amb l’escàndol de la corrupció promogut pel diari El Mundo amb el beneplàcit del govern espanyol, desprestigiant al President Mas. Ha estat un atac a la línia de flotació de Convergència just una setmana abans de les eleccions en el moment en el que molts indecisos comencen a decantar el seu vot. Em sembla una pràctica execrable, mostra d’on arriba la manca d’ètica d’un país, Espanya, en plena decadència política, econòmica i de valors.    

Oriol Junqueras líder d'ERC ha estat el gran guanyador de les
eleccions d'ahir. La gran contradicció és que mentre
ell guanya Catalunya perd.

El segon: una vaga general al bell mig de la campanya electoral, fet insòlit mai vist en democràcia. Una vaga general que en teoria anava dirigida contra les polítiques d’austeritat europees encapçalades per la Sra. Merkel, però que sindicats i partits d’esquerra catalans van saber redirigir contra el govern de Catalunya i les retallades que aquest havia promogut, oblidant que la primera retallada produïda a Catalunya a Sanitat fou imposada pel tripartit al juny del 2010, al retallar els sous dels treballadors sanitaris a Catalunya amb un 5%. Quin cinisme el dels Sr. Herrera (ICV) i Navarro (PSC), cridant al carrer contra allò que ells mateixos havien iniciat dos anys enrere. En un moment en el que molta gent està patini molt i passant-ho molt malament, aquest recordatori de les retallades ha fet també molt mal al govern de Catalunya; només cal recordar la multitudinària manifestació que va cloure la vaga general aquell 14 de novembre.           

El tercer: els discurs de la por conduits fonamentalment pel Partit Popular tant el de Catalunya com l’estatal, creant dubtes a les persones més dèbils de la nostra societat (aturats i pensionistes) dient-te’ls-hi que una Catalunya independent no podria pagar ni subsidis d’atur ni pensions als pensionistes. Em consta que aquest discurs de la por ha fet efecte en gent que fins i tot ha arribat a canviar el vot per por que això passés.

Pere Navarro, tot i que l'hagin "tunejat" de George Clooney és,
juntament amb Artur Mas, el gran perdedor d'ahir

El quart: una campanya electoral de CiU que sembla que els hi hagi dissenyat l’enemic. Una de les pitjors campanyes que jo recordi. Començant pel cartell electoral amb un bon lema però una imatge fatal, amb un Mas del tot “mas-sianic” que ha permès tota classe d’acudits i bromes. El discurs del propi President Mas tampoc ha acompanyat quan, mal aconsellat pels seus responsables de campanya, ha anat insistint una vegada i un altre en l’austeritat i en que encara s’haurien de fer més retallades en el futur. Aquest missatge ple de sinceritat, però també d’ingenuïtat  ha molestat a molta gent, i ha contribuït a la davallada electoral. Sens dubte les enquestes del CEO en que li donaven la majoria absoluta potser li van fer creure al Sr. Mas que els catalans havien oblidat els quasi dos anys de retallades. Quan errat estava!

El cinquè: les contradiccions en el si de la pròpia coalició CiU, on el Sr. Duran Lleida, amb els seus comentaris contraris a l’exercici del dret a decidir per part dels catalans ha incrementat els dubtes de moltes persones que no tenien clar que el President Mas acabés pactant amb Madrid enlloc de portar-nos al referèndum. El Sr. Duran faria bé de demanar la jubilació encara que fos anticipada. Ens ha fet un flac favor

Joan Herrera també va treure bons resultats, tot i que en el seu cas
la ètica no forma part de la seva estructura mental

En qualsevol cas, el resultat ja no el canvia ningú i el mapa d’escons al Parlament de Catalunya és un reflex fidel de la societat que tenim. Que ningú no s’enganyi: Catalunya encara no està prou madura per dir “bye-bye Spain”. Tanmateix tinc clara una cosa; el dia que els catalans entenguin que la dispersió del vot afavoreix als unionistes, que de polítiques econòmiques només se’n pot fer una, que només la unió dels sobiranistes ens donarà la força, aquell dia Catalunya serà un nou estat d’Europa. Mentre tant continuarà l’espoli fiscal, els greuges pressupostaris i d’inversions respecte a altres comunitats d’Espanya, els atacs a la llengua i cultura catalanes, l’anihilament de l’Estatut de Catalunya, etc., etc. I mentre tant nosaltres continuarem discutint si són verdes o són madures. Som així. 

www.rbaestudisprojectes.cat