Aquests últims dies de la campanya electoral per les eleccions al
Parlament de Catalunya estem vivint la mostra més palpable de l’estil de fer
política de certa classe d’espanyols. L’anomenada “caverna mediàtica” queda en
un joc de nens comparada amb l’estil de rata de claveguera que estan utilitzant
alguns mitjans ultres de l’Estat espanyol amb la connivència de l’aparell de
l’Estat, intentant incidir en les eleccions per perjudicar el vot sobiranista a Catalunya.
 |
| Eduardo Inda és el "periodista" de El Mundo que ha publicat una notícia que preten modificar els resultats de les elecciones a Catalunya del diumenge vinent |
De fet aquesta pràctica no és nova. Ara fa 8 any i mig, al març del
2004, el PSOE va guanyar les eleccions generals a Espanya tot i que semblava
que el PP ho tenia guanyat. Va ser l’11 de març d’aquell any quan les coses
varen començar a canviar. Un atemptat perpetrat al metro de Madrid per grups
islamistes va propiciar el canvi de govern. El govern anterior del PP tenia
majoria absoluta i la va perdre entre altres raons per la mala gestió que va
fer de l’atemptat. Des del primer moment i sense cap prova que ho fonamentés,
el Sr. Aznar va acusar a ETA d’aquell atemptat, fins i tot quan les primeres
proves van començar a evidenciar que no era ETA l’autora del fets. La gent, que
encara que ho sembli no som ximples del tot, va copsar les mentides i falsedats
culpabilitzant als etarres que alguns mitjans van escampar als quatre vents i especialment El Mundo, el mateix diari
que ara ha utilitzat les clavegueres per desestabilitzar la campanya electoral
catalana i intentar modificar els resultats en funció dels seus desitjos.
Tot plegat em sembla pre-democràtic i tercermundista i actituds com
aquesta estan situades a les antípodes de la democràcia. No fa masses mesos el mateix
Rajoy li deia per SMS a de Guindos que Espanya no és Uganda, i té raó; Espanya
és molt pitjor que Uganda.
Els fets ja són de sobra coneguts: el diari El Mundo publicava el divendres de la setmana passada passat una informació que feia referència a un
suposat “esborrany” de la policia en el qual s’assegurava que l’expresident
Pujol i el president Mas tenien sengles comptes en bancs suïssos en els que
s’hi haurien ingressat diners provinents de l’anomenat “cas Palau”. Dilluns el
mateix diari reblà el clau afegint més llenya al foc a l’assegurar que el
conseller Felip Puig havia rebut diners a casa seva (el famós 4%) procedents
també de les comissions per adjudicació d’obres a través del Palau de la
Música.
 |
| La Sra. Alicia Sanchez Camacho intenta treure profit de les difamacions contra els Presidents de Catalunya |
La reacció dels acusats ha estat immediata: d’una banda querelles
criminals contra el diari esmentat tant de l’expresident Pujol com del president Mas, així com del conseller
Felip Puig. Querella del departament d’Interior de la Generalitat per
acusacions difamatòries sobre el ben fer de la policia catalana i paral·lelament la denúncia de la Generalitat a la fiscalia per si hagués algun tipus de delicte en les informacions difoses per aquest diari.
Ara quan ja han passat més de cinc dies de la difusió de les calumnies
resulta que el ministeri de l’Interior del govern espanyol diu que “no troba”
aquest esborrany que denunciava El Mundo, quedant doncs ben clar que tot és un
intent de difamació per alterar el
resultat d’unes eleccions dites “democràtiques”. Sembla que existeixen quatre
informes de la Policia espanyola que estan en poder del jutge, però en cap
d’ells es parla de comptes a Suïssa ni sembla que hi surtin els noms dels
Presidents de Catalunya. El súmmum del cas és quan veus autoritzades del
departament corresponent de la Policia afirmen que algú del cos hauria pogut
barrejar el contingut dels informes esmentats amb confidències rebudes de gent
anònima i comentaris que circulen per Internet. Com poden veure, les diferents versions de Torrente no eren només ficció sinó una paròdia clara de la realitat
espanyola.
Tanmateix el mal estava fet. Diferents dirigents del Partit Popular van
agafar l’argument per insultar al president de Catalunya posant en qüestió la
seva honorabilitat. El Sr. Rajoy, la Sra., Sánchez Camacho, la Sra., de Cospedal, l’inefable Sr., Montoro i d’altres van sortir d’immediat a aprofitar
el desconcert creat per la informació del diari El Mundo per intentar
esgarrapar vots i desacreditar a l’opció independentista més ben situada de cara a les eleccions de diumenge que ve.
 |
| El dominic Tomàs de Torquemada fou l'Inquisidor General de l'Inquisició espamyola. Els seus èmuls governen avui les clavegueres de l'Estat |
Sorprèn que altres partits catalans que estan en l’oposició hagin
seguit el mateix camí que el PP. En concret el PSC que cada vegada és més PSOE
i menys català, que en boca del Sr. Navarro però també de la Sra. Chacón i de
l’exministre del govern espanyol el Sr. Josep Borrell han posat en dubte la honorabilitat del
president de Catalunya sabent com saben, que l’acusació no és més que una
calumnia provinent de les clavegueres de l’Estat espanyol difoses per
pseudo-periodistes. Cal notar que altres forces d’esquerra del Parlament de
Catalunya han mantingut una posició molt més ètica que la del PSC i en cap cas
han posat en qüestió l’honorabilitat del president de la Generalitat. Vull
destacar en aquest sentit el paper d’ICV
que sovint han estat objecte de les meves crítiques i que en
aquesta qüestió han fet gala d’una
elegància absoluta, igual que ERC.
Tot plegat execrable. Hem de rebutjar aquestes pràctiques mafioses
pròpies de les ments més recargolades de la “Santa
Inquisición“ Són les mateixes
pràctiques del segle XV traslladades al segle XXI. Exactament els mateixos
procediments ideats pel dominic Tomás de Torquemada practicats avui pels
inquisidors d’ara: els senyors del PP, els periodistes de El Mundo, i algun
agent de la policia que s’ha ofert per col·laborar.
 |
| Més enllà de possibles semblances físiques amb Torquemada Montoro pràctica mètodes inquisitorials al donar crèdit a un "esborrany" que ningú no ha vist. Potser ell si? |
No hi ha dubte que des de fa alguns segles Espanya és un país en franca
decadència econòmica, social, ètica i política.
Que les vaya bonito
Tejero, es claro exponente de la época Franquista. Mas y Rajoy han sido los mejores alumnos del Franquismo. Con mayoría, hacen lo que quieren. Defienden sus intereses particulares y se limpian el trasero con las propuestas de otros partidos. Se matan de risa de los ciudadanos. Reparten leña a gogo con alevosía, a la que pueden, sin importarles si son niños o gente mayor. ¿No les veis el parecido al Tejero?. Son clavados. Ponerles bigote y veréis que no hay diferencia. PP=CONVERGENCIA
ResponEliminaTotes les opinions són respectables; tu ho veus així, però has d'entendre que hi hagin persones amb una visió diferent.
EliminaRajoy, Mas y Alicia en el país de las maravillas. Por favor señores de la derecha, no cuenten cuentos que somos mayorcitos. Que PP y Convergencia es lo mismo. ¿Os dais cuenta como juegan con nosotros Mas y la Camacho?. La derecha especuladora esta jugando con nosotros, nos enfrentan. Es una buena estrategia para acabar con el PSC, el socialismo, la Esquerra y la democracia. Encienden el ardor guerrero español y catalán. Dividen els catalans, confunden a los españoles, fomentan los nacionalismos y el centralismo y gana la derecha. La derecha después de las elecciones se reúne, se besan en la boca y a estudiar como seguir reventando al personal a cambio de unos buenos bonos lucrativos y buenas comisiones que les dan la banca. Nos están enfrentando a catalanes y españoles. Es todo un montaje. Al Sr. Mas nunca le interesó la Independencia. Las denuncias son una farsa. Es una farsa maquiavelica. Han conseguido activar a los ciudadanos decepcionados por la política, nos han metido en una guerra fratricida. Maquiavelo era de derechas. Pensar y no caigáis en la tontería. Votar partidos de izquierda. PSC-ICV-ERC
ResponEliminaCom et deia abans respecto la teva visió de la realitat. Només dir-te que jo no em vull enfrontar amb els espanyols. Jo només vull contribuir a que el meu país sigui allò que una majoria prou significativa decideixi. I aquesta manera de entendre la realitat també és respectable...com ho és la teva.
EliminaSoc votant d'esquerres, i afegeixo,no nacionalista, d'aquells de tota la vida i moltes vegades crec que com fem tots, tenim tendència a simplificar i a posar allò que ens resulta semblant en el mateix sarró. Moltes vegades, evidentment ens equivoquem. El PP ha elevat a quotidià una manera de fer que repugna, però que obeeix a concepcions molt antigues que són patrimoni antic dels humans: "El poder és el que importa, la resta és il·lusió" que deia Lenin.Les masses , evidentment són manipulables i inflamables, però la manera barroera de fer política dels peperos denosta la condició de polític. Si! no em serveix que ara algú em recordi el que han fet altres...CiU inclosa en el passat, el propi PSOE...la contaminació infecta de fer política a la Pell de Toro ha condicionat i molt la manera d'entendre la democràcia els darrers 35 anys en el nostre pais. I en són culpables tots, però alguns molt més.Només per aixó i perquè molts estem farts, més que mai el dret a decidir. No és "ardor guerrero" com diu l'opinador Fotoski, és afartament de mala educació, mala llet i impunitat en una manera d'actuar. L'atac del tabloide El Mundo amb la connivència més que probable del govern espanyol, situa a aquest , tan preocupat per la imatge de la marca España, en una tesitura perillosa , doncs no renova ni evoluciona els seus hàbits predemocràtics. Normal, doncs la majoria dels seus dirigents pertanyen o són fills putatius del franquisme més tardaner. El drama, hi ho dic colpit, és que són els catalitzadors que molts catalans vulguin fugir de la realitat actual..no se si a Itaca o a Shangri-Là, però tot i les incògnites del viatge, molts catalans el que volen és allunyar-se de tanta merda
ResponEliminaAmic Mallory: ja saps que m'agrada llegir-te, tot i que en ocasions els nostres punts de vista no conflueixin.
EliminaEl que està clar és que actuar mafiosament en política no és patrimoni ni de l'esquerra, ni del centre, ni de la dreta. És patrimoni dels que pretenen utilitzar la democràcia en benefici pròpi. I aquests democràtes "de tota la vida" no caben en una estructura social basada en els valors i en la democràcia.
És evident que som lliures fins i tot per calumniar i difamar, però si escollim aquest camí una societat democràtica basada en els valors, ens hauria d'expulsar del seu si. I la Justicia hauria de ser expeditiva i clara contra els que actuen d'aquesta manera, en lloc de permisiva i fins i tot vergonyosament còmplice dels que sense valors i sense ètica es creuen "portadors de valors eterns"
Salut compnay!