Alguns mitjans de comunicació s’han fet ressò aquestes últimes setmanes
dels canvis en la personalitat jurídica que viurà el Clínic els popers mesos.
Segons algunes fonts, aquests canvis s’haurien d’haver produït les properes
setmanes si no s’haguessin convocat anticipadament les eleccions al Parlament
de Catalunya. Aquest fet pot retardar la solució final com a mínim fins que
s’hagi constituït el nou govern que emani de les urnes.
Com és sabut. El Clínic arrossega des de fa forces anys un elevat deute amb la seguretat social. Aquesta ha estat una situació de privilegi pel Clínic, atès que ha pogut
finançar moltes obres i inversions en tecnologia punta no només amb els diners
que se li han donat per aquest fi, sinó utilitzant els diners de les quotes a
la seguretat social deixades de pagar. Situació de privilegi per que altres
centres que competeixen amb el Clínic no ho han pogut fer (per exemple
l’Hospital de Sant Pau). Diuen que en aquests moments el Clínic deu a la Seguretat
Social més de 100 milions d’€ (110 segons alguns), i que a més deu altres
120 milions d’€ a proveïdors. I això que
durant alguns anys ha estat rebent unes quantitats “finalistes” per pagar les
quotes a la seguretat social igual que l’Hospital de Sant Pau, a banda dels ingressos derivats del concert
amb el CatSalut, i dels diners que aportava el govern central en concepte
de recerca, més de 60 milions d’€ anuals
Segons sembla, la Generalitat va encarregar a un soci del gabinet Cuatrecases, l’advocat Sr. Albert Raventós Soler (ex director del Gabinet
Jurídic de la Generalitat en el període 2001-2003) un informe de quina podria
ser l’estructura jurídica que hauria d’adoptar el Clínic per assegurar
l’autonomia de gestió i l’agilitat en el procés de presa de decisions.
Semblaria que després de donar-hi varies voltes, l’advocat en qüestió va dictaminar una arquitectura jurídica similar a
la que actualment té l’Hospital de Sant Pau amb una Fundació Pública per
administrar el Patrimoni de l’Hospital i un altre Fundació Privada per la
gestió pròpiament dita de l’Hospital. Estaríem doncs extrapolant el model St.
Pau (que ha demostrat ser un fracàs) al Clínic. S’ha de dir tanmateix que la
solució Clínic té unes particularitats que no presenta el model St. Pau. La
part Patrimonial de Sant Pau està
integrada avui en dia per la MIA (La Muy Ilustre Administración del Bisbat de
Barcelona), la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona mentre que la Fundació
Patrimonial del Clínic no tindria a la MIA en el seu sí. Però no acaben aquí
les diferencies; pel que sembla les fundacions de gestió també serien diferents,
atès que la del Clínic diuen que estaria constituïda pels propis metges de l’Hospital tot i que hi han pressions per que la infermeria també en formi
part. El problema és qui assumeix el risc si les coses a nivell econòmic van
malament com han anat a Sant Pau. Ja veurem com queda tot plegat.
Més enllà de la figura jurídica que s’acabi adoptant, jo vull fe èmfasi
en un aspecte que com en el cas se Sant Pau
s’està obviant de la discussió i en canvi a mi em sembla fonamental. Ningú
parla, ni en el cas de Sant Pau ni en el cas del Clínic de l’equilibri econòmic
entre ingressos i despeses, allò que ara se’n diu la “sostenibilitat”. Sinó
s’aborda aquesta qüestió haurem canviat les formulacions i l’arquitectura
jurídica però tindrem exactament els mateixos problemes que tenim ara: uns
resultats econòmics molt dolents. Això ja ho vàrem viure al començament dels
90, quan a Sant Pau es va fer el mateix exercici pensant que la fórmula
jurídica ho arreglaria tot i pocs anys més tard ja es veia que a nivell
econòmic continuava creixent el gap econòmic entre ingressos i despeses, mantenint-se per tant la inviabilitat de
l’Hospital. Sembla que anem pel mateix camí
i més quan segons La Vanguardia, l’actual President del Patronat del
Clínic ha dit que l’objectiu és mantenir l’excel·lència. Jo li
preguntaria al Dr. Pomés si esperar a urgències 5 o 6 hores per ser atès és
excel·lència, si estar en llista d’espera més d’un any és excel·lència, si ser
tutejat fins i tot per les senyores de la neteja és excel·lència, etc., etc.
Finalment voldria expressar un dubte: una Fundació és la millor eina jurídica que ens podem dotar per gestionar un Hospital? D’acord que un consorci
avui per avui no ho és, però que succeirà si per exemple la Fundació ha de
demanar un crèdit important per assumir unes obres d’envergadura i el
Protectorat de la Fundació no ho accepta? O participar en una aliança estratègica
amb una altre centre que tampoc sigui autoritzada pel Protectorat? A Catalunya no tenim cap
altre eina jurídica mes idònia per gestionar un gran Hospital?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada