El Dr. Ramon Espasa fou el primer conseller de Sanitat de la Generalitat provisional |
A la sanitat del nostre país li està passant el mateix que a
l’ensenyament: nou conseller que arriba, nou sistema de pagament a la vista.
Des que la Generalitat va assumir a l’any 81 les transferències de Sanitat, hi
haurà hagut 5 models de pagament diferents: el que havia establert l’extint INP
abans de les transferències basat en pagament per estades; el pagament per UBA basat en les
anomenades unitats bàsiques assistencials, barrejat amb pagaments del pressupost sencer en alguns centres;
el pagament per altes basat en la complexitat i l’estructura tecnològica
dels centres; el sistema de pagament per càpita basat en una assignació territorial funció de la població del territori i que es relacionava amb
l’activitat feta pels centres i el proper sistema, el pagament basat en
episodis. Trenta anys mal comptats des de les transferències i 5 sistemes de pagament diferenciats; vol dir una mitjana de 6 anys de vigència de cada un
dels models.
El Dr. Josep Laporte fou el segon conseller de Sanitat de la Generalitat. Va fer el canvi de pagament per estades a pagament per UBA |
Fa pocs dies, en una
reunió en la que es presentaven els trets bàsics del nou sistema algú dels que
el presentaven va explicar als presents que s’havien fet diferents
modelitzacions per avaluar els resultats del nou sistema, i que semblava que
els centres no s’havien de preocupar per que hi havia molts pocs cassos en els
que hi haguessin canvis significatius en els resultats econòmics dels centres
conseqüència del canvi de model. Si
això és així, jo em pregunto i perquè el canvi doncs? Val a dir que el canvi no és banal. Implicarà canvis substancials en els sistemes d’informació dels
centres. També és cert que com veurem més endavant el canvi suposa una millora
en la qualitat de la compra de serveis per part del CatSalut, però aquesta
millora serà costosa i complicada. És aquest el millor moment per a fer-ho?
El Dr. Xavier Trias va substituir al Dr Laporte al front de la conselleria. Va promoure el pagament per altes |
El nou “sistema de
pagament en base territorial”
persegueix entre altres coses alguns objectius interessants pel que fa a
la seva formulació com per exemple: “passar
d’un model basat en l’activitat i la producció en un model basat en la
necessitat i el resultat”. Jo crec que aquesta frase resumeix força bé els
objectius del nou sistema de pagament: què és el que el CatSalut prioritza en
cada territori, i com és resolen des del punt de vista qualitatiu els problemes
de salut. El sistema també pretén posar èmfasi en l’assistència primària com a eix
vertebrador de la sanitat a Catalunya així com reforçar el paper del territori.
El Dr Eduard Rius va se el següent conseller. No va fer canvis rellevants en el sistema de pagament |
Pel que ha transcendit
fins ara al nou sistema de finançament encara li cal un llarg recorregut abans
de poder ser implementat. Jo calculo que fins l’any 2014 no el tindrem d’una
manera efectiva en el dia a dia. Tanmateix aquest marge de temps és del tot
necessari atès que hi ha molts punts obscurs en la proposta actual. Veiem-ne
algunes:
Es defineix com a episodi
clínic tots aquells processos que tenen
relació en el temps amb una alta. Per tant, consultes externes posteriors a l’alta formaran part de l’episodi.
Quan es podrà facturar? Quan es doni l’alta tot i que l’episodi no estigui
tancat? Fins que es tanqui l’episodi?
Sembla que un episodi
inclourà les altes considerades no terciàries que hagi fet el centre, amb les
consultes externes que hi vagin relacionades, l’hospital de dia si hi està relacionat, la medicació
hospitalària de dispensació ambulatòria que pugui correspondre, els diferents programes que es puguin assignar a
l’episodi, les tècniques, tractaments i procediments no complexos assignats a
l’episodi, i els implants quirúrgics fixes. Caldrà afinar molt bé què es pot
incloure i què no en un episodi segons el CatSalut.
El Dr. Xavier Pomés va tenir una curta etapa com a conseller de Sanitat. No va tenir temps de fer masses coses |
Per altre banda sembla que
els Hospitals es classificaran en sis nivells diferents, en funció de la seva
estructura tecnològica. A partir d’aquí un episodi clínic tindrà un pagament
per casuística (els diferents episodis) complementat amb un pagament estructural.
L’assignació territorial
sembla que tindrà un 5% variable en
funció de l’obtenció de determinats objectius per part de tots els proveïdors
que formin part d’aquell territori. Com es resoldrà la presència de l’ICS en la
immensa majoria de territoris de Catalunya? D’aquest 5% variable sembla que
només un 1% serà responsabilitat directa d’un centre considerat individualment
mentre que l’altre 4% seria de “responsabilitat compartida”. Com s’afrontarà en
la realitat aquest tema?
La Dra. Marina Geli va introduir el concepte de territori en el sistema de pagament a l'assignar un pagament per càpita |
Les consultes externes
sembla que queden fora del finançament atès que només se’n reconeixeran algunes
d’elles integrades dins de l’episodi en funció de de si són mèdiques
(oncològiques o no) quirúgiques (urgents o no) i psiquiàtriques.
També les urgències es classificaran
en 6 nivell diferents de severitat. Sembla que per una part es pagarà la
severitat en funció d’aquests 6 nivells i a més s’abonarà una part fixe pel
triatge.
El Dr. Boi Ruíz és a punt d'introduir un nou canvi en el sistema de pagament dels centres concertats. |
Tot plegat sembla prou
complicat. Caldrà temps per pair-ho suficientment. A mesura que es vagin
aclarint els interrogants que ara planen sobre el sistema, anirem explicant com
es va configurant el model. D’entrada m’atreveixo a assegurar que els hospitals
i centres de primària hauran de canviar els seus sistemes d’informació, si més
no la part referent a facturació amb el
cost elevat que això suposarà. No crec que avui en dia hi hagi ni un sol centre
en tot el SISCAT capaç de poder facturar amb els sistemes d’informació dels que
disposen actualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada