La constitucionalitat de l’€ per recepta

Corren temps de conflicte. Ara, quan l’€ per recepta semblava consolidat a Catalunya, apareixen dubtes sobre la seva constitucionalitat. I aquests dubtes no són dubtes menors, sinó que es basen en sengles informes contradictoris entre el Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat de Catalunya i El Consejo de Estado.

Tinc el convenciment que el conseller Ruiz té molt ben estudiada
la constitucionalitat de la taxa

Abans d’entrar en la polèmica, cal recordar que a finals de setembre l’€ per recepta havia permès recaptar més de 33 milions d’€ i el que és més important, reduir en un 20,6% el nombre de receptes. És per tant una mesura dissuasiva de la demanda, atès que la modera d’una manera molt significativa i a més representa uns ingressos gens desdenyables per les arques de la Generalitat buides de tot recurs. Per tant l’€ per recepta està donant els fruits que s’esperaven abans de la seva implementació. 

Fins fa pocs dies, l’€ per recepta havia provocat protestes i rebuig en algun col·lectiu tipus “dempeus per la sanitat pública”, que no havia anat més enllà d’aconseguir que un nombre reduït de ciutadans es neguessin a pagar la taxa (0,05% de les receptes no han pagat l'€). A part  d’això i de l’enuig que la mesura ha causat en alguns col·lectius com és el dels jubilats o el dels malalts crònics, la gent anàvem pagant religiosament la taxa.

El Sr. Ignácio González, nou president de la Comunitat de
Madrid, volia implantar l'€ per recepta en aquella
comunitat a partir del gener del 2013

Fa pocs dies, el nou president de la Comunitat de Madrid Ignacio Gonzalez, va dir que de cara a l’any vinent aquella comunitat també es plantejaria la implantació de l’€ per recepta. I a partir d’aquest moment va començar el ball de bastons a tres bandes. En primer lloc  entre el Sr. Ignacio Gonzalez que com és sabut és d’una facció del PP oposada a la línia del Sr. Rajoy, i el govern encapçalat pel propi Sr. Mariano Rajoy que va dir que s’oposarien a la mesura que el seu company de partit volia instaurar atès que no la trobaven adequada.  Després d’aquesta primera andanada va venir la segona: aquesta per boca de la Sra. vicepresidenta del govern espanyol Soraya Saenz de Santamaria que va dir que li demanarien a la Generalitat de Catalunya que retirés la mesura per que l’€ per recepta podia ser inconstitucional segons un dictamen elaborat pel “Consejo de Estado”. Davant d’aquest plantejament la Generalitat es defensa dient que ells tenen un altre dictamen del “Consell de Garanties Estatutàries” que estableix la constitucionalitat de la mesura.

I al mig de tot plegat els ciutadans que anem contemplant bocabadats com uns i altres es van esbatussant mentre nosaltres anem pagant religiosament la taxa.

El més estrafolari del cas és que tant el “Consell de Garanties Estatutàries” com el “Consejo de Estado” estan plens de juristes prestigiats, i això fa encara més difícil d’entendre que dos dictàmens sobre la mateixa matèria puguin tenir conclusions tan oposades: per uns és constitucional i pels altres no ho és. La conclusió és evident: o uns o altres, o tots dos actuen amb criteris partidistes o sota consignes polítiques i no només amb criteris  jurídics. He dit abans que aquests dos òrgans estaven plens de persones de prestigi; bé, hi han algunes excepcions, el Sr. Rodríguez Zapatero i al Sra. Maria Teresa Fernández de la Vega entre d’altres.   

La Sra. vicepresidenta del Govern espanyol amenaça a la
Generalitat amb un recurs de constitucionalitat
per l'€ per recepta 

Tanmateix caldrà seguir l’evolució dels esdeveniments. Jo voldria pensar que la raó està de part de la Generalitat de Catalunya. Tinc el convenciment que abans de prendre aquesta mesura el govern de Catalunya es va assegurar ben bé que era competent en la matèria, i que l’exercici d’aquesta competència no afectava a cap article de la Constitució. No em vull imaginar el cas contrari i que finalment Catalunya hagi de derogar la taxa. En aquest cas ens tornaran els diners? Hi hauran responsables d’un error tan important com aquest? Qui pagarà els costos del sistema informàtic que ha permès la seva implantació?

Si el tema no es resol a favor de la Generalitat hi hauran d’haver dimissions. Aquest tema no es podria arxivar sense depurar responsabilitats tècniques (Consell de Garanties Estatutàries, Serveis Jurídics del Departament de Salut), però també polítiques; sobre tot aquestes i al més alt nivell. 

www.rbaestudisiprojectes.cat