El departament de Salut no té model per a la governança dels Consorcis

Fa un mica més d’un any, un tècnic de salut pública, i militant d'ERC va ser nomenat president del Consorci de Salut del Maresme i la Selva. Ara fa tot just un mes, una infermera va ser nomenada presidenta del Consorci Sanitari del Parc Taulí, i aquests dies hem sabut que un polític assumeix la presidència del Consorci Sanitari de Terrassa. Amb el màxim respecte a les persones triades per ocupar aquests càrrecs, queda ben palès que al departament de Salut no hi ha un criteri consolidat pel que fa al tipus de governança d’aquests institucions.

Quan els consorcis sanitaris varen començar a fer acte de presència a la sanitat catalana allà per a l’any 1988, es pretenia que els seus òrgans de govern tinguessin un caràcter eminentment empresarial, i per això, en els seus consells de govern, a banda dels representants del departament de Salut i dels ajuntaments implicats en el consorci, la presidència s’encomanava a un empresari del territori, de prestigi reconegut, amb una trajectòria empresarial consolidada en aquella comarca. Aquesta política es va mantenir més o menys al llarg dels anys, amb comptadíssimes excepcions. 

Va ser al març de l’any passat quan Joan Guix, metge especialista en Salut Pública i militant d’ERC, que a les hores era el director de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, va se designat president del Consorci de Salut del Maresme i la Selva. Substituïa a Albert Fernández Terricabras, professor de l’IESE, consultor i conseller de diverses empreses i persona de valor reconegut en l’àmbit empresarial. Aquest nomenament, més enllà de la filiació política feia pensar en una voluntat de major implicació del departament de Salut en el dia a dia dels consorcis. El contrast entre els perfils professionals de l’un i de l’altre era notable.

Fa tan sols dos mesos, ens assabentàvem que la Sra. Mariona Creus, infermera, substituïa en la presidència del Consorci Sanitari del Parc Taulí de Sabadell a l’empresari Modest Custódio. La Sra. Creus ha estat presidenta del COIB i cap d’Infermeria de l’Hospital Vall d’Hebron entre molts altres càrrecs, sempre dins del sector de la infermeria, però sense responsabilitats empresarials. Per la seva banda, el Sr. Custodio provenia del sector bancari (La Caixa, Banc de Sabadell) i era MBA per ESADE. També un contrast important pel que fa als perfils professionals entre ells. 

Finalment aquesta setmana hem sabut que l’exregidor socialista de l’Ajuntament de Terrassa Jordi Labòria ha estat nomenat nou president del Consorci sanitari de Terrassa. Labòria és psicòleg de formació i ha estat regidor de l’Ajuntament terrassenc durant més de 30 anys. Substitueix en el càrrec a un empresari important i de llarga tradició a la ciutat com Eusebi Cima. El Sr. Cima ha estat president de la patronal terrassenca CECOT, president de FEPIME, president  de Mútua Egara, vicepresident de Mútua de Terrassa entre molts altres càrrecs; és un terrassenc de soca-rel.  No cal dir que també en quest cas el contrast entre els perfils professionals d’un i de l’altre és absolut.  

Aquesta situació mostra d’una manera molt evident que el departament de Salut no té un model definit i estable per a la presidència dels seus consorcis sanitaris. En el cas de Blanes-Calella hem vist con un tècnic de salut pública militant d’ERC assumia la presidència. En el cas del Taulí de Sabadell, la presidència del consorci ha estat assumida per una professional sanitària, com en el cas anterior sense experiència empresarial, i en el cas del Consorci de Terrassa, ha estat un polític amb formació base de psicòleg qui ha assumit la responsabilitat de la presidència del Consorci. Dels tres cassos explicats només el de Blanes-Calella ha significat una major implicació del departament de Salut en la governança dels consorcis, atès que el Dr. Guix tenia una vinculació professional amb el departament de Salut mentre exercia la presidència del consorci. Tres consorcis, tres solucions diferents, tres perfils de president diferents.  

Aquesta realitat hauria de fer reflexionar al departament de Salut i al CatSalut. En l’organigrama del CatSalut hi trobem la gerència d’entitats participades, i entre les seves diverses funcions n’hi ha una que diu: “Promoure i coordinar l'estratègia de govern corporatiu, definida pel Departament de Salut i el Servei Català de la Salut, així com la implementació d'instruments d'avaluació dels òrgans de govern de les entitats participades”.

Doncs felicitats per coordinar tan bé l’estratègia de govern corporatiu. Davant de totes aquestes contradiccions caldria que el departament de Salut fixés un criteri, el que vulguin o entenguin més adequat, per definir el perfil professional dels presidents del consorcis i quina mena de governança volen per a les EPiC. I una vegada definit, respectar-lo.