No sembla que estem davant d’un nomenament definitiu. Tenint en compte que Josep Maria Argimon continuarà exercint simultàniament el nou càrrec junt al de gerent de l’ICS, tot fa pensar que es tracta d’un nomenament provisional, en espera de que Salut trobi la persona que haurà d’ocupar la plaça de secretari de l'Agència de Salut Pública de Catalunya de manera definitiva.
El que és difícil d’entendre és que al bell mig de la pandèmia, la màxima responsabilitat de l’organigrama de l’Agència de Salut Pública de Catalunya hagi estat vacant durant més d’un mes i mig. Quines són les raons que poden justificar aquest desori? Afortunadament, en la seva primera compareixença pública després del seu nomenament com a Secretari de l'ASPCat, el Dr. Argimon ha aportat serenor, claredat i lideratge a un problema fins avui molt mal resolt per Salut.
Des que el Dr. Guix va dimitir com a màxim responsable de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, el sector sanitari ha vist com s’anava creant un buit considerable en el lideratge de la lluita contra la pandèmia. És cert que la consellera Vergés sortia permanentment en rodes de premsa intentant tranquil·litzar la ciutadania, però també és evident que més enllà de les gesticulacions, en les seves compareixences no hi havien elements que aportessin confiança al sector. Mancava la visió professional i tècnica de la situació epidemiològica més enllà del discurs polític que aportava la consellera. En aquests circumstàncies ningú entenia que la plaça de secretari de l’Agència de Salut pública continues vacant.
Aquesta situació generava incerteses i manca de confiança. Ni la consellera Budó, ni el conseller Buch, ni la consellera Vergés aconseguien transmetre una imatge de seguretat, ni eren prou contundents amb una ciuadania, que malgrat les orientacions que rebia del govern de la Generalitat, continuava demostrant un alt nivell de frivolitat posant estúpidament en risc les seves vides i les dels seus conciutadans. Moltes paraules, moltes gesticulacions, però al mateix temps molt poca capacitat de convèncer a una ciutadania ja de per se anàrquica i poc disciplinada. L’exemple de l’alcaldessa Colau és molt representatiu del que malauradament és la nostra societat: mentre ella acusava al govern de la Generalitat d’haver fet tard a l’hora de prendre mesures més dràstiques a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el seu marit i els seus fills sortien de cap de setmana, quan el govern havia demanat a la ciutadania que no sortissin de casa.
Segurament el nucli més proper de la consellera era molt conscient d’aquesta manca de lideratge que s’estava produint i per això es va prendre una decisió que no ha acabat de funcionar com és la creació d’una “unitat de seguiment de la Covid-19” dirigida per el Dr. Jacobo Mendioroz, especialista en Medicina Predictiva i Salut Pública de l’ICS. El cert és que des de la seva creaci, aquesta unitat poc ha aportat ben poc, atès que tampoc ha tingut el lideratge que es podia esperar.
Segons diuen alguns rumors, sembla que des del Col·legi de Metges s’ha reclamat al president de la Generalitat que posés una mica d’ordre en tot aquest desgavell organitzatiu, i segons els mateixos rumors, el president Quim Torra hauria demanat a la consellera Vergés que cobrís amb urgència el càrrec de secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. I com que trobar un perfil professional idoni, d’avui per demà, no és senzill, des de Salut s’ha optat per una solució que tenien ben a l’abast, com és el situar al Dr. Josep Maria Argimon al front de l’Agència de Salut Pública. Aquesta és una solució segura atesa l’amplíssima i molt complerta formació del Dr. Argimon, que sens dubte el qualifica sobradament per ocupar aquesta posició. El Dr. Argimon aporta a més una experiència i una visió del sector sanitari que ningú més pot aportar avui a Catalunya: ha estat director de l'AQuAS, subdirector del CatSalut, gerent de l'ICS i ara Secretari de l'Agència de Salut Públic. El sorprenent és que el Dr. Argimon haurà de compaginar aquesta funció amb la gerència de l’ICS, cosa que a priori sembla complicat, atesa la magnitud de les dues responsabilitats. Per tant, dona tota la sensació que aquesta és una decisió provisional, que durarà el temps necessari fins que es trobi un perfil idoni per l’Agència de Salut Pública... o per l’ICS?
Les reaccions no s’han fet esperar, i personalitats com el propi president del CoMB han manifestat la seva satisfacció a les xarxes socials tan bon punt la notícia s’ha fet pública, així com també ho ha fet el president del CoMG. També el Col·legi d’Infermeres de Barcelona s’ha manifestat favorable a aquest nomenament, al que moltes altres veus del sector sanitari si han mostrat favorables. Val a dir que poques vegades un nomenament al departament de Salut ha concitat tantes adhesions com les que ha aconseguit el Dr. Argimon... “algo tendrá el agua cuando la bendicen...”
El Dr. Argimon ha “debutat” en una roda de premsa acompanyat de la consellera Vergés. En la seva intervenció, clara, sense triomfalismes i absolutament tècnica, el Dr. Argimon ha deixat constància de les seves capacitats per assumir aquesta responsabilitat. Ha anunciat que cada setmana farà un parell de compareixences, els dimarts i els dijous, i un tercer dia (divendres) estarà a disposició dels mitjans de comunicació si tenen interès a formular preguntes. Pel que sembla, el Dr. Argimon compareixerà sense la presència de la Consellera Vergés, perquè es vol separar molt clarament el que és la comunicació estrictament tècnica del que és la comunicació de caràcter polític, que òbviament queda reservada per la consellera.
Tanmateix tot plegat obliga a una reflexió: Les decisions del departament de Salut no poden estar tan supeditades als designis del departament Economia. Aquesta és sens dubte, l’errada més gran feta fins el dia d’avui per la consellera Vergés durant el seu mandat. Anar del bracet del conseller Aragonès té com a conseqüència que l’economicisme ho acaba condicionant tot i això al bell mig d’una pandèmia no és, precisament, el que més convé a la salut dels ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada