El rastreig dels contactes dels infectats amb Covid-19 ha estat el punt més feble de la sanitat catalana a l’hora de combatre la pandèmia. Allò que va ser la fortalesa dels sistemes sanitaris de països com Corea o Japó, no ha funcionat a casa nostra amb l’eficàcia amb que ho ha fet en altres llocs. Ja va representar un problema greu en el primer pic de la pandèmia allà pels començaments de març, i ho està tornant a ser a mitjans de juliol quan el nombre de contagis ha superat ja les possibilitats de poder fer un seguiment dels contactes de cada un dels contagiats.
La desafortunada privatització d’aquesta activitat duta a terme per el departament de Salut, i les reaccions contraries que hi ha hagut arreu, tampoc han contribuït a que el tímid rastreig que s’ha dut a terme hagi resultat efectiu.
Va ser a meitats de maig quan la consellera Vergés va anunciar que calia contractar 200 rastrejadors per controlar els possibles brots de coronavirus que es poguessin anar produint. Dies més tard es va saber que en lloc de contractar directament als rastrejadors, Salut havia decidit l’externalització del servei contractant-lo a Ferroser, filial de Ferrovial (on el germà del líder d’ERC Oriol Junqueras n´és un alt directiu), per assumir aquesta tasca de rastreig de contactes. El rebombori que es va organitzar en difondre’s la notícia va ser considerable, i això va obligar a l’ala d’ERC del govern de la Generalitat a explicar que estaven buscant la manera de rescindir el contracte.
Han passat els dies i pel moment Ferroser continua amb el seu contracte, en el que sembla que s’hi han aplicat no més de 150 rastrejadors, tot i que algunes veus ho rebaixen a 120. Dels 200 inicials que segons la consellera es necessitaven, només n’hi ha per tot Catalunya entre un 60 i un 75%. Dels que la consellera havia considerat necessaris. Tanmateix segons Salut, hi ha 180 professionals de la salut del sistema sanitari fent també aquesta feina.
Diverses veus autoritzades han reiterat que a Catalunya farien falta no menys de 2000 rastrejadors, i entre ells la Dra. Magda Campins cap del servei d’Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, o el Dr. Antoni Trilla cap dels servei d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. El Dr. Jaume Padrós president del CoMB s’ha manifestat en el mateix sentit que la Dra. Campins. També el físic de la Universitat Rovira i Virgili Àlex Arenas reclama la mateixa xifra de rastrejadors. En una piulada a Twitter Arenas ha dit que amb els diners que s’haurien de pagar a Ferroser, es podrien contractar uns 1400 rastrejadors durant 9 mesos. Recordem que un rastrejador té la funció d’identificar els contactes que ha tingut el pacient que ha donat positiu en una prova PCR, partint de la informació facilitada per el malalt al seu metge relativa a les persones amb qui viu, amb les que treballa, i amb les que s’ha relacionat al marge de les anteriors, quatre o cinc dies abans d’haver notat els primers símptomes.
Malgrat que el departament de Salut, va assegurar que revertiria el contracte a Ferroser, i que seria l’assistència primària qui assumiria aquesta funció amb els reforços de rastrejadors que fossin necessaris, el cert és que l’empresa Ferroser continua fent aquesta tasca emparada amb el contracte que el departament de Salut li va atorgar.
Per acabar amb aquesta situació tan ambigua en la que sembla que el departament de Salut no troba la manera de rescindir aquest contracte, el Ple de Parlament va decidir intervenir i en la última sessió va decidir instar al departament de Salut a acabar amb aquesta externalització. En concret es va aprovar una moció en la que insta al govern de la Generalitat a “Rescindir de manera immediata el contracte negociat sense publicitat subscrit el 29 de maig de 2020 amb l’empresa Ferroser Servicios Auxiliares, SA, per a fer el seguiment dels contactes positius mitjançant rastrejadors (expedient CE133-2020) per valor de 17.690.169,02 euros.”
 |
| Alguns models matemàtics preveuen aquesta corba de contagis |
No em se imaginar la que s’hauria organitzat si aquest contracte s’hagués signat en les èpoques de Boi Ruiz al front del departament de Salut. Li haurien caigut bufetades per tots cantons. Sigui com sigui, el rastreig de contactes és molt probablement un dels punts més febles en la gestió de la pandèmia per part del departament de Salut. I els rebrots que avui estem tenint tenen el seu origen en el rastreig insuficient dels contactes. Al nivell actual de contagis els rastrejadors ja tenen poques possibilitats d’aconseguir resultats si el seu nombre no es correspon amb el nombre de contagis que es van produint a diari. Val a dir que tot i que els rastreig és molt important, també ho és la tasca prèvia al rastreig, la que consisteix a determinar els contactes que cada malalt contagiat ha tingut quatre o cinc dies abans de notar els primers símptomes, i aquí sembla que les informacions no acaben d’aconseguir-se en la seva totalitat.
Per tant, si la identificació i rastreig dels contactes dels malalts contagiats no es pot fer amb garanties, és evident que trencar la cadena de contagis és impossible. Només es pot aconseguir per la via del confinament domiciliari amb tots els inconvenients que això comporta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada