Quan tan sols fa 20 dies mal comptats que s’ha acabat l’estat d’alarma, i les persones hem aterrat en la “nova normalitat”, les xifres de nous contagis es disparen a Catalunya. Des de la represa d’aquesta “nova normalitat”, Catalunya lidera destacada la xifra de nous contagis a l’Estat espanyol, fet que demostra que les coses no s’estan fent prou bé.
Avui 10 de juliol a Catalunya s’han reportat 774 nous contagis respecte a les xifres que el departament de Salut havia comunicat ahir. D’aquests nous contagis, 338 cassos corresponen a la Regió Sanitària de Lleida, 280 dels quals s’han produït a la comarca del Segrià. I mentre això passa, la direcció de l’Agència de Salut Pública continua vacant, sense que ningú entengui els motius i mentre les notícies són cada dia més preocupants.
Com preocupants són la manca de lideratge, d’idees, de recursos, la absència d’un rumb clar en l’estratègia contra la Covid-19 a Ponent, i la incertesa que això crea en la ciutadania, d’una delegació territorial de Salut dirigida per algú que només aporta la militància política com a únic argument. Així es pot anar tirant, però evidentment, en els moments complicats no hi pot haver respostes vàlides.
A la resta del país, els petits brots es van multiplicant: a alguns barris de Barcelona, al Maresme, a Tarragona, a una caserna dels Mossos a Lleida, a una residència a l’Alt Pirineu...
Que la marxa de l’economia és vital per a qualsevol país és una veritat indiscutible. Per tant tots els esforços que es facin per afavorir l’activitat econòmica seran beneficiosos per als ciutadans. Ara bé, hi ha situacions en les que cal aturar-se un moment per decidir quin és el millor camí a seguir. I en el cas de la Covid-19 hi ha dues alternatives: la que s’està seguint, que consisteix a reduir el risc de contagis i al mateix temps danyar el mínim possible a l’economia, i una alternativa més radical que passaria per combatre amb totes les capacitats la pandèmia sense consideracions per l’economia. De les dues, cal decidir-se per una.
La primera pot tenir en el temps una durada molt llarga, i tot i que el dany puntual a l’economia sigui relativament reduït, a la llarga, en funció de la durada del problema, aquests danys a l’economia poden arribar a ser molt grans. En canvi, una actuació molt més radical, segur que d’entrada afecta més a l’economia, però com que el “tractament” és més efectiu, la durada dels perjudicis a l’economia és més curta. Per tant, globalment aquesta segona solució pot ser molt més profitosa que la primera, i a més té el gran valor ètic que situa la vida de les persones de forma prevalent per sobre dels interessos de l’economia.
A Lleida, en aquesta ocasió s’ha optat per la primera de les alternatives, sense que als ciutadans se’ls hagi explicat clarament quina és la situació. Són moltes les veus que a Lleida es queixen de la manca de lideratge dels representants del departament de Salut a la Regió Sanitària de Lleida, capaços de declaracions públiques lamentables, intentant fer veure que les coses s’estaven fent bé, quant la realitat començava a demostrar just el contrari. Algunes veus de professionals però també d’algun sindicat, alerten d’aquesta situació en la que els dirigents sanitaris locals semblen no tenir clar el que cal fer, fet que genera a més un alarmisme considerable.
Per altre banda, el tractament de la informació tampoc està resultant uniforme. Alguns lleidatans estan sorpresos perquè hi ha afectacions de la Covid-19 que sembla que no formen part dels interessos dels polítics, per que amb un nombre de cassos importants de contagis, les autoritats sanitàries no actuen tal com ho han fet a Lleida. És el cas de la població de Guissona, a la comarca de La Segarra, que ha registrat 241 cassos positius sobre una població de 7.136 habitants amb una taxa estandarditzada de positius de 333,58 per 10.000 habitants. A Lleida aquesta mateixa taxa és de 144,39, segons dades del propi departament de Salut. Perquè al Segrià es decreta un confinament perimetral i de la Segarra no se’n recorda ningú?
No cal dir que a Lleida hi ha qui relaciona aquesta contradicció amb el fet que Bon Àrea és una empresa de Grup Cooperativa Agroalimentària de Guissona, que es dedica a la cria i engreix d’aus i bestiar, fabrica pinsos, sacrifica animals, transforma productes carnis i distribueix i comercialitza directament els seus productes; una cadena productiva complerta, fet que cal remarcar com a molt positiu. Tanmateix en opinió d’alguns lleidatans, aquesta potència econòmica i agroalimentària de l’empresa li serveix de paraigües a l’hora d’aconseguir que l’administració s’ho pensi dues vegades abans de provocar d’anys considerables en l’economia de l’empresa. Estem un altre vegada en aquella situació en la que els interessos econòmics ocupant llocs preferents en l’escala de “valors”?.
Mentre tant, i com aquell que no vol al cosa, el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, mirant cap a un altre banda, ha advertit que "el creixement de contagis de Covid-19 entre joves en la comarca és insostenible" i ha fet una crida al jovent a prendre consciència i reduir la mobilitat per aturar els contagis. I s’ha quedat tan ample... mentre a Guissona, les xifres són realment preocupants i no només al escorxador de la Cooperativa.
Sembla que alguns volen distreure l’atenció de la ciutadania centrant el problema en els temporers, que sens dubte formen part del problema. Però el problema té altres variables que ajuden a fer-lo més gran...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada