Xavier Trias presenta el seu llibre “Tot el que no es volia dir”

En un acte a la Casa del Llibre, Xavier Trias acompanyat per familiars, amics excompanys de Govern i regidors de l'Ajuntament de Barcelona, explica el perquè del seu llibre davant d’un nombrós auditori.

L’historiador Joan B. Culla va ser l’encarregat de glosar a l’autor del llibre i la seva obra. Es va referir a Xavier Trias com "un Senyor de Barcelona"

Joan B. Culla, professor d’història a la UAB, autor de nombrosos llibres i col·laborador de diversos mitjans de comunicació tant escrits com radiofònics i televisius va ser la persona encarregada de presentar l’obra de Xavier Trias. Una presentació impecable en la que l’historiador va repassar la vida política de Xavier Trias, al temps que anava avançant en l’explicació del contingut del llibre.

Joan B. Culla va fer referència a l’interès que tenen les “memòries” en general per als historiadors, atès que una vegada contrastada la versió de l’autor de la memòria, les informacions que contenen els ajuden a reconstruir amb fidelitat els fets. I en aquest sentit, el llibre de Xavier Trias, tot i que estrictament no és una memòria, segur que els serà de gran utilitat. Va destacar la personalitat de Xavier Trias, home de pacte, persona de la que no es poden esperar desqualificacions a ningú, i  que no fa sang dels seus rivals. És  un “Senyor de Barcelona”.

Tot seguit va prendre la paraula Xavier Trias, que va voler començar la seva intervenció retent un sentir record a tots els presos polítics i en particular al seu amic i company Joaquim Forn empresonat a Madrid. Ho va fer llegint amb la veu entretallada l’últim paràgraf del seu llibre, on explica que va acompanyar a la dona de Forn i la seva filla a la presó d’Estremera. “El vàrem trobar fort i animat; en vaig sortir trist  esperançat”, malgrat la situació que està vivint. Aquest homenatge de Trias al seu amic Quim Forn, va fer que els llargs aplaudiments dirigits a Laura Mas Vidal, la dona de Forn que també estava present a l’acte, ressonessin durant una llarga estona. 

A continuació Trias va explicar el perquè del seu llibre. Va dir que ell no havia estat mai partidari d’escriure un llibre de memòries, però que amb ocasió d’una angina de pit que va patir al setembre de 2106, va ser ingressat a la unitat coronària de Vall d’Hebron, el seu hospital de sempre, d’on va destacar la professionalitat de metges i infermeres i com de ben atès es va sentir. No va estalviar l’anècdota dient, amb la simpatia que el caracteritza, que les infermeres de nit feien molt bé la seva feina, però també feien bastant soroll: “D’això només te n’adones quan hi estàs ingressat”. 

Des de la Unitat Coronària de Vall d’Hebron, Xavier Trias va viure en primera persona les sensacions que perceben els malats quan estan ingressats; se’n va adonar del tracte dels metges, infermeres, auxiliars, etc., i va pensar que valia la pena escriure unes reflexions, un recull de records, per posar en valor coses que mai s’han conegut públicament, però no només en el món sanitari, sinó també des d’altres responsabilitats polítiques que Xavier Trias ha viscut al llarg de la seva vida. I di i fet: el seu llibre editat per “Pòrtic” editorial del Grup 62, ja està a disposició del qui el vulgui comprar.  

El llibre repassa el recorregut de Xavier Trias per la vida pública de Catalunya, des de l’any 1981 en que va entrar a la direcció general d’Assistència Sanitària del departament de Sanitat i Seguretat Social, en qualitat de cap de servei d’Hospitals, i a partir d’aquí s’inicia una carrera política que el porta a ocupar diferents càrrecs dins de la conselleria de Sanitat i Seguretat Social de la que n’arriba a ser el màxim responsable. Xavier Trias va ser conseller de Salut del 1986 fins al 1996 en que va ser nomenat conseller de Presidència i ma dreta del president Pujol. A l’any 2000 Xavier Trias va ser cap del grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats a Madrid, fins que va ser nomenat cap de llista de CiU a l’Ajuntament de Barcelona. Va guanyar l’alcaldia del “cap i casal” a l’any 2011 i la va mantenir fins al 2105.  En el llibre, Trias no passa per alt la seva experiència amb les clavegueres de l’Estat a l’octubre de 2014, quan va ser injustament acusat de tenir diners en un banc Suïs. Ara és cap de l’oposició a l’Ajuntament barceloní.

Xavier Trias ha tingut moltes responsabilitats polítiques, totes elles assumides exitosament. Però sens dubte, molts recordarem a Trias com el conseller de Salut per excel·lència. Des de la reforma de l’assistència primària, passant per la constitució dels consorcis sanitaris, o la consolidació de la xarxa d’hospitals comarcals entre altres actuacions, les aportacions de Trias a la millora del sistema sanitari català han estat molt importants.

Val la pena llegir el seu llibre per adonar-se de la seva particular manera de veure la política. La cultura del pacte ha impregnat totes les seves actuacions, i com ell diu, “tot i ser rivals polítics, és molt important ser amics”. Xavier Trias és un home agraït. Per això va acabar el seu parlament, agraint la confiança que li varen dipositar el conseller de sanitat Josep Laporte i el president de la Generalitat Jordi Pujol de qui afirma que els deu tot el que ha arribat a ser en política.