El Conveni del sector, escalfa motors (I)

Els sindicats presents a la mesa de negociació presenten una plataforma conjunta amb les reivindicacions que creuen necessàries per a la negociació del “2n Conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Servei Català de la Salut”

Entre altres pretensions, els sindicats volen una recuperació salarial basada en l’increment acumulat dels cost de la vida des de l’any 2008 i una significativa reducció de la jornada. És el de sempre, cap sorpresa... cobrar més i treballar menys.

De la nota feta pública pels sindicats, se’n desprèn la voluntat de pressionar a les patronals i a l’administració per aconseguir els seus objectius. I tots sabem com acostumen a pressionar els sindicats... Quan seràn les vagues? abans o després de l’estiu? 

Com és sabut el 1er conveni del sector concertat dequeia el 31 de desembre passat. Per evitar-ho, patronals i sindicats varen aprovar “in extremis” (el dia 18 de desembre) prorrogar un any més la ultra-activitat del conveni, fet que comportava que aquest mantingui la seva vigència fins el 31 de desembre de 2018. D’aquesta manera els negociadors del conveni es donaven un marge d’un any més per negociar les condicions del que haurà de ser els 2n Conveni del SISCAT.

Des de llavors sindicats i patronals han tingut algunes reunions per intentar copsar les intencions dels uns i dels altres. En la reunió del passat dia 14 de març, els sindicats presents a la mesa negociadora varen presentar una plataforma conjunta amb les condicions que segons ells hauria d’incorporar el nou conveni objecte de la negociació. En principi, tal com es produïa la notícia, alguns vàrem pensar que la plataforma sindical era fruit del consens d’una posició conjunta, però veient el seu contingut sembla més aviat el resultat de l’agregació de propostes dels diferents sindicats signants.

Segons aquest sindicats, i d’acord a la nota conjunta que han fet pública, la proposta pretén recuperar els drets salarials i laborals dels treballadors de la sanitat pública així com les reduccions de personal efectuades al llarg d’aquests 7 anys de la crisi econòmica, tot i que malgrat això, el personal del sector sanitari públic, amb el seu esforç i la seva dedicació han mantingut durant tot aquest temps de sacrificis la qualitat assistencial. 

Per conèixer l’abast íntegre de la plataforma cal entrar en aquest enllaç clicant aquí. Tanmateix comentaré alguna de les propostes que s’hi inclouen:

• Reducció de jornada (62 hores anuals per als torns de nit, 48 hores anuals per als torns de dia).
• Actualització de les taules salarials funció de l’increment acumulat del cost de la vida des de l’any 2008.
• Consolidació dins del salari base de la retribució variable per objectius (DPO) així com el plus conveni.
• Increment del 25% del preu de tots els plusos
• Solapament de 20 minuts per a tot el personal en els canvis de torn.
• També es pretén tornar a regular la jornada i els descansos per als grups 1, 2 i 3 evitant l’aplicació del “Estatuto Marco” fet que comportaria que les hores de guàrdia tornessin a ser considerades hores extres, i per tant, sense que això aporti cap benefici al col·lectiu mèdic, implicaria per les organitzacions una cotització més elevada.
• Igualar el preu de l’hora de guàrdia al de l’hora ordinària, que pot significar un increment d’uns 10€ per hora de guàrdia de presència física.
• Retribució addicional per les especialitats d’infermeria quan per accedir al lloc de treball s’hagi demanat la possessió de l’especialitat.
• Equiparació salarial dels professionals de l’assistència primària amb els dels hospitals d’aguts.
• Que les empreses sanitàries es facin càrrec de les despeses de col·legiació dels professionals, a través d’un nou complement a instrumentalitzar a la nómina. 

Pel  que ha transcendit sembla que les patronals no varen acollir amb massa entusiasme les propostes incloses en la plataforma, i van demanar temps per estudiar-les, explicant que les possibilitats d’aportar més recursos al sistema estan condicionades pel context econòmic i polític que estem vivint a Catalunya. De la nota feta pública pels sindicats se’n desprèn que estan disposats a exercir la pressió que calgui per assolir els seus objectius, i reclamen el suport dels treballadors del sector sanitari públic per dur a terme aquesta pressió d’una manera efectiva. Si ho interpreto bé, jo diria que estan anunciant la possibilitat de vagues... veurem...

Fins aquí la posició sindical

(Continuarà...)