El govern espanyol interposa un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’universalització de l’assistència de Catalunya.

La Llei queda pràcticament inservible atès que el recurs afecta gairebé a la seva totalitat

Josep Maria Argimon, subdirector del CatSalut, afirma en un article al diari ARA, que els recurs no tindrà efectes a Catalunya atès que el CatSalut donarà instruccions als centres sanitaris per que aquests continuïn garantint l’assistència sanitària a tota la població resident a Catalunya.

Al mes de juny de l’any passat el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 9/2017 d’universalització de l’assistència sanitària a Catalunya amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut. Aquesta Llei pretenia estendre l’assistència sanitària pública a tota la població resident a Catalunya, sense exclusions.

Tal com han defensat diferents experts i com proven nombrosos estudis, una assistència sanitària amb una cobertura molt àmplia millora la salut de tota la població i en especial la dels col·lectius més febles. Les autoritats sanitàries catalanes varen ser conscients d’aquest situació ja en temps de Boi Ruiz com a conseller de Salut. Va ser llavors quan el departament de Salut a través del CatSalut va elaborar la Instrucció 08/2015 que regulava l’accés a l’assistència per a les persones estrangeres que no tenien la condició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut. El departament de Salut, tal com varen fer altres comunitats autònomes, va voler sortir al pas de les limitacions que el govern del PP havia introduït en l’accés als serveis sanitaris d’aquests col·lectius. La normativa del CatSalut introduïa però una certa barrera d’entrada, atès que exigia l’empadronament per accedir al primer nivell de l’assistència, i un mínim de 3 mesos d’empadronament previ per accedir al segon nivell de l’assistència.

Ja en època del conseller Comin, es va decidir eliminar aquesta restricció que havia introduït el CatSalut, i universalitzar l’assistència sanitària. A aquest efectes el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 9/2017, impulsada pel conseller Comin, que entre altres qüestions eliminava les barreres existents. Les condicions establertes en aquesta Llei per accedir a l’assistència sanitària per part dels col·lectius en qüestió estaven recollides en l’article 2 de l’esmentada Llei que diu:

1. L'accés a l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut de les persones que tenen la condició d'assegurades o beneficiàries del Sistema Nacional de Salut de l'Estat s'ha d'ajustar al que estableix la normativa sectorial específica per raó de la qual se'ls ha reconegut aquesta condició.

2. L'accés a l'assistència sanitària pública per mitjà del Servei Català de la Salut de les persones que no tenen la condició d'assegurades o beneficiàries del Sistema Nacional de Salut de l'Estat requereix que acreditin la residència a Catalunya i que no tinguin accés a l'assistència sanitària, amb càrrec a fons públics, per mitjà d'una entitat diferent del Servei Català de la Salut.

3. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per residents:

a) Les persones empadronades en un municipi de Catalunya.

b) Les persones que acreditin l'arrelament a Catalunya mitjançant els criteris que es despleguin per reglament i que han de tenir per objecte donar accés a l'assistència sanitària, amb càrrec a fons públics, a persones i col·lectius en risc d'exclusió social.

Així les coses, el consell de ministres de divendres passat, va decidir interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei del Parlament de Catalunya. En concret, es recorren els articles 1, 3, 4, i 5 de l’esmentada Llei, així com els apartats 2 i 3 de l’article 2. També són objecte de recurs les disposicions addicionals segona, tercera, quarta i setena, així com la disposició final primera. Tenint en compte que la Llei catalana només té 5 articles, queda clar que el govern espanyol el que fa és deixar la Llei del tot inservible.

Aquesta situació ha estat denunciada via Twitter pel director del CatSalut, però especialment per Josep Maria Argimon, subdirector del Servei Català de la Salut, que en un valent article publicat al diari ARA, diu que aquest atac del govern espanyol a l’autonomia legislativa de Catalunya és un altre més de les nefastes conseqüències de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Argimon assegura que aquesta situació creada pel govern de M. Rajoy, no tindrà efectes a Catalunya atès que “el CatSalut donarà instruccions als centres sanitaris que integren el SISCAT perquè continuïn garantint l’atenció sanitària a tota la població resident a Catalunya. Pel que fa a la població no resident a Catalunya, rebrà com fins ara atenció en situacions d’urgència; les persones que no disposin de recursos hauran de continuar signant una declaració responsable fent constar que no poden assumir el cost de l’assistència”. Vol dir que la intenció del CatSalut sembla prou clara; continuar atenent a la població que ho necessiti. Ningú pot posar cap mena de retret a una situació de manual si ens mirem les coses des d'un punt de vista ètic.   

Josep Maria Argimon acaba el seu article dient que “coneixent el tarannà de la ministra de Sanitat, i sabent que està d’acord a oferir una atenció justa i equitativa a tota la ciutadania, estic segur que no s’oposarà al fet que el subdirector del CatSalut desobeeixi el Tribunal Constitucional i des de Catalunya es continuï garantint l’atenció al conjunt de la nostra població”. Tot un desafiament a la Sra., ministra, i un risc personal important del Dr. Argimon que tots li hem d’agrair, atès que s’arrisca personalment en benefici de tota la població de Catalunya. Val a dir que el sindicat Metges de Catalunya i els Col·legis de Metges de Catalunya han manifestat també el seu desacord amb la suspensió de la Llei, que ha suscitat també una onada de crítiques dels professionals de la salut.   
    

Com diu Josep Maria Puig, secretari del sindicat Metges de Catalunya, l'aplicació del 155 ha facilitat que l'Estat hagi recorregut la normativa catalana. Segons el Dr. Puig el problema és ètic i moral.