Junta General del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) amb la presència al final de l’acte de David Elvira, director del CatSalut. (i II)

 

Manel Ferré, president del Consorci:

“Reclamem un esforç pel consens polític, inspirat en el model sanitari i social que ha cohesionat la nostra societat en els darrers anys”.

“La integració social i sanitària és una necessitat i ha de tenir en consideració al món local”.

David Elvira, director del CatSalut, secretari general en funcions del departament de Salut:

“Que la falsa normalitat que estem vivint no ens faci baixar la guàrdia”

“És urgent donar solucions als professionals”

“La intervenció econòmica de les finances de la Generalitat ha estat encara molt més dura que l’aplicació del 155”

“A Madrid, el nostres sistema sanitari ni l’entenen ni el comparteixen”

(...Continua de l’entrada anterior)

Tot seguit es van iniciar els parlaments de cloenda de la Junta General. El primer a prendre la paraula va ser el president del Consorci de Salut i Social, Sr. Manuel Ferré.  El Sr. Ferré va començar la seva intervenció dient que per analitzar els resultats del any passat no es pot deixar de banda la situació política del país i ha agraït l’esforç dels professionals que han aconseguit que els efectes del 155 no hagin transcendit als malalts. També va reclamar “un consens polític inspirat en el model sanitari i social que ha cohesionat la nostra societat en els darrers anys, i que acabi quan abans possible l’aplicació del 155 i al intervenció econòmica de les finances de la Generalitat”. 

Va destacar la nova àrea del medicament posada en funcionament pel CSC aquest 2017, així com el SACAC (Servei Agregat de Contractacions Administratives del Consorci) com la única central de compres existent en el sector sanitari concertat. També va remarcar els espais per compartir les bones pràctiques així com el Servei d’Estudis que desenvolupa una tasca reconeguda internacionalment. Va completar el repàs a les accions del 2107 posant en valor les moltes jornades tècniques desenvolupades en el sí del CSC. També va demanar en nom dels proveïdors associats del CSC la integració social i sanitària tenint present el món local.

Pel que fa al 2018, el Sr. Ferré va explicar que el CSC continuarà sent un punt de trobada entre els sectors social i sanitari, i que continuaran defensant els interessos dels seus associats. Va fer referència també a un comentari que no fa massa va fer públicament David Elvira, qui referint-se a nous recursos econòmics que eventualment poguessin arribar al departament de Salut, aquests serien destinats a la millora de les retribucions dels professionals, a la renovació tecnològica dels centres i a la innovació. El Sr. Ferré es va mostrar del tot favorable a aquesta proposta feta fa unes setmanes pel director del CatSalut, considerant però, que estem en una situació de pròrroga pressupostària.

Tot seguit va ser el torn de Francesc Iglesias, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies. El Sr. Iglesias va parlar molt, no va dir masses coses i va intentar “escombrar cap a casa” des del punt de vista polític quan va fer referència a que ara s’està aplicant una nova orientació política de caire progressista. Els “polítics” que encara no coneixen massa bé el sector salut ignoren que a la gent no se la convenç des dels discursos partidistes, sinó des dels fets. I el Sr. Iglesias, de fets, avui per avui, pocs.

Va parlar de les converses mantingudes amb el departament de Salut per aconseguir una autèntica integració social i sanitària, potenciant el PIAISS, i va donar a entendre que fins ara no s’havia treballat prou en aquest camp. Va destacar dues actuacions del seu departament. La primera, que ja s’està duent a terme i que és la millora de l’atenció sanitària a les residències, i la segona, que avui per avui només és un titular, relativa a la voluntat que en el futur es faci pivotar l’atenció a les persones grans al voltant del seu domicili.

Finalment va ser el torn de David Elvira director del CatSalut i secretari general del departament de Salut entre altres responsabilitats. En el seu parlament, va fer referència a “la falsa normalitat que està vivint el sector, amb unes boires que no ens han de desorientar” fent referència a l’aplicació de l’article 155. Tot seguit va tenir un record per Antoni Comin, legítim conseller de Salut dient que “en un país normal hauria d’estar aquí entre nosaltres”.

Com a aspectes a destacar del 2017, tot i les situacions que els ciutadans de Catalunya estem patint, David Elvira va destacar positivament diferents qüestions rellevants des del seu punt de vista:

Una major coordinació operativa amb  afers socials i família.

Compartir dades socials amb l’Ajuntament de Barcelona gràcies a la integració dels sistemes informàtics d’ambdues institucions.

Els treballs fets sobre farmàcia; no sobre els productes farmacèutics.

La priorització dels serveis de salut mental, posant el focus sobre els col·lectius més vulnerables i en la salut comunitària.

Transformació dels nostres models de salut, que va més enllà de simples reformes.

Va assegurar que “si som capaços de fer-ho bé en determinades àrees, vol dir que estem preparats per afrontar altres millores”. Tot seguit i en aquest línia, va destacar una actuació exitosa del CatSalut. Es tracta del PLANUC (Pla Nacional d’Urgències de Catalunya), que també ha servit de termòmetre per saber si des del CatSalut s’estan fent bé les coses, i que en una temporada en el que la grip ha estat especialment agressiva, tots els dispositius que estan al voltant de les estructures de suport a les urgències han funcionat satisfactòriament. Els CUAP, el drenatge de malalts, els propis serveis d’urgències hospitalaris, el SEM, etc. han funcionat adequadament.

Va referir-se també al futur immediat, i va destacar tres aspectes:

“Es urgent donar solucions als professionals; el desgel pressupostari exigeix, quan es produeixi, una correcta gestió de les expectatives per part de tots els actors... L’ENAPISC és també un gran tema de futur; s’amplia el perímetre de la primària amb més capçaleres, serveis més integrats, i una clara orientació comunitària i municipal... Ens calen nous instruments; cal treballar els sistemes de pagament i tancar la reflexió sobre el model”

 

Va cloure la seva intervenció agraint al CSC la tasca feta en la defensa de les institucions i del model sanitari català i va afegir que “a Madrid, el nostre model sanitari ni l’entenen ni el comparteixen”. Va acabar dient que “L’aplicació de l’article 155 no és la única situació que ens perjudica molt; la intervenció econòmica de les finances de la Generalitat ha estat encara molt més dura”.