Les dones i la igualtat en l’accés a gerències hospitalàries

Amb motiu de la vaga feminista del 8 de març, en la que les dones reclamaven entre altres qüestions la igualtat amb els homes, m’ha semblat interessant fer un repàs de les dones que al llarg d’aquests últims quasi 40 anys han assumit les esponsabilitats de gerència en hospitals d’aguts de la xarxa pública

Per fer-nos idea de la situació avui en dia, només cal dir que dels aproximadament 60 hospitals d’aguts de la xarxa pública actual, només en tres d’ells hi ha una gerent dona.  

Va ser a la dècada dels 70 quan dues dones pioneres en el món de la gestió sanitària, van assolir la màxima responsabilitat de gestió en hospitals d’una xarxa pública que encara no havia estat transferida a la Generalitat. Esperança Martí, tot un símbol de la Fundació Puigvert, i persona molt estimada per una trajectòria professional molt sòlida i per haver influït positivament, amb les seves aportacions, en la viabilitat de la xarxa hospitalària pública de Catalunya. En la línia d’Esperança Martí, cal situar-hi  a un altre dona que va ser molt important a la sanitat catalana. Em refereixo a Elvira Guilera, que es va donar a conèixer en el món de la gestió des de l’Hospital de Sant Pau, i que després va continuar el seu mestratge des del que llavors era (any 1980) la Direcció General d’Assistència Sanitària del departament de Sanitat i Seguretat Social.

A partir d’aquests dos noms, van anar sorgint aquí i allà, altres dones que volien guanyar-se un lloc en el món de la gestió hospitalaria. A continuació n’esmentaré unes quantes, tenint en compte que me’n deixi alguna. Demano disculpes a qui es pugui trobar en aquesta situació, perquè si me’n oblido no és per que ella hagi passat professionalment per aquest sector sense deixar petja, sinó que la meva memòria no guarda tot allò que hauria de guardar.  Sense establir un ordre d’antiguitat, tot i que intentant respectar-lo una mica, els noms que em venen a la memòria després d’Esperança Martí I Elvira Guilera són:

• Teresa Sabater, que va ser gerent de l’Hospital de Sant Celoni i un element clau en la transformació d’aquell hospital.
• Rosa Maria Palau, que va ser gerent de l’Hospital de Sant Boi, persona extraordinària que va lluitar per la sostenibilitat d’un centre, que patia una situació econòmica complicada. 
• Roser Maluquer, que va ser gerent durant molts anys del Consorci Sanitari del Parc Taulí. Creadora d’un ambient de treball molt positiu i capaç de generar un sentiment de pertinença a bona part dels treballadors del Consorci. Va ser la responsable del creixement de la cartera de serveis de la Institució.
• Helena Ris, que va exercir amb èxit durant 10 anys la gerència del Parc Taulí, consolidant estructures d’etapes anteriors, i corregint algunes estratègies iniciades amb anterioritat
• Esther Pérez, que va tenir el paper complicat de substituir a Jordi Varela a l’Hospital de Puigcerdà, i que va resoldre amb molta professionalitat.
• Pilar Gavilán, que va ser gerent de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
• Maria dels Àngels Cabezas, gerent de Badalona Servis Assistencials (Hospital Municipal de Badalona entre altres activitats)
• Núria Constans, gerent del Consorci Sanitari del Maresme i la Selva que incloïa els hospitals de Calella i Blanes entre altres activitats i que va consolidar la fusió dels dos centres, evitant duplicitats innecessàries.
• Encarna Grifell, gerent de l’Hospital Sant Antoni Abad de Vilanova i la Geltrú, que va consolidar un centre que econòmicament no tenia garantit el seu equilibri, i generadora del que acabaria sent el Consorci de Serveis a les Persones de Vilanova.
• Margarita Bou, gerent de l’Hospital de Figueres, que va viure una de les etapes més positives d’aquell centre empordanès.
• Candela Calle, gerent de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i de l'ICO.
• Olga Pané, en l’actualitat gerent del Consorci Parc de Salut Mar i que va debutar a la gestió d’hospitals a l’Hospital d’Igualada.  
• Pilar Saura, gerent de BSA (Hospital Municipal de Badalona entre altres responsabilitats).
• Montserrat Figuerola, gerent entre altres dispositius, de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
• Roser Fernández, que ha estat fins fa molt poc, gerent de la Institut Guttmann i que acaba de ser nomenada directora general d’UCH.  

Disset dones, davant d’alguns centenars d’homes que poden haver passat per la gerència dels hospitals d’aguts de la xarxa pública durant aquests 40 anys. Destaca molt que sent numèricament una anècdota, moltes d’elles hagin fet aportacions de molt interès i tinguin una ben guanyada consideració en el sector per la seva professionalitat. Són només 17, però han deixat petjada i han demostrat, la gran majoria d'elles, que la feina la poden fer tant bé com la fan els homes (alguns). Sens dubte les dones aporten, a banda de professionalitat, una sensibilitat especial que les fa idònies a l'hora de tenir que enfrontar segons quines dificultats.

Per altre banda, sobta constatar que avui en dia, de la seixantena d’hospitals que configuren la xarxa pública d‘hospitals d’aguts només 3 hospitals tinguin una dona a la gerència: l’Hospital Universitari de Bellvitge, el Consorci Parc de Salut Mar i Badalona Serveis Assistencials. No ho puc assegurar, però aquesta realitat podria estar relacionada amb el fet que als òrgans de govern d’aquestes institucions, que són qui decideix a qui nomenen gerent, numèricament hi hagi molts més homes que dones. Per tant, per aconseguir una major presència de dones en les gerències hospitalàries, caldria abans que les vocalies i altres càrrecs d’aquests conselles de govern siguin ocupats també per dones. Sinó es fa així, la desigualtat  en l’accés als càrrecs de gestió dels nostres hospitals es pot eternitzar.   

És evident que la progressiva feminització de la medicina, que segons dades dels sindicats supera ja el 70% de la massa salarial dels centres, pel que fa a les seves gerències, aquesta feminització estigui tan sols en el 5% (3 hospitals de 60). És, entre altres raons, per aquestes desigualtats inexplicables que cal lluitar per que la dona ocupi en el món professional els llocs que els correspon en condicions d’igualtat amb els homes. I és per això que des del blog m’uneixo al clam per la igualtat entre homes i dones que el dia 8 omplia els carrers de Barcelona.  

PS: No són 17 les dones gerents d'hospitals d'aguts de la xarxa pública. Són 18: cal afegir-hi a Rosa Ramon que va ser gerent de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. El Joan XXIII i el Taulí són doncs els únics hospital d'aguts de la xarxa pública catalana que han tingut dugues dones gerents al llarg de la seva història.

Tal com era de prevuere la meva memòria ha fallat, i per sort una persona amiga m'ha fet veure l'oblit. Gràcies Helena per ajudar-me a ser més exacte a l'hora de esmentar a totes les dones que han exercit responsabilitats de gerència en els hospitals d'aguts de la xarxa pública de Catalunya.