Entrevista al Dr. Jaume Padrós reelegit de nou president del CoMB

El passat dia 14 de febrer s’havien de celebrar les eleccions a la presidència del CoMB. Tanmateix i atenent al fet que la única candidatura formalitzada davant la Junta Electoral fins el dia 13 de gener, va ser la del Dr. Padrós, i tal com preveuen els estatuts de l’Entitat, aquesta candidatura única fou proclamada guanyadora dels comicis. Per conèixer les característiques més significatives dels seu programa de govern, i per analitzar altres qüestions d’actualitat que sens dubte preocupen als metges però també al sector sanitari, m’ha semblat del màxim interès posar a disposició dels lectors del blog, les opinions del Dr. Jaume Padrós, nou president electe del CoMB; són aquestes:

    

Dr. Padrós, felicitats per la seva reelecció a la presidència del CoMB. A què atribueix que no hi hagin hagut candidatures alternatives? Pot interpretar-se que en línies generals el baix nivell de contestació vers la seva gestió és conseqüència d’haver fet les coses molt bé? Algun possible candidat a disputar-li la presidència es justificava dient que el sistema electoral castigava les candidatures “no oficials”. Quina opinió li mereix tot plegat?

Dr. Jaume Padrós: Moltes gràcies. En primer lloc, aconseguir presentar una candidatura a les eleccions d’un col·legi com el CoMB, amb 33.500 col·legiats, no és fàcil. Cal comptar amb la implicació i el suport d’un nombre molt important de professionals a tot el territori. La meva candidatura va aconseguir aquest recolzament i vam presentar-nos a les eleccions. Vam ser els únics i, tal com preveuen els estatuts col·legials, la candidatura es va proclamar guanyadora. Contestant a la seva pregunta, i sense ànim de polemitzar o de fer triomfalisme fàcil, crec que la molta feina feta per l’anterior Junta que he tingut l’honor de presidir i la defensa decidida que hem fet de la professió, del sistema i dels seus valors ha estat incontestable i incontestada. D’altra banda, voldria dir que el sistema electoral que recullen els nostres estatuts és el mateix que va fer possible que quatre anys enrere hi hagués dues candidatures a les eleccions i que una, malgrat no ser la guanyadora, aconseguís un 42% dels representants a l’Assemblea de Compromissaris, l’òrgan des del qual es pot treballar per impulsar propostes de canvi. Amb aquest sistema, que busca l’equilibri territorial i que ha estat ratificat per dues sentències judicials, hem aconseguit índexs de participació més elevats que en la majoria de col·legis professionals. La polèmica interessada, però basada en falsedats, amaga moltes mancances. Hem governat la institució per a tots els metges i metgesses i ho continuarem fent amb els valors de la pluralitat, el respecte i la participació.

Després de rebre per segona vegada consecutiva la confiança dels metges de Barcelona, quines creu que són les preocupacions més importants avui del col·lectiu mèdic ? Com vol orientar la seva feina pels propers quatre anys?

Dr. Jaume Padrós: Malauradament, hi ha algunes coses que no han canviat substancialment i una de les prioritats del programa de govern de la Junta és fer tot el possible per combatre preocupacions que són molt presents en el dia a dia dels metges i metgesses, especialment entre els menors de 45 anys, com la precarietat laboral o les enormes dificultats per conciliar la vida laboral, familiar i personal. Alhora, també volem donar continuïtat i promoure encara més els programes i les accions de suport als companys que es troben en situacions de vulnerabilitat i que necessiten algun tipus d’ajuda. Tots els nostres eixos d’actuació es troben sota el paraigües de la defensa del professionalisme. Reivindiquem l’orgull de pertànyer a la professió mèdica i dels seus valors i defensem els interessos dels pacients i dels professionals. Per això, una altra de les nostres prioritats continuarà sent impulsar de forma decidida el lideratge dels metges i metgesses i la participació dins les organitzacions sanitàries a través d’algunes accions que tenim previst desplegar durant aquest mandat.

Fa forces anys que tothom coincideix a dir que cal posar fi a la precarietat laboral i solucionar el baix nivell salarial dels metges de la sanitat pública. Tothom, polítics inclosos, accepten que la situació és insostenible, però ningú és capaç d’explicar com es pot aconseguir. Si la solució depengués exclusivament del CoMB, quina recepta aplicaria?

Dr. Jaume Padrós: És urgent trobar la manera perquè els diferents proveïdors donin estabilitat contractual als metges i a la resta de professionals sanitaris que no en tenen i que  garanteixin mecanismes de promoció professional i un sistema d’incentius. La temporalitat ha disminuït una mica en l’últim any, però encara afecta quatre de cada deu metges menors de 45 anys. Evidentment, no podem obviar que cal destinar més recursos a la sanitat, entre d’altres coses, per millorar salaris, que és el principal problema. No podem anar dient que tenim un sistema d’excel·lència amb aquests recursos i tractant els professionals, especialment els més joves, de manera tan indigna. No ens cansem de dir que el nostre sistema sanitari està infrafinançat i que ja ho estava, fins i tot, abans de la crisi. L’ofec econòmic al qual s’ha sotmès la Generalitat encara ho agreuja més. Si, malgrat les retallades, la qualitat assistencial no s’ha vist gaire afectada, ha estat en detriment de les condicions salarials i laborals dels professionals i d’una reducció dràstica de les inversions. Per cert, aquest capítol, el de les inversions en equipaments, també és absolutament prioritari. Probablement, amb organitzacions més àgils, amb estructures més simplificades i amb una aposta per l’autoorganització i la implicació en la gestió dels professionals clínics i dels equips, guanyaríem en eficàcia, eficiència i motivació i de ben segur disposaríem de més recursos per a salaris més dignes.

La manca de professionals en algunes especialitats és un altre dels problemes latents i una greu amenaça pel manteniment de la qualitat del sistema sanitari. La pediatria i altres especialitats són exemples evidents del problema. Perquè hem arribat fins aquí? Per manca d’una adequada planificació de les necessitats? La creixent feminització de la professió hi influeix? De qui hauria de ser la responsabilitat d’aquesta tasca? De l’administració sanitària? Dels col·legis professionals? Del consell nacional d’especialitats de ciències de la salut? De tots plegats?. Els resultats del plantejament actual estan a la vista, i semblen clarament millorables...

Dr. Jaume Padrós: Ja fa molts anys que el CoMB està alertant públicament de la necessitat de prendre algunes decisions estratègiques en relació al nombre de metges que el sistema necessita, sobretot tenint en compte que en els propers deu anys està previst que es jubilin un terç dels metges que ara estan en actiu i que s’hauria d’estar preveient com es farà el relleu generacional. La responsabilitat de planificar és de l’administració, però hi hem de col·laborar els col·legis professionals, les organitzacions sanitàries, les societats científiques, etc. També és necessari recordar que en l’any 2017 el 42% dels nous col·legiats van ser estrangers. Hi ha factors sobre els quals difícilment podrem incidir, com l’envelliment de la població, l’evolució de les tecnologies o el marc legal estatal sobre dret laboral i entrada d’ estrangers,  però hi ha altres aspectes que hauríem de resoldre.  Hi ha, com a mínim, quatre àmbits en què es pot actuar. Primer, caldria establir mesures que permetin fer el sistema més flexible i menys burocràtic i que afavoreixin que els metges siguin més resolutius. Segon, és urgent millorar les retribucions i les condicions laborals i promoure els incentius per assolir objectius assistencials. Tercer, és necessari augmentar lleugerament el nombre de places de medicina i, de manera més important, les places MIR, a més de promoure la troncalitat per flexibilitzar el sistema d’especialització. I, quart, cal un sistema de jubilacions més flexible capaç d’adaptar-se a les necessitat del sistema en cada moment i a la situació i perfil de cada professional.

Al juliol del 2016, en la16a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica de Puigcerdà, la Dra. Elvira Bisbe i altres metgesses varen denunciar les enormes dificultats que les metgesses tenien per poder conciliar la vida laboral i la familiar “de profesión cansada”, recordo que va dir la Dra. Bisbe en la seva intervenció. En aquella sessió vostè es va comprometre a abordar la qüestió des del Col·legi de Metges. És per això que la Dra. Bisbe s’ha incorporat com a vicepresidenta a la seva nova Junta?. Pensen abordar el problema des del CoMB?

Dr. Jaume Padrós: Deixi’m corregir-lo: la doctora Elvira Bisbe ja era la vicepresidenta a la Junta de Govern del CoMB anterior i ara repeteix. El fet nou a destacar amb el nou equip és que el 55% dels seus membres són metgesses, la majoria joves i grans professionals, una proporció que reflecteix de manera exacta la situació sociodemogràfica de la professió. La necessitat de conciliació és més una qüestió de generació i de cultura social que no pas de sexes. Si el sistema ho aborda adequadament, en lloc de fer-ho com un problema, el repte de la conciliació pot esdevenir un dels grans motors de canvi per transformar l’organització de les institucions i dels centres sanitaris cap a un model més participat i amb més autonomia per als equips i menys càrrega burocràtica. N’estic del tot convençut.

Un altre qüestió que ha preocupat de sempre als metges és la participació dels professionals en la presa de decisions; fins ara, tot i els diferents intents de donar satisfacció a aquesta reivindicació no s’ha trobat una solució satisfactòria que permeti que els metges sentin que la seva opinió és habitualment respectada i els òrgans de govern per la seva banda vegin garantida la sostenibilitat dels centres. El CoMB fa uns mesos va elaborar en aquest sentit un document que feia referència a l’organització de les estructures de govern a l’ICS, i per altre banda hi ha hagut experiències com les EBA o les cooperatives que sembla que són plenament satisfactòries, especialment en el cas de les cooperatives. Com veu aquest problema des de la seva responsabilitat al front del CoMB ?

Dr. Jaume Padrós: Aquesta continuarà sent una de les prioritats en l’acció de la nova Junta. En l’actual context de crisi econòmica i d’incertesa política, existeix una certa actitud generalitzada de paràlisi a tots els nivells que, d’altra banda, és fins a cert punt lògica. Però, ni la professió ni el sistema, no ens ho podem permetre. L’actual conjuntura està tractant malament moltíssima gent, però, sobretot, els que volen liderar canvis. És sobre aquests que hem de pivotar la transformació del model per fer-lo viable i sostenible. I cal coratge de les institucions, organitzacions, gestors i polítics per apostar  per aquests lideratges. El CoMB ha de treballar per estimular-los, identificar-los i formar-los per a aquest repte. Només els professionals poden liderar el canvi necessari. Ens caldrà, per tant, a tots els agents, molta mirada àmplia i generositat.

Cada vegada es senten més veus denunciant l’estat d’obsolescència, quan no d’avaries molt sovintejades, dels aparells per al diagnòstic i fins i tot d’equipaments de l’àrea quirúrgica. En quin grau pot afectar aquesta situació al manteniment de la qualitat de l’assistència malgrat el compromís i la dedicació dels professionals?

Dr. Jaume Padrós: Abans he parlat de les condicions laborals dels professionals com una de les prioritats, però el capítol d’inversions i d’equipaments és l’altra gran prioritat. Tenim unes estructures sanitàries descapitalitzades i no existeix una política de noves inversions en tecnologies. En el moment actual caldrà emfatitzar una vegada més que amb aquests recursos no podem desatendre els pilars de l’excel·lència del sistema, sense oblidar-nos tampoc de la docència i la recerca.

Com veu la situació del sistema sanitari català en les circumstàncies actuals, sota les efectes de l’article 155 de la Constitució, amb un conseller de Salut a l’exili, i amb dificultats òbvies per formar un nou govern?

Dr. Jaume Padrós: És urgent la normalització institucional. Per raons polítiques i democràtiques. La situació actual suposa un enduriment de la tensió que no es pot mantenir més temps. I les organitzacions sanitàries ho estan patint molt.

Tot i les dificultats d’un finançament escàs, el sistema sanitari català ha resistit amb nota i els seus resultats en salut són equiparables als dels països europeus que es poden permetre destinar molts més diners que nosaltres a la sanitat. Quin paper han tingut els metges i els professionals sanitaris en el manteniment de la qualitat assistencial dels nostres serveis de salut?

Dr. Jaume Padrós: Si la qualitat nuclear de la sanitat del nostre país no s’ha vist ressentida, ha estat pel compromís ètic dels seus professionals. No només dels metges. Però l’excel·lència del sistema sanitari no es pot basar en retribucions indignes i precarietat , a més, de manera indefinida. Com tampoc en l’acceptació resignada de la nostra societat i dels seus representants. La sanitat té els professionals més ben valorats i és el servei públic més apreciat pels ciutadans. És l’eina que, juntament amb l’educació, vertebra més i millor la nostra societat. Això és patrimoni de tots, per tant, prou d’utilitzar-les com a armes llancívoles entre partits i prou de debats estèrils. Reclamo, un cop més, per responsabilitat democràtica, que s’arribin a amplis consensos per fer viable el sistema sanitari a través dels canvis que preservin els seus valors i l’excel·lència i explicar bé a la societat què signifiquen i quines renúncies s’han de fer, si cal, en altres àmbits com a contrapartida.

Per últim Dr. Padrós, quin missatge voldria transmetre al col·lectiu de metges de la sanitat pública de Barcelona?

Dr. Jaume Padrós: Un missatge optimista i d’esperança. Estic convençut que ens en sortirem d’aquest moment difícil. És de les crisis que s’aprèn i es generen oportunitats de canvi, nous projectes i iniciatives. La Junta de Govern del CoMB aposta decididament perquè la professió lideri aquests canvis, amb els valors que ens acompanyen, com l’honestedat i el compromís. Els col·legiats i col·legiades s’han de sentir confiats amb aquest gran equip que no deixarà d’encarar cap dels problemes que se’ns presentin, amb sensibilitat i amb determinació. Comptarem amb tothom que tingui alguna idea o proposta a fer. Estarem a prop dels que més pateixen i donarem suport als bons lideratges. I ho farem des de la  independència i des de la col·laboració lleial.

Moltes gràcies Dr. Padrós per fer-nos avinent els seus punts de vista sobre els diferents problemes que els metges tenen plantejats avui en el sí del nostre sistema sanitari públic. Gràcies també per la seva bona disposició, per la seva amabilitat, i pel temps que ens ha dedicat.