La Salut Mental en el marc de les prioritats del CatSalut

Aquest últim any, la salut mental i les addicions han rebut 70 milions d’€ addicionals, un 62% dels quals s’han invertit en programes d’atenció comunitària

La nova assignació pressupostària ha permès la incorporació de més de 650 professionals. 

En un acte celebrat fa un dies al departament de Salut, David Elvira director del CatSalut, acompanyat de la Dra. Pilar Magrinyà directora general de Planificació en Salut, la Dra. Cristina Molina directora del programa de Salut Mental i addiccions i altres responsables de CatSalut, es va retre comptes de la feina feta aquest últim any en matèria de salut mental, i es varen marcar les directrius per aquest proper període. L’any 2017, la Salut Mental a Catalunya va viure una forta injecció de recursos. Ja a l’any 2007, el CatSalut havia prioritzar l’atenció a la Salut Mental però la crisi econòmica que va començar tot just un any després va impedir que les bones intencions es materialitzessin en fets. Finalment l’any passat, les malalties mentals i les addiccions rebien un tracte prioritari, no només per la via de les paraules sinó també per la via dels fets. Històricament, la psiquiatria a casa nostra mai havia rebut, ni a nivell de pressupostos, ni a nivell assistencial, un tracte preferent com el que ha rebut aquest últim any  amb una assignació pressupostària addicional de 70 milions d’€.

És interessant donar una mirada enrere, per recordar d’on venia històricament la salut mental, i a partir d’aquesta lectura, estarem en condicions de poder avaluar amb millor coneixement de causa la importància dels esforços actuals del CatSalut en aquest àmbit assistencial. 

L’atenció psiquiàtrica a Catalunya depenia de les Diputacions provincials i per tant no estava integrada dins de les prestacions de la seguretat social, sent considerada com una atenció de beneficència. És amb l’aprovació de la Llei General de Sanitat (abril de l’any 1.986) quan l’assistència psiquiàtrica s’introdueix dins de les prestacions del Sistema Nacional de Salut i deixa de ser competència de les diputacions passant a dependre, en el cas de Catalunya, del departament de Sanitat i Seguretat Social atès que en aquelles dates la Generalitat tenia transferides les competències de sanitat. Val a dir que el gap entre el cost real dels serveis i les quantitats aportades per les diputacions era molt important, fet que va retardar els acords entre el departament de Salut i les diputacions. En el cas de la Diputació de Barcelona i el departament de Salut es va formalitzar un conveni a l’any 1990, per a la gestió dels serveis de psiquiatria d’adults, mentre que les diputacions de Tarragona, Lleida i Girona no varen fer els traspassos de competències en salut mental a la Generalitat fins a l’any 1992.

Cal dir també que l’assistència psiquiàtrica que propiciaven les diputacions era una assistència per malalts adults, i que el departament de Salut, abans que les diputacions fessin els traspassos de competències ja havia començat a desenvolupar programes de salut mental infantil, així com programes per combatre les drogodependències. Cal destacar una Llei aprovada pel Parlament de Catalunya de l’any 1985, de prevenció i assistència em matèria de substàncies que poden generar dependència, que fou considerada pionera a Espanya.  

Amb aquests antecedents es fàcil entendre que la salut mental a casa nostra ha estat pitjor tractada a nivell pressupostari, i per tant a nivell de prioritats, que altres àmbits assistencials integrats a la sanitat publica molt abans. No és fins a l’any 2007, tal com deia al començament, que la salut mental comença a ser considerada com una prioritat, que finalment es veu materialitzada en els pressupostos de l’any 2017.

Les accions dutes a terme aquest últim any, han permès triplicar el nombre de professionals en salut mental, de manera que tots els centres d’atenció primària disposen d’especialistes en salut mental i addicions que els donen suport, i també s’han incrementat els professionals que treballen en els centres pròpiament de salut mental. En total s’han incorporat més de 650 professionals amb perfils  psiquiàtrics, de psicologia, infermeria i educació social per integrar-se als diferents dispositius de salut mental i addiccions existents avui a Catalunya. Això pel que fa a accions quantificables.

Com a accions més qualitatives, cal dir que s’ha avançat en la millora de la promoció i prevenció, s’intenta evitar la medicació, reduir la prescripció de psicofàrmacs i incrementar l’atenció psicològica; garantir una atenció integral a la salut física i mental, incrementar la detecció precoç dels trastorns greus, incrementar la rehabilitació comunitària, estendre el programa d’atenció a la psicosi incipient en joves i adolescents, o potenciar l’atenció domiciliaria. Es vol un model molt més centrat en l’atenció comunitària, implementat des de l’atenció primària, i capaç de promoure alternatives a l’hospitalització convencional  i per això un 62% de la injecció econòmica (70 M d’€) ha estat destinada a programes d’atenció comunitària.  

Per donar continuïtat a aquest impuls de la salut mental i les addiccions, el CatSalut i els responsables del Pla Director de Salut Mental i Addicions  han elaborat un Pla Estratègic amb l’horitzó posat a l’any 2020, que defineix les 6 línies prioritàries d’actuació. Aquest Pla Estratègic es pot consultar clicant aquí.