Després d’una
trajectòria brillant a la sanitat pública catalana, que l’ha portat a ser guardonada
amb la placa al mèrit sanitari Josep Trueta, Helena Ris es jubila per deixar
pas a noves generacions i amb noves maneres de fer.
La substituirà en la direcció general d’UCH Roser Fernández que ja havia ocupat amb anterioritat aquest càrrec, abans d’acompanyar a Boi Ruiz al departament de Salut, com a secretària General del Departament.
Ja fa dies que
córrer el rumor més que confirmat, de la jubilació de la Dra. Helena Ris com a
directora general de la patronal UCH, després de 7 anys d’intensa labor, en un
període complicat marcat per la insuficiència pressupostària de la sanitat i
per una conflictivitat atiada des dels sectors polítics més populistes i per
determinats moviments socials que només perseguien desestabilitzar el sector
sanitari. El relleu s’oficialitzarà el proper dilluns dia 22 de febrer en
ocasió de la Junta directiva de la Unió.
Helena Ris, llicenciada
en medicina i cirurgia, té un ampli currículum en la sanitat pública; a l’any
2010 va rebre el premi a l’excel·lència professional atorgat pel COMB i a
finals del 2016 va ser distingida amb la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari,
atorgada per la Generalitat de Catalunya. Va començar la seva carrera a la
direcció general d’assistència sanitària participant en el programa Altebrat;
era l’any 1980. Tanmateix va tenir un paper fonamental en la planificació, estructuració
i aplicació de la reforma de l’assistència primària de la que fou, junt amb
Xavier Palet, una peça imprescindible. Després d’uns anys dedicada al cent per
cent a l’assistència primària, va decidir iniciar una experiència en el camp de
la gestió hospitalària, exercint de subdirectora gerent a l’Hospital de
Bellvitge. Després, va viure una etapa de 3 anys a la gerència de la regió
sanitària Centre, i va culminar la seva carrera de gestió sent nomenada gerent
del Corporació Sanitària del Parc Taulí de Sabadell on s’hi va estar 10 anys
fins al 2011. És des d’aquesta posició quan va assumir al direcció general
d’UCH i que ara deixa atenent les seva voluntat de jubilar-se. Tanmateix
aquells que tenim la sort de conèixer a la Dra. Ris, sabem que jubilar-se del
tot... “va a ser que no”.
Durant aquesta
etapa d’Helena Ris a l’UCH s’han viscut situacions complicades amb les
retallades aplicades pel departament de Salut en l’època de Boi Ruiz. Les
retallades estaven plenament justificades per que el país portava molt de temps
vivint per sobre de les seves possibilitats, però la situació ve repercutir en
l’economia dels centres i en la butxaca dels treballadors sanitaris i en les llistes
d’espera. UCH va fer diferents intents per mirar de redreçar les coses, amb
diferents trobades amb el propi Artur
Mas, president de la Generalitat de l’època, però sense resultats positius.
“Allà on no n’hi ha no en pot rajar...”
La substitució de
la Dra. Ris vindrà de la ma de Roser Fernández, llicenciada en Ciències Econòmiques
i Empresarials i amb una àmplia
experiència en el sector salut. Roser Fernández va iniciar la seva trajectòria
professional en l’àmbit de la sanitat a l’any 1987 a l’ICS. Al 1991 es va
incorporar al recent creat Servei Català de la Salut on va créixer
professionalment destacant ràpidament per les seves qualitats personals i
professionals. En aquesta etapa al CatSalut va ser cap del Gabinet de Direcció,
cap de la Divisió Econòmic-Financera, gerent de Planificació Econòmica de
l’Àrea de Recursos i directora d’Estratègia i Anàlisi Econòmica de la Regió
Sanitària de Barcelona. A l’any 2008, Roser Fernández va fer el salt a la direcció general d’UCH. De fet va ser ella qui, un parell d’anys més tard li va donar el
relleu a la doctora Ris a l’any 2010, just en el moment en que Boi Ruiz es va
endur a Roser Fernández al departament de Salut per tal que assumís les
responsabilitats de la Secretaria General del departament de Salut.
Amb el nou equip
del conseller Comin, al gener de l’any 2016 Roser Fernández va deixar les
responsabilitats del departament de Salut i es va incorporar a l’Institut Guttmann en qualitat de gerent. Ara, dos anys més tard torna a la que fa deu
anys ja havia estat la seva casa. El fet de conèixer la casa, les persones que
la configuren, i la correlació de forces que s’hi donen li atorga una absoluta
idoneïtat per ocupar de nou el càrrec.
Resulta curiós
insistir en el fet del doble relleu: al 2010 Helena Ris va substituir Roser
Fernández i ara, 8 anys més tard, Roser Fernández substitueix Helena Ris.
A Roser Fernández
també li ha tocat viure des de la secretaria general del departament de Salut,
una de les èpoques més dures per la manca de recursos econòmics i per les
disposicions cada vegada de més austeritat que emanaven del departament d’Economia
i Finances. Encara recordem l’encert amb que va defensar davant d’Economia l’aplicació
dels criteris d’autonomia de gestió a empreses públiques i consorcis; avui, si
no arriba a ser per la seva aferrissada defensa, la majoria de consorcis sanitaris
haurien perdut l’autonomia de gestió.
El cert és que
Roser Fernández acudeix a aquest nou repte professional carregada d’il·lusió:
deu anys després tornarà a exercir les funcions de la direcció general d’UCH. “Tanmateix
l’experiència dels darrers anys i els propis reptes de la realitat del moment
fan que ara hi torni amb il·lusions i energies renovades. Per a mi és un honor
fer el relleu a la Dra. Helena Ris, amb qui compartim estima personal i
professional, i estic segura que seguirem comptant amb el seu compromís, la
seva saviesa i la seva manera de ser i de fer. Gràcies Helena!”
Gracies Ricard. Varen ser uns anys fantàstics.
ResponEliminaSí, estic d’acord amb tu Xavier. Varen ser uns anys il·lusionants per a tots aquells que vàrem tenir la sort de participar-hi
ResponEliminaRis, Romeu, Rius… aquest era l’ordre per entrar als exàmens a la facultat, allí vaig conèixer a l’Helena i desprès ens vàrem retrobar a la Direcció d’Atenció Primària, impulsant la reforma. Vaig tenir la sort que fos la meva subdirectora general a l’Àrea Sanitaria , i ja desprès com a Conseller, va ser una de les meves millors “conselleres”, el seu criteri no es podia ignorar. M’atreviria a dir que es una de les persones que mes coneix la sanitat catalana, des de totes les vessants. Ha sabut gràcies a la seva intel·ligència i particular visió mantenir-se fidel als seus principis, i a la vegada fidel a un projecte viu com ha estat el nostre sistema sanitari. L’Helena te un caràcter a prova de bomba, es sens dubte una dona forta, amb el cor a flor de pell i amb un sentit de l’humor que fa que les coses es vegin amb optimisme i sense dramatismes. Vaig estar molt content de que fos guardonada amb la medalla Josep Trueta, era certament un just i merescut reconeixement a una vida dedicada a la sanitat. Quan ho vaig saber em vaig sentir orgullós d’haver contribuir a la seva creació. Gràcies Helena i per molts i molts anys.
ResponEliminaH. Eduard Rius I Pey
Ex-Conseller de Sanitat
Hola conseller Rius, temps sense saber de tu... celebro molt retrobar-te, i fer-ho coincidint plenament en les moltes virtuts que adornen l’Helena. Sens dubte ha jugat un paper fonamental en la configuració de la sanitat pública del nostre país
ResponElimina