La cooperativa de professionals “Pediatria del Pirineus” té assignats els serveis de pediatria a les comarques de l’Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça. També atenen els serveis de tocoginecologia a la comarca de l’Alt Urgell.
Aqueta iniciativa ha resultat una fórmula d’èxit atès que soluciona un problema assistencial als habitants de la zona pirenaica, li serveix a l’administració sanitària per resoldre un problema greu de manca de planificació de les necessitats de metges especialistes pel qual no s’hi trobava solució, i satisfà als professionals, que se senten motivats per una forma de treball autònoma, on decideixen ells les regles, sense imposicions, i amb una retribució que els convé. Tothom hi surt guanyant: un exemple del “win-win” a tres bandes.
(...Continua de
l’entrada anterior)
Quan pels ambients
sanitaris barcelonins va començar a circular la notícia que una cooperativa de
pediatres relacionada amb l’Hospital de Sant Joan de Déu es faria càrrec dels
serveis de pediatria a les comarques pirinenques, alguns es varen preocupar pel
control sobre els fluxos de malalts. Concretament a l’Hospital
Matern-Infantil de la Vall d’Hebron no
va caure massa bé la notícia i van començar a exercir pressions sobre Marina
Geli llavors consellera de Salut, que es va veure obligada a prendre una
decisió salomònica: l’Alt Urgell per la cooperativa, i que Vall d’Hebron
s’ocupés dels dos Pallars i l’Alta Ribagorça. I així el dia 1 d’octubre de
2009, començava la prestació dels serveis de pediatria a la comarca de
l’Alt Urgell per part de la cooperativa
“Pediatria dels Pirineus”. Val a dir que a l’acte fundacional, els socis de
Pediatria del Pirineus varen acordar i signar que la cooperativa mai repartiria
beneficis. La seva responsabilitat abastava la pediatria del Sant Hospital de
la Seu d’Urgell, i la pediatria dels CAP d’Oliana i de la pròpia Seu d’Urgell.
Per que ens fem una idea de l’evolució dels uns i dels altres, només cal dir
que aquesta cooperativa, des d’octubre 2017, també s’ha fet càrrec de la
pediatria de l’Hospital de Tremp així com la de les ABS dels Pallars i l’Alta
Ribagorça. Segurament, si la consellera Geli hagués estat informada pels seus
col·laboradors immediats de l’escassa vocació que Vall d’Hebron sempre ha
manifestat per l’assistència primària, la situació actual ja s’hauria pogut
produir al 2009. Potser des de fa un parell d’anys a Vall d’Hebron la primària
comença a veure’s amb un interès diferent.
El conjunt de
localitats on la cooperativa ofereix avui els seus serveis de pediatria
pertanyen a 6 ABS, i són les següents:
Comarca de l’Alt
Urgell: consultoris de La Seu d’Urgell, Oliana, Organyà i Coll de Nargó
Comarques del
Pallars Jussà, Sobirà i Alta Ribagorça: consultoris de Pobla de Segur, Tremp, Pont
de Suert Sort, Llavorsí i Esterri d’Àneu.
Inicialment,
Pediatria dels Pirineus va incorporar tots els pediatres que hi havia a l’Alt
Urgell, i els metges de família que fins aquell moment s’havien vist obligats a
fer pediatria, varen tornar a exercir la seva especialitat de medicina de
família. Es va començar doncs amb sis pediatres (5 dels quals són socis i
l’altre és un pediatre contractat per la cooperativa) que donaven servei a la
primària (CAP de la Seu i CAP d’Oliana), i a l’Hospital de La Seu, però partint
d’una premissa molt bàsica: “no hi ha pediatria de primària i pediatria
hospitalària; hi ha pediatria”. L’autonomia de gestió de que disposen els va permetre
organitzar els horaris i la feina en funció de les necessitats del servei, però
també d’acord als requeriments personals de cada soci, fet que els ha permès
conciliar sense problemes la vida laboral i la familiar. L’Hospital de Sant
Joan de Déu també es soci de la cooperativa, però la seva participació no
supera el 25% tal com estableix la llei de cooperatives, i a més es tracta d’una
institució sense ànim de lucre que pertany a una orde religiosa.
A partir de
l’octubre passat, “Pediatria del Pirineus” també es va fer càrrec de
l’assistència pediàtrica als dos Pallars i a l’Alta Ribagorça. Ho van assumir
amb altres 6 pediatres, dels quals 2 són socis de la cooperativa, altres dos
són de l’estructura de l’ICS a la zona, i altres dos els ha contractat la
cooperativa. En paraules del Dr. Jordi Fàbrega, promotor de la cooperativa, la
clau de l’èxit està en el fet que “funcionem com una petita família, i formem
un molt bon equip”.
Però les
prestacions d’aquest conjunt d’innovadors, no acaben aquí. Atenent a les
dificultats existents per trobar especialistes de tocoginecologia, al juny del
2012 la cooperativa complementa la seva oferta assistencial gestionant també
l’estructura de tocoginecologia del Sant Hospital de la Seu d’Urgell.
Incorporen als tocoginecòlegs de l’Hospital, i creen l`activitat matern-infantil dels Pirineus. Una vegada consolidada la nova experiència, al desembre del
2016, els tres tocoginecòlegs passen a incorporar-se a la cooperativa com a
socis. Tal com diu el Dr. Fàbrega, “per ser autènticament un servei
matern-infantil, només ens faria falta incorporar a les llevadores”.
El Dr. Fàbrega
destaca un aspecte que els socis de la cooperativa valoren molt positivament.
Són les hores que dediquen cada any a formació; 120 hores de mitjana a l’any,
en els que algun soci ha arribat fins i tot a fer un màster, tot i que la major
part de la formació es fa a l’Hospital
Sant Joan de Déu d’Esplugues. Recordem que com a cooperativa, “Pediatria dels
Pirineus” ha de dedicar un 25% dels resultats a la formació dels seus socis. Cal
assenyalar aquest fet com a contraposició al que succeeix al sector, on als
pediatres els manca temps per atendre a la seva formació continuada i aquesta és
avui una de les principals reivindicacions dels pediatres de Catalunya.
Finalitzant la
conversa, el Dr. Jordi Fàbrega em va dir que la seva aspiració de futur, seria
consolidar el “Matern-Infantil dels Pirineus” incorporant les llevadores, i
ampliar si és possible el camp d’acció... Ho aconseguiran? De moment, i mentre
això no arriba, estan treballant també en treure profit a les TIC. Tenen oberta
un consultori virtual des de la seva pàgina web, oberta a tots els ciutadans
que tenen assignats, i que presenta un índex d’utilització d’un parell de
consultes al dia, quan fa poc temps que han endegat l’experiència. El Dr.
Fàbrega considera que aquesta consulta per via telemàtica crea un vincle molt
fort entre el metge i el seu malalt.
A l’acabar la
conversa amb el Dr. Fàbrega, li vaig preguntar si després de 8 anys de
funcionament de la cooperativa, tornaria a repetir l’experiència, i haig de dir
que la seva resposta va ser ràpida i contundent: “Sí, sense cap mena de dubte
ho tornaria a fer. En tot cas, enyoro el contacte amb la universitat; si pogués
lligar la cooperativa amb alguna universitat, llavors tindria tot el que
m’agrada: una família extraordinària, una feina magnífica, un entorn natural
envejable, i la universitat. Tot el que cal per ser plenament feliç...”
Li haig d’agrair al
Dr. Jordi Fàbrega el temps que em va dedicar, la seva amabilitat i el fet que
hagi facilitat la divulgació d’una experiència d’èxit d’uns emprenedors metges
en l’àmbit de la sanitat pública. Sincerament penso que és un plantejament molt
interessant i a copiar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada