dilluns, 5 de febrer del 2018

Pediatria dels Pirineus, una experiència interessant i que cal conèixer (i II)


La cooperativa de professionals “Pediatria del Pirineus” té assignats els serveis de pediatria a les comarques de l’Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça. També atenen els serveis de tocoginecologia a la comarca de l’Alt Urgell.



Aqueta iniciativa ha resultat una fórmula d’èxit atès que soluciona un problema assistencial als habitants de la zona pirenaica, li serveix a l’administració sanitària per resoldre un problema greu de manca de planificació de les necessitats de metges especialistes pel qual no s’hi trobava solució, i satisfà als professionals, que se senten motivats per una forma de treball autònoma, on decideixen ells les regles, sense imposicions, i amb una retribució que els convé. Tothom hi surt guanyant: un exemple del “win-win” a tres bandes. 



(...Continua de l’entrada anterior)

Quan pels ambients sanitaris barcelonins va començar a circular la notícia que una cooperativa de pediatres relacionada amb l’Hospital de Sant Joan de Déu es faria càrrec dels serveis de pediatria a les comarques pirinenques, alguns es varen preocupar pel control sobre els fluxos de malalts. Concretament a l’Hospital Matern-Infantil  de la Vall d’Hebron no va caure massa bé la notícia i van començar a exercir pressions sobre Marina Geli llavors consellera de Salut, que es va veure obligada a prendre una decisió salomònica: l’Alt Urgell per la cooperativa, i que Vall d’Hebron s’ocupés dels dos Pallars i l’Alta Ribagorça. I així el dia 1 d’octubre de 2009, començava la prestació dels serveis de pediatria a la comarca de l’Alt  Urgell per part de la cooperativa “Pediatria dels Pirineus”. Val a dir que a l’acte fundacional, els socis de Pediatria del Pirineus varen acordar i signar que la cooperativa mai repartiria beneficis. La seva responsabilitat abastava la pediatria del Sant Hospital de la Seu d’Urgell, i la pediatria dels CAP d’Oliana i de la pròpia Seu d’Urgell. Per que ens fem una idea de l’evolució dels uns i dels altres, només cal dir que aquesta cooperativa, des d’octubre 2017, també s’ha fet càrrec de la pediatria de l’Hospital de Tremp així com la de les ABS dels Pallars i l’Alta Ribagorça. Segurament, si la consellera Geli hagués estat informada pels seus col·laboradors immediats de l’escassa vocació que Vall d’Hebron sempre ha manifestat per l’assistència primària, la situació actual ja s’hauria pogut produir al 2009. Potser des de fa un parell d’anys a Vall d’Hebron la primària comença a veure’s amb un interès diferent.  

El conjunt de localitats on la cooperativa ofereix avui els seus serveis de pediatria pertanyen a 6 ABS, i són les següents:

Comarca de l’Alt Urgell: consultoris de La Seu d’Urgell, Oliana, Organyà i Coll de Nargó
Comarques del Pallars Jussà, Sobirà i Alta Ribagorça: consultoris de Pobla de Segur, Tremp, Pont de Suert Sort, Llavorsí i Esterri d’Àneu.

Inicialment, Pediatria dels Pirineus va incorporar tots els pediatres que hi havia a l’Alt Urgell, i els metges de família que fins aquell moment s’havien vist obligats a fer pediatria, varen tornar a exercir la seva especialitat de medicina de família. Es va començar doncs amb sis pediatres (5 dels quals són socis i l’altre és un pediatre contractat per la cooperativa) que donaven servei a la primària (CAP de la Seu i CAP d’Oliana), i a l’Hospital de La Seu, però partint d’una premissa molt bàsica: “no hi ha pediatria de primària i pediatria hospitalària; hi ha pediatria”. L’autonomia de gestió de que disposen els va permetre organitzar els horaris i la feina en funció de les necessitats del servei, però també d’acord als requeriments personals de cada soci, fet que els ha permès conciliar sense problemes la vida laboral i la familiar. L’Hospital de Sant Joan de Déu també es soci de la cooperativa, però la seva participació no supera el 25% tal com estableix la llei de cooperatives, i a més es tracta d’una institució sense ànim de lucre que pertany a una orde religiosa.  

A partir de l’octubre passat, “Pediatria del Pirineus” també es va fer càrrec de l’assistència pediàtrica als dos Pallars i a l’Alta Ribagorça. Ho van assumir amb altres 6 pediatres, dels quals 2 són socis de la cooperativa, altres dos són de l’estructura de l’ICS a la zona, i altres dos els ha contractat la cooperativa. En paraules del Dr. Jordi Fàbrega, promotor de la cooperativa, la clau de l’èxit està en el fet que “funcionem com una petita família, i formem un molt bon equip”.

Però les prestacions d’aquest conjunt d’innovadors, no acaben aquí. Atenent a les dificultats existents per trobar especialistes de tocoginecologia, al juny del 2012 la cooperativa complementa la seva oferta assistencial gestionant també l’estructura de tocoginecologia del Sant Hospital de la Seu d’Urgell. Incorporen als tocoginecòlegs de l’Hospital, i creen l`activitat matern-infantil dels Pirineus. Una vegada consolidada la nova experiència, al desembre del 2016, els tres tocoginecòlegs passen a incorporar-se a la cooperativa com a socis. Tal com diu el Dr. Fàbrega, “per ser autènticament un servei matern-infantil, només ens faria falta incorporar a les llevadores”.

El Dr. Fàbrega destaca un aspecte que els socis de la cooperativa valoren molt positivament. Són les hores que dediquen cada any a formació; 120 hores de mitjana a l’any, en els que algun soci ha arribat fins i tot a fer un màster, tot i que la major part  de la formació es fa a l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues. Recordem que com a cooperativa, “Pediatria dels Pirineus” ha de dedicar un 25% dels resultats a la formació dels seus socis. Cal assenyalar aquest fet com a contraposició al que succeeix al sector, on als pediatres els manca temps per atendre a la seva formació continuada i aquesta és avui una de les principals reivindicacions dels pediatres de Catalunya.

Finalitzant la conversa, el Dr. Jordi Fàbrega em va dir que la seva aspiració de futur, seria consolidar el “Matern-Infantil dels Pirineus” incorporant les llevadores, i ampliar si és possible el camp d’acció... Ho aconseguiran? De moment, i mentre això no arriba, estan treballant també en treure profit a les TIC. Tenen oberta un consultori virtual des de la seva pàgina web, oberta a tots els ciutadans que tenen assignats, i que presenta un índex d’utilització d’un parell de consultes al dia, quan fa poc temps que han endegat l’experiència. El Dr. Fàbrega considera que aquesta consulta per via telemàtica crea un vincle molt fort entre el metge i el seu malalt.  

A l’acabar la conversa amb el Dr. Fàbrega, li vaig preguntar si després de 8 anys de funcionament de la cooperativa, tornaria a repetir l’experiència, i haig de dir que la seva resposta va ser ràpida i contundent: “Sí, sense cap mena de dubte ho tornaria a fer. En tot cas, enyoro el contacte amb la universitat; si pogués lligar la cooperativa amb alguna universitat, llavors tindria tot el que m’agrada: una família extraordinària, una feina magnífica, un entorn natural envejable, i la universitat. Tot el que cal per ser plenament feliç...”  


Li haig d’agrair al Dr. Jordi Fàbrega el temps que em va dedicar, la seva amabilitat i el fet que hagi facilitat la divulgació d’una experiència d’èxit d’uns emprenedors metges en l’àmbit de la sanitat pública. Sincerament penso que és un plantejament molt interessant i a copiar...    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada