dissabte, 27 de maig de 2017

Es presenta l’ENAPISC (Estratègia Nacional de l’Atenció Primària i Salut Comunitària) (II)


L’acció 47 explicada en la presentació de l'ENAPISC (crear un programa d’alliberació de l’activitat assistencial per fer un període de 4-6 mesos, remunerat, per promocionar el manteniment i desenvolupament de competències professionals) va generar entre els professionals somriures d’incredulitat davant la trista realitat actual en la que en molts cassos ni es cobreixen les baixes per malaltia.



El concepte d’autonomia de gestió que tenen els professionals, i el que es deriva dels comentaris que fa el conseller Comin, no tenen massa en comú...



(...Continua de l’entrada anterior)

La presentació va continuar amb l’explicació de les mesures concretes que incorpora l’ENAPISC per millorar l’atenció que reben els ciutadans. Aquesta explicació va anar a càrrec del Dr. Pep Figa i de la infermera Cristina Casanovas. Val a dir que el Dr. Figa, que deu ser una persona molt entesa en l’assistència primària no està massa dotat a l’hora d’explicar-se en públic, fet que va comportar que alguna de les qüestions abordades no quedés excessivament clara. El conjunt de mesures es va dividir en tres capítols diferenciats: el de l’estructura, el de les eines que es necessiten per dur la reforma a terme i tot allò referent a les accions que cal fer dirigides als professionals.

En el capítol de l’estructura es varen definir cinc camps d’actuació:
1.-Reformulació dels equips d’atenció primària, en els que s’hi inclou un reforç anomenat equip de capçalera constituït per un metge de família, una infermera familiar i comunitària, un treballador social, un auxiliar d’infermeria  i un administratiu sanitari per assegurar una major proximitat amb les necessitats de la persona, facilitar l’accessibilitat als serveis de salut i permetre als professionals espais de discussió clínica.
2.-El nou model d’assignació incorpora un indicador socioeconòmic per combatre les desigualtats en salut del que ja hem parlat en anteriors entrades al blog.
3.-Es vol parlar de Xarxa d’atenció primària, en lloc d’equip d’atenció primària, per fer més extens el concepte d’assistència, incorporant pediatria, salut bucodental, equips territorials de salut pública, atenció a la salut sexual i reproductiva, salut mental, rehabilitació i dispositius d’atenció continuada, urgent i d’atenció a la cronicitat. S’entén que tot plegat reforça la capacitat de resolució de la primària.
4.-Es creen unes noves àrees territorials de salut equivalents a sectors sanitaris que en general assistiran a una població entre 100.000 i 300.000 habitants, i que inclouran entre 6 i 10 ABS
5.-La Governança d’aquests nous sectors està concebuda com una aliança estratègica entre tots els proveïdors de serveis d’atenció primària inclosos en el sector, i hi haurà un Director Executiu amb un perfil clínic i de gestió. Apareix el concepte de Càpita Agregada.


En quant a les eines que es requereixen per dur a terme la reforma també es varen identificar cinc camps d’actuació:
1.-Cartera de serveis, que estarà orientada a la salut comunitària, la cronicitat i la prevenció i promoció de la salut i que estarà formada per una cartera de serveis bàsica, la mateixa per tots els equips d’atenció primària, i una cartera avançada amb més capacitat de resolució per podrà ser garantida per l’equip o si aquest no està capacitat, per la xarxa a la qual pertany l’equip.
2.-Millora de l’organització del procés d’atenció dels equips, agilitzant els tràmits administratius, amb circuits d’atenció més efectius i l’aparició d’un nou rol en la figura del “gestor de procés”, que serà assumida per un administratiu sanitari. També es pretén millorar la relació entre l’atenció primària i l’especialitzada.
3.-Acreditació i Avaluació en qualitat assistencial i seguretat del pacient, amb la finalitat de millorar les organitzacions sanitàries i orientat a retre comptes a la societat; això es farà a tots els dispositius assistencials inclosos a la Xarxa.
4.-Sistemes d’informació dissenyats per integrar els diferents nivells assistencials i els diferents proveïdors tant del sector sanitari com social
5.-Apoderament de la persona per que conegui millor la seva salut, implicant-les en les decisions que afectin a la seva salut (decisions compartides), fent participar també a l’entorn de la persona

El tercer capítol va ser el dels professionals que com els anteriors es va desglossar també en 5 camps:
1.-Dotació de professionals, dimensionant les plantilles per garantir temps d’espera raonables i en funció de les necessitats de la persona i assegurar una bona qualitat percebuda dels serveis. 
2.-Autonomia de gestió per promoure la coresponsabilitat en els resultats, i millorar la motivació dels professionals per la seva feina, afavorint l’eficiència i la professionalitat.
3.-Millora de les condicions laborals per aconseguir un major benestar professional i més participació en les dinàmiques d’equip.
4.-Desenvolupament professional per permetre una millora continuada de les competències professionals.
5.-Reconeixement professional i social dotant de més prestigi l’atenció primària de salut tant per part de la societat com de la resta de professionals sanitaris.

Per fer possible tot aquest esquema de treball calen un conjunt d’accions, de les que se n’han identificat 50. La relació de totes elles es por consultar em aquest enllaç, però en destaco les següents:
Acció 15: Implantar el nou model de compra de serveis en xarxa en els nous sector sanitaris.
Accions 16 i 17: publicar el contingut de la cartera bàsica i la cartera avançada de serveis dels equips d’atenció primària.
Acció 22: enfortir el rol de l’administratiu sanitari com a gestor del procés assistencial
Acció 25: revisar col·laborant conjuntament l’atenció primària i l’hospital de referència les rutes assistencials de les patologies amb més prevalença.
Acció 29: instaurar l’ECAP com a  únic sistema d’informació per a tots els serveis de la xarxa d’atenció primària.
Acció 30: integrar l’HC3 i l’ECAP per tal que la història clínica compartida de Catalunya es construeixi des del sistema d’informació de l’atenció primària.
Acció 37: dotar als equips d’atenció primària de la capacitat per gestionar autònomament el seu pressupost.
Acció 44: reconèixer l’especialitat d’infermera familiar i comunitària com  a única via per exercir la professió infermera als equips d’atenció primària.
Acció 47: crear un programa d’alliberació de l’activitat assistencial per fer un període de 4-6 mesos, remunerat, per promocionar el manteniment i desenvolupament de competències professionals.
Acció 50: crear l’àrea de competències de medicina de família i d’infermeria de família en els plans d’estudis de pregrau  de les facultats de medicina i d’infermeria


(Continuarà...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada