divendres, 19 de maig de 2017

A Terrassa, el conflicte de l’assistència primària s’agreuja


Els metges dels CAP gestionats pel Consorci Sanitari de Terrassa (CST) denuncien la precarietat amb que han de treballar.


El dilluns 22 de maig s’inicien tot un seguit d’actuacions per forçar a l’administració a modificar la seva política. Mentre tant, la gerència del CST diu que no té res a comentar.



El CAP Sant Llàtzer de Terrassa gestionat pel CST
El Consorci Sanitari de Terrassa gestiona un seguit d’equips d’atenció primària, en la majoria del quals, des de la seva creació s’hi havien incorporat metges de l’ICS, que continuaven sent retribuïts per l’Institut Català de la Salut. Des de fa uns anys, aquest col·lectiu de professionals s’ha anat jubilant i l’ICS es nega a contractar personal per substituir als seus metges jubilats. La tasca assistencial que feien aquests metges s’ha anat repartint entre els altres metges de l’equip d’atenció primària contractats del CST, fet que ha comportat una sobrecarrega de feina important pels professionals però el que és pitjor, una degradació de l’atenció que reben els malalts.

Atesa la situació econòmica del CST, aquest no pot assumir la contractació de nous metges per cobrir aquestes places, si el CatSalut no abona el cost que per altre banda s’estalvia l’ICS. Davant d’aquesta situació els metges han decidit endegar un seguit de mesures. Són les següents: 
  • Elevar un escrit al CatSalut i a l’Ajuntament de Terrassa explicant la situació i les demandes concretes dels professionals
  • Informar als ciutadans de la situació i demanar signatures de recolzament a les seves demandes
  • Mentre el conflicte no tingui solució, els metges renuncien a assistir a sessions clíniques i comissions de qualsevol tipus (assistencials o no), i deixaran també de realitzar la formació dels estudiants de medicina, atès que necessiten tot el temps de que disposen per garantir la qualitat assistencial a causa de la sobrecàrrega de malalts als que han d’atendre.
  • Demanar el suport de totes les seves accions a les associacions de veïns, plataformes de defensa de la sanitat pública i partits polítics d’àmbit local i nacional.
  • En funció de la resposta que rebin a les seves demandes decidiran si emprenen o  no noves mesures de pressió.

Cal tenir en consideració que als 7 CAP gestionats pel CST, entre els professionals jubilats i els que s’han de jubilar pròximament hi ha 8 places de medicina familiar sense cobrir, i altre 8 places d’infermeria també vacants. Cobrir aquestes places té un cost estimat al voltant dels 900.000 anuals que el CatSalut sembla que es vol estalviar i que el CST no pot assumir atesa la seva crítica situació econòmica, però també per que el consorci va perdre fa uns mesos l’autonomia de gestió.

El CAP Anton Borja de Rubí gestionat pel CST
Val a dir que aquest dèficit de professionals evidentment distorsiona l’assistència que es presta als ciutadans de Terrassa, però té altres danys col·laterals que afecten negativament la qualitat de vida dels professionals atès que hi ha moltes dificultats per a poder encaixar les vacances en les dates desitjades, i per tant és l’Hospital qui acaba imposant festes i vacances, perquè la seva obligació passa per assegurar l’accessibilitat als serveis, ara bé, per aconseguir-ho sovint origina un clar perjudici pels professionals.

He volgut parlar amb la gerència del CST per conèixer la seva opinió al voltant del conflicte que estan vivint els seus metges de l'assistència primària, i m'he trobat amb una resposta que al meu entendre és significativa: "res a comentar" ha estat la resposta. Deu ser per allò de "quien calla, otorga", amb el sentit que a la gerència ja li va bé que siguin els professionals els que reclamin a l'administració, així els directius no cal que es cremin demanant més recursos i poden veure els braus des de la barrera i sense perill de ser banyegats.

Voldria tornar a denunciar un fet que continua produint-se tot i les moltes ocasions que ha estat objecte de crítica i de denúncia també en aquest blog. Em refereixo al controvertit lloguer que el CST ha de pagar anualment a l’Ajuntament de Terrassa, per l’ús de l’edifici Sant Llàtzer, on el CST presta serveis de salut pels ciutadans de Terrassa. Aquest edifici, que tenia termites i estava mig en runa, va ser remodelat de dalt a baix i el cost de les obres va ser assumit pel departament de Salut. L’import del lloguer puja als 600.000 € anuals. Com s’atreveix l’Ajuntament de Terrassa a fer negoci amb la salut dels seus ciutadans? Molts critiquen la col·laboració públic/privat. Doncs que els hi sembla la col·laboració públic/públic? A Terrassa costa 600.000€ que es detreuen de l’assistència sanitària que reben els terrassencs... Això és ètic?


Seguirem amb interès aquesta iniciativa presa pels facultatius de primària del CST, que compten amb el suport del sindicat Metges de Catalunya i de l’Associació Professional de Facultatius del  CST.      



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada