dimarts, 23 de maig del 2017

Canvis a l’estructura territorial del CatSalut a la Regió Sanitària de Barcelona i a la de l’Àrea Metropolitana


Alguns hi veuen una voluntat d’eliminar centres de poder en ocasions contraposats als serveis centrals del propi CatSalut.


Tot plegat implica entre altres qüestions una re-centralització de competències posada ja de manifest en altres decisions del departament de Salut. Estem assistint amb perplexitat a una laminació constant del concepte d’autonomia de gestió



La Regió Sanitària de Barcelona del CatSalut estava integrada des de l’inici per quatre regions sanitàries: Barcelonès Nord i Maresme, Regió Centre (que integrava els dos Vallès), Costa de Ponent (amb el Baix Llobregat i l’Alt Penedès) i Barcelona Ciutat (que era el Consorci Sanitari de Barcelona). Aquesta estructura territorial, es va anar transformant per donar cos a la visió metropolitana del president de la Generalitat Pasqual Maragall, i a l’any 2004 va ser adoptada ràpidament per la consellera Geli, que va encarregar a Josep Ganduxé i Enric Mangas planificar una estructura organitzativa de tot plegat. Així va néixer la macro Regió Metropolitana de Barcelona que es caracteritzava per aportar una visió de conjunt de les necessitats de 5 milions de ciutadans, i una organització territorial basada en els sectors sanitaris. 

Es tractava d’un organització molt transversal que donava suport a la compra de serveis, a la planificació sanitària, a l’atenció al client, a la farmàcia, etc., de tots els sectors sanitaris que la integraven. De fet era una organització que per la seva envergadura (atenia a uns 5 milions de ciutadans front als 7,5 milions d’habitants de tot Catalunya), creava en ocasions un equilibri difícil de sostenir amb els serveis centrals del CatSalut.

Ara farà un any i mig, al departament de Salut com a conseqüència dels resultats electorals, hi va arribar un nou equip. Des del CatSalut, des de fa ja uns quants mesos, s’ha anat donant forma a una nova estructuració que vol tornar a fragmentar la Regió Metropolitana de Barcelona, aquesta vegada en tres noves regions: la Regió de Barcelona, respectant per tant íntegrament el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) que dona serveis a 1,6 milions d’habitants aproximadament, la Regió Metropolitana Sud que abasta el Baix Llobregat l l’Alt Penedès, amb altres 1,6 milions de ciutadans, i la Regió Metropolitana Nord que inclou al voltant de 2 milions de ciutadans que viuen al Barcelonès, als Vallès Occidental i Oriental, i al Maresme. Tot aquesta nova estructura ha estat dissenyada per David Elvira amb l’estreta col·laboració d’Aina Plaza, i sembla que també amb la participació de Jaume Estany.

Aquest nou enfocament implica desmuntar les estructures transversals de suport de l’antiga Regió metropolitana. Cada una de les noves regions tindrà una gerència. Es vol també que el sector jugui un paper molt més sanitari i que siguin més potents que en l’actualitat. Aquests directors de sector comptaran amb una oficina tècnica de suport. Tot i aquest “reforçament” del sector sanitari, el cert és que hi haurà també una re-centralització de competències per part del Servei Català de la Salut. Pel que ha transcendit sembla que la compra de serveis i la planificació operativa seran assumides pels serveis centrals del CatSalut, allunyant del territori les decisions estratègiques en aquests dos importants àmbits. En la pràctica ja s’ha començat a distribuir als integrants de l’antiga estructura de suport de la gran Regió Metropolitana del president Maragall, als serveis centrals del CatSalut i als sectors sanitaris. Aquest fet ha començat a generar tensions i crispacions derivades de la incertesa que crea el fet que et canviïn de lloc de treball sense que ningú hagi concretat ni el contingut de la nova feina ni tan sols les funcions que s’hauran de desenvolupar. 

David Elvira, director del Servei Català de la Salut
En general aquest nova estructura es valora com un retrocés, atès que l’organització que s’està desmuntat aportava molt més valor afegit derivat de la seva pròpia dimensió. Alguns fins i tot diuen que els canvis només tenen un sol objectiu: eliminar el poder que la gran Regió Metropolitana de Barcelona tenia, i que en ocasions es contraposava amb el del propi CatSalut. Estaríem  doncs davant d’una operació que pretén consolidar el poder absolut del CatSalut, eliminant totes aquelles estructures que podrien significar un cert contrapoder.

Més enllà d’aquest objectiu, tampoc queda clar com es relacionarà el CatSalut amb els sectors sanitaris, si es fa desaparèixer l’estructura intermèdia que fins ara assumia aquest paper. Tot plegat, per l’èxit de la iniciativa, exigeix dos canvis claus i significatius: 
  • El primer canvi és el relatiu al perfil dels directors de sector. En l’actualitat estan molt més orientats a la compra de serveis i a la contractació, mentre que en el futur caldrà que tinguin una visió molt més sanitària, i estar disposats a treballar conjuntament amb unes comissions clíniques de nova creació (a l’estil de les existents en el National Health Service britànic).
  • El segon canvi és el relatiu als nous rols i al nou tarannà que necessita el propi CatSalut per adaptar-se a les necessitats del territori. SI no és així, si el CatSalut no evoluciona amb la mateixa direcció, la comunicació no serà tan fluida com hauria de ser i això podrà generar disfuncions preocupants.
Tota aquesta nova estructura comporta que a nivell de gerències Jaume Estany continuï a la gerència del CSB. Lluís Franch fins ara gerent de la Regió  Metropolitana de Barcelona assumirà la gerència de la Regió Metropolitana Nord i Joan Puigdollers la de la Regió Metropolitana Sud. Sembla que la propera setmana el CatSalut presentarà aquesta nova estructura en el sí del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut.

És preocupant adonar-se com mica en mica el concepte d'autonomia de gestió es va laminant. Aquest any hem assistit ja a la presentació de diferents iniciatives del departament de Salut que qüestionen molt clarament la voluntat del departament d'apostar clarament per l'autonomia de gestió. La re-centralització vers les estructures corporatives és un fet.  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada