No es pot permetre una política sanitària que impliqui canvis en un model sanitari d’excel·lència que és dels millors del món, i que no han estat explicats en els programes electorals dels partits polítics. No, al frau electoral
Totes les acusacions de corrupció fetes fins ara contra els gestors del sistema sanitari s’han demostrat falses. No utilitzem la demagògia mantenint unes acusacions que la Justícia ha demostrat que són del tot falses. El sistema sanitari no és en cap cas corrupte.
El sector sanitari català està desconcertat. Ens ha tocat viure un
període estrany en el que l’oasi sanitari català s’ha convertit en una mar brava, esvalotada com mai, on sembla impossible mantenir un rumb mínimament raonable. Tenim fronts oberts en molts àmbits. La desafortunada “desprivatització” del
conseller Comin, o dit en altres paraules, el reforçament del caràcter públic
dels sistema sanitari i la seva insistència en mantenir uns vocables tan
impropis ha estat la gota que ha fet vessar el got i ha desencadenat un
malestar subjacent en el sector, que mica en mica ha anat emergint fins a
fer-se ja notori als ulls de qualsevol espectador.
De fet, les aigües tranquil·les de la sanitat catalana van començar a
moure’s a partir de diferents acusacions de corrupció que varen sorgir des de
sectors activistes i agitadors socials i populistes del tot marginals en la
política catalana. Aquelles acusacions van ser objecte d’accions judicials i de
comissions d’investigació en el Parlament de Catalunya, i de totes elles, que
varen ser moltes, fins ara cap ha estat corroborada per la justícia, i totes
les acusacions s’han demostrat falses. Cal dir però que resta per veure que
succeirà amb el cas d’INNOVA que és l’únic que pel moment, té algunes peces que
continuen pendents de resolució judicial. El que està molt clar és que no es pot parlar
de corrupció en la sanitat catalana, sinó com a molt es potser es podrà dir
(està per veure) que en la sanitat catalana hi hagi alguna persona corrupta,
fet que judicialment encara no s’ha provat.
Una vegada conegudes les sentències exculpatòries, aquestes no han
tingut a nivell dels mitjans de comunicació, una difusió comparable a les
difusions que havien tingut les acusacions de corrupció inicials. Sens dubte ven
molt més un titular acusador i escandalós que un titular exculpatori. El
problema és que a nivell d’opinió pública aquelles acusacions varen calar
profund i en canvi les exculpacions no han arribat al gruix de la ciutadania.
Tot plegat ha demostrat una vegada més l’encert d’aquella dita castellana que
diu “calumnia que algo queda” i avui en dia existeix en l’opinió pública una sensació de que el sistema sanitari és corrupte i els seus directius uns
delinqüents. Certament, els de Alfonso de torn i els seus col·laboradors
necessaris, varen fer un mal irreparable al sector sanitari. Encara avui en dia, hi ha alguna polític que té la barra de continuar parlant de la corrupción en el nostre sistema sanitari. Hem de convenir
però que des del sector tampoc es va saber reaccionar enèrgicament contra
aquelles acusacions i es va adoptar una posició a la defensiva, esperant que
amainés el temporal. Patronals, directius del sistema sanitari, i administració
sanitària varen fer-se fonedissos i no varen fer una defensa aferrissada de la
seva professionalitat, de la seva honestedat, ni de la seva dignitat. Això
també és cert.
 |
| Salut, un "cortijo" d'ERC? |
Ara, quan la campanya d’acusacions de corrupció ha disminuït
considerablement la seva intensitat, apareix a l’horitzó un altre element de
preocupació en el sector sanitari que en certa mesura s’arrastra de l’etapa
anterior. De fet les acusacions de corrupteles van agafar embranzida perquè
alguns partits polítics les varen utilitzar com a element de desgast del govern
de la Generalitat. Vàrem assistir, per primera vegada després de les
transferències de la sanitat, a la politització de la sanitat catalana. El
sector sanitari es va convertir en el camp de batalla de molts polítics per
intentar arrabassar vots als seus rivals, i ara sembla que d’aquelles pols,
venen uns nous fangs a empastifar un sector sanitari cada vegada més debilitat
després de sofrir tantes pressions derivades d’una acció política de la que el sector
sanitari n’hauria de restar al marge.
Hem vist últimament com el conseller Comin ha volgut justificar la solució que ha
imposat a la Clínica del Vallès, venent-la com una operació d’èxit, i obligant
als gerents del Taulí i de l’Hospital de Terrassa a fer públics uns números que
ni ells es creuen. Hem vist com el conseller s’ha gronxat ostensiblement fent
una oferta de compra a l’Hospital General de Catalunya per 50 o 55 milions d’€,
sense haver fet abans una “due diligence” per determinar el valor correcte de
l’objecte a comprar i conèixer a fons la seva realitat patrimonial, financera i
jurídica, oferta de compra negada reiteradament per el propietari de
l’Hospital. Tota aquesta sobreactuació del conseller sembla que està
directament relacionada amb que la CUP es deixi persuadir per les polítiques populistes i “d’esquerres” que el departament de Salut està aplicant, a veure
si d’aquesta manera la CUP “compra la moto” dels pressupostos. No s’entén
d’altre manera aquesta forma d’actuar.
Resulta evident doncs que la sanitat està sotmesa a una sèrie
d’interessos polítics aliens al sector. Es fa servir la sanitat com a moneda de
canvi d’uns pressupostos que els ciutadans no coneixem ni tan sols sabem quins
beneficis aportaran al sistema sanitari. Ni tampoc ens han explicat de quina
manera els pactes amb al CUP poden afectar al model sanitari català. Ens omplim
la boca parlant de transparència però en realitat actuem amb un obscurantisme
propi d’altres èpoques. Posem-hi seny, si us plau. No es pot canviar un model
d’èxit per més que una minoria ho exigeixi. Els models es canvien en el
Parlament, votant, i abans d’això es proposen en els programes electorals perquè
els ciutadans triïn amb el seu vot l’opció electoral que més els agradi.
Modificar un sistema sanitari d’èxit per la porta del darrere és propi de
països molt poc seriosos per utilitzar un qualificatiu suau...
Un sistema sanitari mai és propietat d’un partit polític, ni es deu a
cap acord entre polítics. Un sistema sanitari és propietat dels ciutadans. O
recuperem el seny i despolititzem la sanitat o prendrem mal. Sense consens amb
el sector, ni la CUP, ni el Sr Comin, ni els seus col·laboradors, aconseguiran
imposar les coses per la via dels fets. Cerquem doncs els acords, mirem
d’entendre les raons de tothom, escoltem que opina el sector sanitari... tampoc és tan difícil...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada