Contràriament al que indicaria el sentit comú, ERC està encaparronada a canviar el model sanitari català, trencant el consens històric que sempre havia existit al seu voltant.
El conseller Comin manifesta la seva voluntat de continuar "desprivatitzant" el sistema. Encara no ha entès que a un sistema públic no se li pot reforçar el seu caràcter públic, perquè ja ho és al 100%. El que cal en tot cas és reforçar la qualitat de l'assistència i la satisfacció dels professionals amb sous dignes, entre altres mesures... La titularitat dels centres és el que menys interessa i preocupa a la majoria de ciutadans. En canvi, la qualitat dels serveis que reben, és una de les seves principals prioritats
Dissabte passat es va celebrar a la seu d’ERC a Barcelona, una jornada
en la que el partit republicà volia explicar a la seva parròquia com veuen la
sanitat en una Catalunya independent. A la jornada hi varen assistir unes 150
persones segons fonts de la pròpia organització, i entre els assistents, a
banda de persones interessades a conèixer les propostes republicanes, val a dir
que hi havia una nodrida representació de càrrecs públics del sector salut com
per exemple Candela Calle, Toni de Déu, Joan Guix, Pilar Magrinyà o Marta
Chandre entre d’altres.
Que ERC intenti explicar com ha de ser la sanitat en una futura
república catalana independent em sembla mol oportú, però sens dubte seria
força més interessant saber quin és el model sanitari que ERC proposa en una
Catalunya com la Catalunya d’avui, atès que segons estem veient en el dia a
dia, hi ha consellers del govern de Junts pel Sí, que tot i haver estat
proposats en els seus càrrecs per ERC, practiquen polítiques oposades com és el
cas de la consellera Bassa i el conseller Comin.
Va presentar l’acte Marta Rovira que en el seu parlament va dir que ERC
vol un país d’homes i dones lliures en el que la igualtat d’oportunitats i el
benestar estiguin garantits. Fins aquí res de nou atès que aquest és el país
que ja tenim ara. Va afegir que “Estem en una cruïlla, entre el de sempre i el
canvi”, i va destacar la independència com a mitjà per un estat del benestar
per a tots i de qualitat. En la seva intervenció Marta Rovira també va dir que
“necessitem la iniciativa privada amb ànim social atès que té uns intangibles
que l’Administració pública no pot aportar”. Va acabar la seva intervenció
situant a ERC en l’òrbita de la socialdemocràcia.
Tot seguit va ser el torn de Carme Bertral, presidenta de la sectorial
de Salut d’ERC qui va parlar sobre “Els pilars de Salut de la República
Catalana”. Bertral va posar l’accent en poder fer política sanitària d’un altre
manera. (Vull pensar que en referència a la desastrosa manera en com avui
s’està fent questa política sanitària). Va definir el model sanitari que
desitgen com “un sistema de salut integral, social, universal i republicà”. És
a dir volen el model actual, perquè això de model sanitari republicà em sona
més aviat a dialèctica sense cap mena de contingut real.
El tercer en intervenir va estar del conseller de Salut Toni Comin,
actualment a l’ull del huracà pel seguit
de controvèrsies que la seva acció de govern està generant, en el sector sanitari,
en el govern de Junts pel Sí, però també dins de la pròpia ERC, on molts
militants estan a disgust amb el conflictes que avui, però demà també està
generant de forma continuada el Sr. conseller. La seva intervenció portava per
títol “Com ha de ser el Sistema Nacional de Salut i Social de la República
Catalana”. En la seva intervenció Comin va reconèixer la qualitat actual del
sistema sanitari català que “ha estat construït des de la continuïtat i amb un
ampli consens”. Tanmateix sembla que aquest consens al que Comin fa referència ell
mateix el vol trencar utilitzant la porta del darrere, gràcies als seus pactes amb la CUP i CSQP.
Tampoc s’entén massa bé que vulgui canviar el model quan ell mateix reconeix
que els seus resultats són excel·lents.
En opinió de Comin, per millorar encara més el sistema de Salut català
calen dues condicions: República i polítiques d’esquerres. Sens dubte en la
primera de les condicions té raó atès que una república independent implicaria
més recursos econòmics per a la sanitat catalana, però amb les polítiques
d’esquerres, em permetran que expressi els meus seriosos dubtes veient com es
desenvolupen els sistemes sanitaris dels països del món en el que les
anomenades polítiques d’esquerres estan fracassant rotundament.
El bla, bla, bla de Comin va arribar al seu punt culminant quan va
voler definir aquestes polítiques d’esquerres: “parlem d’una esquerra rigorosa,
de govern, que planifica i no actua frívolament. Al mateix temps és una
esquerra valenta, que vol canvi i no es queda en la gesticulació. Una esquerra
que busca consensos i és dialogant i integradora”.
Els que hem seguit la trajectòria de Comin al davant de Salut,
al·lucinem llegint aquestes paraules perquè el conseller el que ha fet en el
seu dia a dia és justament el contrari del que predica. Per tant les seves
paraules només es poden interpretar des de la perspectiva d’aquell que més que
explicar el futur, el que fa és defensar-se d’haver protagonitzat el present
més caòtic que ha viscut la sanitat del nostre país. Un conseller que des del
fracàs del present no té cap mena d’autoritat per dibuixar les característiques
de la sanitat del demà...
No cal dir que Comin va acabar el seu parlament insistint en la
voluntat de continuar “desprivatitzant” els sistema sanitari públic.
Finalment, “l’aplec sanitari” d’ERC organitzat per Alba Vergés va
acabar amb una taula rodona moderada per ella mateixa que va passar sense pena
ni glòria. ERC continua sense tenir una visió sòlida de la política sanitària,
ni del present... ni del futur. Només consignes ideològiques, populisme, i
manca de rigor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada