Montserrat
Candini aprofita la Comissió de Salut al Parlament per explicar el sentit de la
frase que
un periodista va posar en boca seva "Comin està més preocupat en satisfer les
demandes de l'esquerra, que les necessitats dels pacients" i que tan
malestar va causar al departament de Salut.
El narcisisme del conseller Comin el porta a interpretar les paraules de Candini com si fossin una disculpa
Aquesta
setmana el Parlament de Catalunya ha estat testimoni d'una nova Comissió de
Salut, en la que el conseller Comin va presentar els eixos d'una anomenada
reforma de l'assistència primària, de la qual ja en parlaré en una propera
entrada. Avui voldria comentar la situació que es va viure en el sí de
l'esmentada comissió, protagonitzada per el conseller Comin i la diputada
Montserrat Candini.
Els seguidors
del blog, recordaran que fa poques setmanes, al bell mig de l'enfrontament
dialèctic que Comin va tenir amb Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat,
relatiu a la suposada compra de l'Hospital General de Catalunya, i a l'expulsió
del SISCAT del mateix hospital, un diari del sector de la sanitat va publicar una
entrevista amb Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, diputada al Parlament
de Catalunya i portaveu de Junts pel Sí a la Comissió de Salut del Parlament,
en el que el periodista que signava l'entrevista amb la Sra. Candini posava en
boca d'aquesta la frase "el conseller Comin té una gran trajectòria
política però la seva àrea d’influència està molt més marcada per acontentar a
l’esquerra que no pas al pacient... A Junts pel Sí, la línia vermella és el
programa electoral on en cap cas posa que haguem de renunciar al nostre model
sanitari...”
Aquesta
frase va caure molt malament al conseller Comin i al seu entorn, però
segurament seria subscrita per molts ciutadans que veuen amb preocupació com
Comin intenta canviar un model sanitari d'èxit utilitzant la porta del darrera.
Sigui com sigui Comin va arribar a exigir la rectificació immediata o en el seu
defecte la dimissió de Candini com a portaveu de Junts pel Sí en la Comissió de
Salut del Parlament. No es va produir ni una cosa ni l'altre.
El
tema semblava tancat, però d'una manera inesperada en la Comissió de Salut del
passat dia 17 de novembre, la diputada Candini va voler clarificar el sentit de la conversa que ella havia tingut amb el periodista. Veiem les paraules de
Candini:
"...Ho
vaig dir en la comissió de fa 15 dies. Vostè i jo, conseller Comin, hem tingut
una pressió mediàtica a partir d’unes valoracions que jo vaig fer en un mitjà
de comunicació. Jo certament explicava que a mi em semblava que en aquell
moment s’estava consolidant en el conjunt del debat polític una excessiva
idealització a l’entorn de la política de Salut, i jo demanava que fugíssim
d’una manera global i que miréssim en el sentit de l’experiència del passat,
sense posar barreres a temes ideològics, el resultat del que representava de
cara a la millora dels pacients. No tinc
cap mena de dubte ni de vostè ni del conjunt del Govern, com ni tal sols del
conjunt dels partits polítics perquè tots volem el millor pel conjunt dels
pacients. El reclam, que de ben segur deuria d’haver fet de la millor manera
possible, el que volia dir era: fugim dels dogmatismes ideològics per intentar
donar el millor servei al pacient des del punt de vista de l’interès general.
No tinc cap mena de dubte que tant el conseller com el conjunt del seu equip ho
fan, com lògicament el grup de Junts pel Sí. Però és molt important no caure en
el parany d’aquest excessiu reduccionisme ideològic que intenta explicar que
uns són els bons i els altres els dolents, i que tot el que s’ha fet al llarg
d’aquesta història no ha valgut res. Endavant conseller, al seu costat en la
defensa de l’interès general, i que l’important és el resultat de cara al
pacient..."
A
banda d’aquests aclariments, la intervenció de Montserrat Candini en la
Comissió de Salut del Parlament va deixar algunes frases que vull remarcar:
- “...si la segregació ideològica (que alguns estan fomentant) passa per que uns són els bons i altres els dolents, i el que es vol és fer veure que nosaltres som els purs, això des del meu grup polític no ho tolerarem...”
- “...els revolucionaris a temps parcial no han fet res per tirar endavant el país...”
I la resposta del conseller Comin va ser:
“...
a la Sra. Candini, li agraeixo el suport que ha donat al Conseller, al seu
equip i a les seves polítiques. Entenc que vostè ha volgut fer una rectificació
sobre una declaració en una entrevista. Li agraeixo molt aquesta rectificació.
Jo mateix vaig titllar aquesta declaració de, no se si vaig fer servir aquesta
expressió, de desafortunada i vostè després ha tingut l’ocasió d’explicar-me
personalment que vostè ni tan sols s’havia sentit ben interpretada pel
periodista en la manera de transcriure la conversa que vostè havia tingut amb
ell. Per tant, si estem efectivament davant d’una rectificació que, com ja vaig
comentar amb vostè, em semblava oportuna, no puc fer més que agrair que vostè
hagi rectificat, insisteixo, una declaració en la que vostè m’ha transmès en
més d’una ocasió que no se sentia identificada en la seva literalitat..."
És a
dir el conseller interpreta que la Sra Candini està rectificant quan en
realitat el que fa és reafirmar-se en la qüestió bàsica que està en l'essència
de la seva conversa amb el periodista. Montserrat Candini és reafirma en la validesa d'un model construït entre
tots des de fa més de 30 anys, que veu en perill per l'excés de dogmatisme
ideològic que avui perdura proper als interessos de CUP i CSQP, i aquest fet no
beneficia precisament als pacients.
Perquè
quan el conseller Comin rep una crítica a algunes de les polítiques populistes
que està aplicant, les interpreta com si fossin un recolzament a les seves
actuacions? Només se m'acut una explicació: el seu nivell de narcisisme supera
els nivells d'autoestima de les persones normals. Tot i que algú podria pensar
que la reacció del conseller potser pretenia menystenir a la diputada Candini, convertint els seus
raonaments en disculpes, però si això fos així, diria molt poc en favor de la
qualitat de Toni Comin com a persona. No vull pensar que aquesta en sigui la
causa.
El
conseller Comin està vivint una situació complicada fruit dels seus propis
errors, de no voler escoltar, i de considerar-se per sobre del bé i del mal.
Comença a ser discutit, genera conflictes en el sí del govern i crea més
problemes dels que resol. No ha d'estranyar que comencin a circular quinieles
amb diferents noms per substituir-lo al front de la conselleria. Cal disculpar en certa mesura el seu
nerviosisme...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada