“Desprivatització” d’un servei públic”? Deixem-nos d’eufemismes i diguem les coses pel seu nom. No es poden “desprivatitzar” uns serveis públics que mai han estat privatitzats.

El servei públic d’atenció continuada domiciliària a la ciutat de Barcelona passa de gestió indirecta a gestió directa per part de l’administració sanitària, però de sempre, ara i abans, era i és un servei públic.

En cap cas es reforça el caràcter públic del sistema sanitari català a la ciutat de Barcelona. Tinguem-ho: clar el servei és ara tan públic com ho era fa 22 anys i com ho ha estat durant tots aquests anys.

Comin, Tarafa, Calle. Segur que així
anem bé?

Aquest dilluns s’ha fet la presentació al CAP Manso d’una nova “desprivatització” del conseller Comin. Es tracta dels serveis d’atenció continuada domiciliària de l’àrea de la ciutat de Barcelona, Montcada i Reixac i el barri de la Mina de Sant Adrià del Besós que a partir del dia 2 de novembre han passat a ser gestionats per l’ICS. Una vegada més el conseller de Salut s’ha alineat amb el discurs populista demagògic i ideològic de Gemma Tarafa i de l’alcaldessa Colau  i ha posat èmfasi en el fet que aquesta nova situació “és una més de les desprivatitzacions de la gestió que s’està impulsant des del departament de Salut, i esdevé un canvi històric perquè apodera la primària, millora la qualitat assistencial gràcies a la integració operativa i tecnològica i s’és més eficient”. Aquests últims anys, el servei havia estat gestionat per SAR Domus, que havia obtingut el concert a través d’un concurs públic.

No vull entrar a valorar els beneficis que el conseller afirma que aquest canvi comportarà; tampoc vull discutir la mesura, que vista en la seva globalitat té, sens dubte, la seva coherència. Només diré que afirmar d’antuvi que l’ICS serà més eficient és ser molt agosarat. Si alguna cosa distingeix en aquests moments a l’ICS és precisament la manca d’eficiència en moltes de les seves àrees i les carències derivades d’una gestió no professionalitzada. Ens agradi o no ens agradi, la ineficiència forma part de l’ADN de l’ICS. Està en els seus gens.

Però la qüestió que jo voldria abordar és un altre. Voldria ser capaç de fer entendre que no es pot “desprivatitzar” allò que mai ha estat privatitzat. Un servei públic que es finança públicament i que l’usuari no paga ni un euro per rebre’l, de cap manera es pot dir que estigui privatitzat. Ja va sent hora que aquells que han vingut al sector sanitari per fer política parlin amb el rigor i la serietat que el sector mereix. Ja n’hi ha prou d’ofendre sensibilitats per acontentar a la “noia de la granota” i a tot el seu seu club de fans. (Per cert, tot i ser llicenciada en matemàtiques la Sra. Reguant encara no té ben après que és una fundació sense ànim de lucre). Prou d’aquest color Sr. conseller. Ja sabem que aprovar les pressupostos és molt necessari, i que aquesta aprovació està molt condicionada al que decideixin els senyors i senyores de la CUP, però això en cap cas vol dir que per aconseguir aquesta aprovació deixem de dir les coses pel seu nom i que enredem a la ciutadania amb suposades “desprivatitzacions” que no es corresponen amb la realitat.   

El conseller Comin i Gemma Tarafa compartiexen la mateixa
visió ideológica i reduccionista del que ha de ser
la xarxa sanitària pública de Catalunya   

L’administració pública té diferents possibilitats per oferir un servei públic als ciutadans. Entre aquestes, n’hi ha dues de ben diferenciades: la gestió directa dels serveis i la gestió indirecta. En el cas de l’atenció continuada domiciliària de Barcelona, Montcada i Reixac i La Mina, l’administració sanitària catalana va optar en el seu moment per oferir els serveis a la ciutadania a través del sistema anomenant de gestió indirecta mitjançant un concert. És a dir, va encomanar a un tercer que gestionés en el seu nom, el servei públic de l’atenció continuada domiciliària d’aquestes zones. I ara, el departament de Salut, el que ha fet és revertir aquest contracte de gestió indirecta a gestió directa, de manera que el servei públic continuarà sent públic però ha passat a ser gestionat directament per la pròpia administració pública.

Gestionat directament o indirectament per l’Administració, el servei d’atenció domiciliaria d’aquestes zones continuarà mantenint el caràcter de públic, agradi o no a les “Tarafes” o a les “Reguants”. No enredem més a la gent. Generant tensió, incertesa, inseguretat, etc., no és la millor manera de tractar al sector sanitari, per més polític que un es cregui que és. Per cert, un bon polític aniria molt en compte abans de fer determinades afirmacions i d’utilitzar un determinat llenguatge. Alinear-se amb els discursos populistes no és propi d’un conseller de Salud. A banda del món que aplaudeix quan sent al conseller Comin fer les afirmacions que fa, hi ha un altre món que no se sent confortable quan l’acusen indirectament d’haver estat  partícip d’una suposada privatització que mai ha existit. El conseller de Salud, ha de ser el conseller de tots, no només el conseller dels "antisistema". No maregem més la perdiu, que al final acabarem tots fent malbé un dels millors sistemes sanitaris d’Europa.

Deixem les ideologies i les demagògies per als mítings i centrem-nos en el sentit comú per gestionar els serveis públics. Ens aniria millor a  tots...  

www.rbaestudisiprojectes.cat