Corre el rumor que des del Palau de la Generalitat se li va demanar a Comin que presentès els estudis econòmics que avalen el 12% d’estalvi després de la “desprivatització” de la Clínica del Vallès.
La problemàtica que ha sofert la “Quinta de Salut l’Aliança”, fundada al 1904 per diferents associacions gremials de la ciutat de Barcelona, està a l’origen del problema.
Com es sabut, la setmana passada El Periódico de Catalunya va publicar
un article en el que s’afirmava que “les operacions quirúrgiques que eren
derivades a la Clínica del Vallès, resulten un 12% més barates en un hospital públic”.
Aquesta barbaritat immensa estava escrita dins d’un article titulat “La
cirurgia privatitzada per Mas sortia un 12% més cara que la pública”.
El terrabastall subsegüent se’l poden imaginar, i fins i tot el propi
conseller Comin, va trucar a Mónica Terribas de Catalunya Ràdio per tal que
aquesta el deixés entrar telefònicament en antena uns minuts, per desmentir la
informació publicada pel Periòdico, dient que “la privatització a la que es
feia referència en el diari esmentat, havia estat feta en l’època del
tripartit”, precisament quan el propi conseller era diputat del tripartit en
aquella legislatura. Corre el rumor que l’enfado va ser tant fort al PDC, que
fins i tot el propi president Puigdemont va trucar al conseller Comin,
exigint-li una rectificació pública del que havia publicat El Periódico, i
fonts del departament de Salut diuen també que Carles Puigdemont li hauria
demanat a Comin l’estudi econòmic del que es derivava aquesta xifra del 12%.
Sembla que Comin li va confessar al President que lo del 12% eren estimacions
del departament i que no existia cap estudi econòmic al respecte.
L’enuig de Carles Puigdemont amb el conseller Comin va ser dels que fan
època, fins el punt de fer trontollar els acords de legislatura amb Esquerra
Republicana de Catalunya, que és qui va proposar a Comin com a conseller de Salut.
En circumstàncies normals, el més probable és que avui Comin ja no fos
conseller de Salut, però la delicada situació política que viu en aquests
moments Catalunya desaconsella canvis en el govern i alteracions en els fràgils
equilibris entre uns i altres. Tanmateix Comin està a la corda fluixa.
Val la pena fer un breu repàs del que ha representat la Quinta de
Salut l’Aliança per la sanitat a Catalunya. L’Aliança fou fundada al 1904 pel
gremi de cambrers de Barcelona i mica en mica si varen anar afegint altres
gremis i entitats. Des del moment de la seva fundació L’Aliança cobria els
serveis d’una seguretat social inexistent a Catalunya. A més de Barcelona va
arribar a tenir centres a Girona, Lleida, Tortosa, Sabadell, Vic, Tremp i Seu
d’Urgell entre altres localitats. En el moment àlgid del seu creixement (anys
70 i començaments dels 80) L’Aliança va arribar a tenir més de 400.000 socis a
Catalunya. Hi ha però dos moments crítics en al seva història: la decisió del
govern espanyol de passar als treballadors autònoms al Règim General de la
Seguretat Social, i la compra de l’Hospital Sagrat Cor.
El tema dels autònoms va significar una forta davallada en el nombre de
socis de la institució, mentre que la compra de l’Hospital Sagrat Cor es
produïa en un moment de dificultats econòmiques derivades de la caiguda en el
nombre de socis. A aquesta realitat cal afegir-hi que l’entitat no va saber
reaccionar a l’envelliment de la seva
cartera d’assegurats, de manera que aquesta era cada vegada més consumidora de
serveis sanitaris, i per tant amb una sinistralitat molt important i uns costos
massa elevats que no es veien compensats pels preus de les pòlisses. Tot plegat
va portar la institució a una situació financera i patrimonial molt complicada
que va desembocar a l’any 2002 amb la intervenció de l’Aliança per part de la
Generalitat que es va prolongar fins al 2006. Tot i la retirada de la intervenció,
el futur de l’Aliança no era gens esperançador, i la seva direcció va començar
la recerca de compradors, des d’una doble vessant, la venda del patrimoni i la
venda de la cartera d’assegurances.
Sense entrar en els diferents camins seguits pel patrimoni de la
institució, si que voldria incidir en el que va succeir a dos dels hospitals de
l’Aliança: El Sagrat Cor, i la Clínica del Vallès. Després de diferents intents
infructuosos per trobar comprador per la cartera d’assegurances, i davant la
crisi galopant de la institució, el govern tripartit, va autoritzar a l’any
2010 una operació per la qual IDC (propietari llavors de l’Hospital General de
Catalunya) comprava la gestió de l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona i la
Clínica del Vallès. Tres varen ser les raons per les quals el govern de la
Generalitat va acceptar aquesta solució: d’una banda perquè la situació de l’Aliança
era pràcticament de fallida econòmica i la injecció monetària rebuda per
l’Aliança, junt amb el fet d‘eliminar una estructura costosa del comptes com
eren els hospitals donava aire i permetia confiar en el redreçament de la
branca asseguradora. Una segona raó foren les fortes pressions sindicals (CCOO obreres
estava representada a l’òrgan de govern de l’Aliança amb Toni Tuà sindicalista
molt reconegut) que veient perillar els llocs de treball d’ambdós centres, varen
exercir un pes important en el govern de la Generalitat fins aconseguir que el
conseller Castells, a l’any 2010, acceptés la proposta que se li feia. Aquestes
pressions sindicals varen ser també la causa de que els dos centres fossin
inclosos en el SISCAT, ja sota un govern presidit per Artur Mas a l’any 2011. La
tercera raó afecta a la Clínica del Vallès: el govern tripartit tenia previst
la construcció d’un hospital lleuger a Montcada, que havia de servir de
sobreeixidor de l’Hospital Taulí. Transitòriament, mentre aquest hospital no es
construïa, es va pensar que utilitzar la Clínica del Vallès podia ser una bona
solució temporal. El problema va ser que la crisi econòmica no va permetre
tirar endavant ni l’Hospital lleuger de Montcada ni tampoc el de Cerdanyola que
també estava previst construir, i aquella solució transitòria es va perllongar
en el temps.
Avui, la cartera d'assegurats i el que li quedava de patrimoni a l'antiga Aliança és propietat de la Divina Pastora, mútua valenciana d'assegurances que es va fusionar amb l'entitat catalana al juliol de l'any 2012.
 |
| L'antic hospital de l'Aliança al C/ Sant Antoni Maria Claret de Barcelona |
I no hi ha més, per més que el conseller Comin insisteixi amb una
inexistent “desprivatització”, o ni tan sols com els agrada dir-ho ara, que
parlen de “publificació”. El caràcter públic del sistema sanitari català no es
veu reforçat per que la Clínica del Vallès ja no en formi part, sinó que la
sanitat catalana deu el seu caràcter públic a que el serveis de salut estan
finançats públicament, independentment de la titularitat dels centres que
presten aquests serveis. S’ho aprendrà algun dia el conseller Comin? Per tant,
ni Montilla va privatitzar, ni Mas va privatitzar, ni Comin ha "desprivatitzat".
En tot cas Montilla i Mas varen fer més ampli el sistema sanitari públic
català, posant més llits a disposició del sistema sanitari públic, salvant al mateix temps llocs de treball, i Comin l’ha fet més petit, reduïnt el nombre de llits i
pel moment 40 treballadors amb contractes temporals de la Clínica del Vallès han
perdut la feina, les llistes d’espera quirúrgiques al Vallès Occidental
s’incrementaran i s’ha encarit notablement la prestació sanitària pública en
aquesta comarca. Aquest és el discutible èxit? amb que, segons el conseller
Comin, ha culminat el procés patit per alguns hospitals dels sistema públic del
Vallès Occidental.
No puc fer res més que aplaudir amb força i donar-te la raó Ricard!!
ResponEliminaÉs molt trist que la Sanitat estigui en mans d'algú que ha perdut la credibilitat
Elimina