dimecres, 21 de setembre de 2016

La frivolitat del conseller Comin va estar a punt de provocar la primera crisi seriosa en el govern de JxS


Corre el rumor que des del Palau de la Generalitat se li va demanar a Comin que presentès els estudis econòmics que avalen el 12% d’estalvi després de la “desprivatització”  de la Clínica del Vallès. 


La problemàtica que ha sofert la “Quinta de Salut l’Aliança”, fundada al 1904 per diferents associacions gremials de la ciutat de Barcelona, està a l’origen del problema.



Com es sabut, la setmana passada El Periódico de Catalunya va publicar un article en el que s’afirmava que “les operacions quirúrgiques que eren derivades a la Clínica del Vallès, resulten un 12% més barates en un hospital públic”. Aquesta barbaritat immensa estava escrita dins d’un article titulat “La cirurgia privatitzada per Mas sortia un 12% més cara que la pública”.

El terrabastall subsegüent se’l poden imaginar, i fins i tot el propi conseller Comin, va trucar a Mónica Terribas de Catalunya Ràdio per tal que aquesta el deixés entrar telefònicament en antena uns minuts, per desmentir la informació publicada pel Periòdico, dient que “la privatització a la que es feia referència en el diari esmentat, havia estat feta en l’època del tripartit”, precisament quan el propi conseller era diputat del tripartit en aquella legislatura. Corre el rumor que l’enfado va ser tant fort al PDC, que fins i tot el propi president Puigdemont va trucar al conseller Comin, exigint-li una rectificació pública del que havia publicat El Periódico, i fonts del departament de Salut diuen també que Carles Puigdemont li hauria demanat a Comin l’estudi econòmic del que es derivava aquesta xifra del 12%. Sembla que Comin li va confessar al President que lo del 12% eren estimacions del departament i que no existia cap estudi econòmic al respecte.

L’enuig de Carles Puigdemont amb el conseller Comin va ser dels que fan època, fins el punt de fer trontollar els acords de legislatura amb Esquerra Republicana de Catalunya, que és qui va proposar a Comin com a conseller de Salut. En circumstàncies normals, el més probable és que avui Comin ja no fos conseller de Salut, però la delicada situació política que viu en aquests moments Catalunya desaconsella canvis en el govern i alteracions en els fràgils equilibris entre uns i altres. Tanmateix Comin està a la corda fluixa.

Val la pena fer un breu repàs del que ha representat la Quinta de Salut l’Aliança per la sanitat a Catalunya. L’Aliança fou fundada al 1904 pel gremi de cambrers de Barcelona i mica en mica si varen anar afegint altres gremis i entitats. Des del moment de la seva fundació L’Aliança cobria els serveis d’una seguretat social inexistent a Catalunya. A més de Barcelona va arribar a tenir centres a Girona, Lleida, Tortosa, Sabadell, Vic, Tremp i Seu d’Urgell entre altres localitats. En el moment àlgid del seu creixement (anys 70 i començaments dels 80) L’Aliança va arribar a tenir més de 400.000 socis a Catalunya. Hi ha però dos moments crítics en al seva història: la decisió del govern espanyol de passar als treballadors autònoms al Règim General de la Seguretat Social, i la compra de l’Hospital Sagrat Cor. 

El tema dels autònoms va significar una forta davallada en el nombre de socis de la institució, mentre que la compra de l’Hospital Sagrat Cor es produïa en un moment de dificultats econòmiques derivades de la caiguda en el nombre de socis. A aquesta realitat cal afegir-hi que l’entitat no va saber reaccionar a l’envelliment  de la seva cartera d’assegurats, de manera que aquesta era cada vegada més consumidora de serveis sanitaris, i per tant amb una sinistralitat molt important i uns costos massa elevats que no es veien compensats pels preus de les pòlisses. Tot plegat va portar la institució a una situació financera i patrimonial molt complicada que va desembocar a l’any 2002 amb la intervenció de l’Aliança per part de la Generalitat que es va prolongar fins al 2006. Tot i la retirada de la intervenció, el futur de l’Aliança no era gens esperançador, i la seva direcció va començar la recerca de compradors, des d’una doble vessant, la venda del patrimoni i la venda de la cartera d’assegurances.

Sense entrar en els diferents camins seguits pel patrimoni de la institució, si que voldria incidir en el que va succeir a dos dels hospitals de l’Aliança: El Sagrat Cor, i la Clínica del Vallès. Després de diferents intents infructuosos per trobar comprador per la cartera d’assegurances, i davant la crisi galopant de la institució, el govern tripartit, va autoritzar a l’any 2010 una operació per la qual IDC (propietari llavors de l’Hospital General de Catalunya) comprava la gestió de l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona i la Clínica del Vallès. Tres varen ser les raons per les quals el govern de la Generalitat va acceptar aquesta solució: d’una banda perquè la situació de l’Aliança era pràcticament de fallida econòmica i la injecció monetària rebuda per l’Aliança, junt amb el fet d‘eliminar una estructura costosa del comptes com eren els hospitals donava aire i permetia confiar en el redreçament de la branca asseguradora. Una segona raó foren les fortes pressions sindicals (CCOO obreres estava representada a l’òrgan de govern de l’Aliança amb Toni Tuà sindicalista molt reconegut) que veient perillar els llocs de treball d’ambdós centres, varen exercir un pes important en el govern de la Generalitat fins aconseguir que el conseller Castells, a l’any 2010, acceptés la proposta que se li feia. Aquestes pressions sindicals varen ser també la causa de que els dos centres fossin inclosos en el SISCAT, ja sota un govern presidit per Artur Mas a l’any 2011. La tercera raó afecta a la Clínica del Vallès: el govern tripartit tenia previst la construcció d’un hospital lleuger a Montcada, que havia de servir de sobreeixidor de l’Hospital Taulí. Transitòriament, mentre aquest hospital no es construïa, es va pensar que utilitzar la Clínica del Vallès podia ser una bona solució temporal. El problema va ser que la crisi econòmica no va permetre tirar endavant ni l’Hospital lleuger de Montcada ni tampoc el de Cerdanyola que també estava previst construir, i aquella solució transitòria es va perllongar en el temps.

Avui, la cartera d'assegurats i el que li quedava de patrimoni a l'antiga Aliança és propietat de la Divina Pastora, mútua valenciana d'assegurances que es va fusionar amb l'entitat catalana al juliol de l'any 2012.

L'antic hospital de l'Aliança al C/ Sant Antoni Maria Claret de
Barcelona 

I no hi ha més, per més que el conseller Comin insisteixi amb una inexistent “desprivatització”, o ni tan sols com els agrada dir-ho ara, que parlen de “publificació”. El caràcter públic del sistema sanitari català no es veu reforçat per que la Clínica del Vallès ja no en formi part, sinó que la sanitat catalana deu el seu caràcter públic a que el serveis de salut estan finançats públicament, independentment de la titularitat dels centres que presten aquests serveis. S’ho aprendrà algun dia el conseller Comin? Per tant, ni Montilla va privatitzar, ni Mas va privatitzar, ni Comin ha "desprivatitzat". En tot cas Montilla i Mas varen fer més ampli el sistema sanitari públic català, posant més llits a disposició del sistema sanitari públic, salvant al mateix temps llocs de treball, i Comin l’ha fet més petit, reduïnt el nombre de llits i pel moment 40 treballadors amb  contractes temporals de la Clínica del Vallès han perdut la feina, les llistes d’espera quirúrgiques al Vallès Occidental s’incrementaran i s’ha encarit notablement la prestació sanitària pública en aquesta comarca. Aquest és el discutible èxit? amb que, segons el conseller Comin, ha culminat el procés patit per alguns hospitals dels sistema públic del Vallès Occidental.






2 comentaris:

  1. No puc fer res més que aplaudir amb força i donar-te la raó Ricard!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt trist que la Sanitat estigui en mans d'algú que ha perdut la credibilitat

      Elimina