Perill públic: Els populismes que poden acabar amb el sistema sanitari públic català, assagen...
Si es té un mínim de dignitat, no es pot anar de bracet amb qui ha sembrat el sistema sanitari català de falses acusacions, portant dolor a organitzacions sanitàries, a persones i a les seves famílies, que s’han vist falsament acusades de corrupció.
Mica en mica van quedant clares les posicions de cadascú malgrat que de
cara a l’opinió pública es vulgui aparentar una cosa, quan en realitat se n’és
un altre. Pensar que els que han practicat la “kale borroka” sanitària (Dante
Fachin entre d’altres) i els que han estat capaços de pactar la “major
desprivatització de la història” a sanitat (la CUP i ERC), puguin algun dia
arribar a manar junts a Catalunya, és del tot preocupant.
Fa molt mal als ulls veure a tot un vicepresident de la Generalitat
compartir un escenari i participar en un acte conjunt amb un personatge com
Albano Dante, que s’ha donat a conèixer a Catalunya difamant falsament i d’una
manera del tot impune a directius de la sanitat i a diferents organizaciones sanitàries. Amb la lentitud que li és habitual, la Justícia ha anat deixant
clar que les acusacions fetes per aquest nefast personatge, han resultat
falses, però el mal a organitzacions, persones i famílies innocents ja estava
fet, i la difamació havia calat en determinats sectors socials. Ningú que
s’estimi el sistema sanitari català acceptaria comparèixer al costat d’aquest
personatge, més enllà dels seus correligionaris i d’altres agitadors socials
que com ell, pretenen destruir-ho tot i també el sistema sanitari. Cal recordar
que aquest personatge patètic va estar relacionat i va ser colaborador necessari, voluntari o involuntari, del tristament famós Daniel de Alfonso amb
el seu “les hemos destruido el sistema sanitario”.
No acabo d’entendre que al conjunt CUP/ERC s’hi pugui afegir PODEM,
partit aquest últim, que s’ha distingit pels seus reiterats canvis de criteri
respecte al futur polític de Catalunya, i que en matèria de sanitat no se li
coneixen projectes ni plantejaments mínimament coherents. La ciutadania s’hauria de donar compte que
tots tres partits porten temps desprestigiant la sanitat perquè han entès que
la sanitat era un bé públic molt apreciat pels ciutadans, i amb ànim de
desgastar als governs, amb la intenció d’aconseguir que els ciutadans dubtin de
les intencions dels seus governants, s’han dedicat a formular acusacions de
corrupció, de privatització o de mercantilització de la sanitat intentant que
els ciutadans entenguin que el sistema sanitari és un sistema corrupte que
compta amb uns directius corruptes que tenen el vist i plau del govern també
corrupte.
Em sembla que ha arribat l’hora de dir prou davant d’aquestes
situacions. Em sembla que ha arribat l’hora que el sistema sanitari en el seu
conjunt, més enllà de les ideologies polítiques dels seus integrants, diguin
que ja n’hi ha prou d’aquestes pràctiques deshonestes. Em sembla que cal exigir
ètica i rigor als polítics, que ja n’hi ha prou d’amagar les intencions amb
discursos plens de “bonisme” per guanyar-se la confiança dels ciutadans, per
després actuar i prendre decisions que fan retornar al país al segle passat. A
sanitat no necessitem profetes, sinó recursos. No necessitem proclames
populistes, sinó persones que sàpiguen treure el màxim profit d’uns recursos
que sempre seran escassos. No necessitem que ens canviïn un model sanitari que
ha demostrat amb escreix la seva excel·lència, valorat i apreciat pels
ciutadans que l’han utilitzat i per molts països estrangers que s’emmirallen en
el nostre sistema per intentar millorar el seu. No necessitem en definitiva que
uns quants il·luminats vulguin deixar a les fosques a un sistema sanitari que
pels recursos que consumeix i pels resultats que obté, és dels més eficients
del món.
Els populismes han guanyat el carrer; han aconseguit que determinats sectors
socials es creguin els seus discursos, tenen una força mesurada en vots prou
significativa. Per tant, cal una resposta decidida del sistema sanitari per
explicar als ciutadans que el nostre sistema és molt bo, que no està
privatitzat, que és eficient, que no hi ha cap mena de corrupció a sanitat, i
que en tot cas el que hi ha són ganes de desestabilitzar-lo per que uns quants
guanyin protagonisme.
De moment Albano Dante Fachin ha passat d’agitador social a diputat del
Parlament de Catalunya, i la seva parella d’agitadora social a diputada al Congreso de los Diputados a Madrid. Com se n’hi diu d’això? Portes giratòries a
l’estil Podemos?
Vull acabar aquesta crítica a les actituds poc ètiques d’alguns
diputats recordant quines han estat fins avui les aportacions d’aquests tres
partits al món de la sanitat catalana:
NO al consorci sanitari de Lleida
NO a que els investigadors (també els universitaris) puguin disposar de
les dades sanitàries
NO a la territorialització de l’ICS
NO a l’existència d’entitats amb ànim de lucre en el sí del SISCAT
NO a l’activitat sanitària privada en centres públics
NO...
www.rbaestudisiprojectes.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada