dimarts, 27 de setembre de 2016

I després de Puigcerdà què?


L’administració pública sanitària prioritza criteris polítics a l’hora de defensar el prestigi i el bon nom de la nostra sanitat. Institucions i professionals de la gestió estan totalment desemparats davant de tanta calumnia i difamació.


Molts estaments i persones de prestigi del sector sanitari públic tenen por a l’hora de manifestar-se lliurement en la seva defensa.


  
El passat mes de juliol es varen celebrar a Puigcerdà les Setzenes Jornades de la Professió Mèdica, i en el curs de les mateixes, tot d’una es va obrir un debat al voltant de la situació crítica en que es troba l’autonomia de gestió en el centres i les acusacions que posen en dubte l’honorabilitat del sistema. En mig d’aquest debat, el Dr. Jaume Padrós president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va intervenir per mostrar la seva repulsa contra aquells que havien dit que la gent de la sanitat eren uns encobridors i el sistema sanitari era un sistema corrupte. Va afegir que com que mota gent dels sistema tenia “por de parlar” (i això lamentablement continua passant i molta gent m’ho està comentant), ell estava disposat a sortir juntament amb veus autoritzades dels sistema sanitari català, per explicar als ciutadans que és el sistema sanitari català i denunciar les moltes mentides i calumnies que s’han abocat sobre ell i sobre els professionals de la gestió. En aquest context va esmentar dos possibles “partners”: el CRES de la Universitat Pompeu Fabra, representat en aquell acte pel professor Vicenç Ortún, i la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Per un moment, fins i tot va semblar que allò anava en serio.

Cert que pel mig hi han hagut les vacances, però també és cert, que aparentment res s’ha mogut en aquella direcció. Van passant les setmanes i els agitadors socials i algun polític que en tot cas, més que polític és un agitador social més,  continuen campant tan tranquils calumniant sempre que els convé, un sistema sanitari excel·lent, sense que ningú els doni una resposta contundent. I a vegades, no són només els agitadors els que ataquen la imatge del sistema sanitari sinó que quintacolumnistes posats dins del propi sistema també ho fan. 

Segurament correspondria a l’Administració sanitària aquest paper de defensora del sistema, però en masses ocasions sembla que als actual líders del departament  de Salut, ja els va bé que es facin determinades acusacions contra el sistema, tot i que aquestes acusacions siguin falses. I exemples n’hi han, com quan la Sra. Tarafa (comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona) va manipular un estudi sobre l’assistència sanitària pública a la ciutat de Barcelona i va relacionar corrupció amb concerts sanitaris, i la resposta del departament de Salut va ser una foto del conseller Comin abraçant a l’alcaldessa Colau, i donant un protagonisme exagerat a la Sra. Tarafa dins del Consorci Sanitari de Barcelona tot i que la representació de l’Ajuntament de Barcelona és minoritària. Per tant, és obvi que el departament de Salut es mou sota paràmetres d’oportunitat política i per ells els interessos polítics estan per sobre del prestigi  de la sanitat del nostre país, del bon nom de les seves organitzacions i l’honestedat dels professionals de la gestió. 

Per tant sembla evident que ha de sorgir dins del món sanitari alguna iniciativa capaç d’aglutinar les voluntats d’aquells que s’estimen la sanitat, que saben els esforços que ha calgut fer per tenir una sanitat com la que tenim, i que no estiguin disposats a acceptar que uns recent arribats vulguin canviar les coses sense el consens suficient amb els ciutadans per suposat, però també dels professionals de la salut i del sector sanitari en general. Òbviament aquesta iniciativa ha de poder combatre també totes les mentides, les calumnies i els atacs mal intencionats que vulguin fer mal al sistema sanitari amb l’únic objectiu d’aconseguir rèdits polítics entre determinats sectors de població. 

Consolidar aquesta iniciativa no és tasca fàcil. Tal com el Dr. Padrós va dir a Puigcerdà hi ha gent que té por de donar la cara: Alguns temen algun tipus de represàlies si ho fan, i fins i tot hi ha qui tem pel seu lloc de treball. Hi ha també persones i organitzacions que depenen de subvencions més o menys quantioses i tenen por de posar-les en risc si prenen públicament determinades posicions.

Però no és només la por. Per participar en una iniciativa d’aquest estil, cal també deixar de banda plantejaments que empetiteixen a qui els fa: "amb les patronals no m’interessa sortir a la foto..." "amb tal o qual persona no vull que m’hi identifiquin...". Cal una dosi de generositat gran per deixar de banda diferències, discrepàncies i fins i tot algun enfrontament per aconseguir un bé col·lectiu molt més important: recuperar el prestigi injustament malmès de la nostra sanitat. Encara hi afegiria un requisit més: per liderar una iniciativa com aquesta cal ser una persona honesta, amb una trajectòria irreprotxable, absolutament legitimat. En definitiva cal "auctoritas" en el camp sanitari, en el social però també en el de la ètica i estar preparat per donar resposta als mil i un atacs personals que sens dubte rebran els que s’hi involucran en primera línia. Qui no tingui aquest perfil i vulgui només "figurar", posa en risc l'èxit de la iniciativa que va anunciar el Dr. Padrós.


Per això acabo preguntant: Dr. Padrós, com ho tenim tot plegat?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada