Quin és el cost real de la “desprivatització més gran de la història”?
La “transparència” és un concepte que no necessita ser anunciat prèviament,
sinó practicat en el dia a dia
Com cada mes de setembre comença un nou curs a la sanitat catalana.
Venim d’un període de tres mesos que pel conseller Comin deuen haver estat el
súmmum de la felicitat. Es va poder lluir públicament a finals de juny en la seva conferència a ESADE, i quinze dies després en la Jornada d’informació pública
sobre les dades sanitàries on Comin va tenir ocasió de demostrar les seves dots d’orador, en una
intervenció feta al Paranimf de la facultat de medicina de la UB. Només tres dies després, va continuar el seu
lluïment personal en la presentació dels
informes de la Central de Resultats feta a l’auditori AXA de Barcelona i
finalment a finals de juliol va arribar al seu dia de màxima gloria quan al
Palau de la Generalitat va presentar el Pla de Salut i va ser elogiar públicament pel president de la Generalitat Carles Puigdemont. En total cinc
setmanes plenes de protagonisme del conseller, que només va desaparèixer
d’escena a finals de juliol quan el CatSalut va presentar les dades sobre les
llistes d’espera. En aquesta ocasió, com que les dades no eren prou bones, el
conseller Comin va fer mutis i va cedir tot el protagonisme a David Elvira,
director del CatSalut. Totes aquestes intervencions del conseller ja varen ser
comentades en el blog, i per això no m’hi extenderé.
És normal que després de tantes emocions el conseller Comin s’agafés
unes segurament merescudes vacances. Tanmateix mentre ell era de vacances
continuaven passant coses, i com en anys anteriors es produïen col·lapses a les urgències de Vall d’Hebron, al Parc Taulí de Sabadell, a l’Hospital del Mar de
Barcelona, a l’Hospital de Viladecans, etc. Set mesos de govern del conseller
Comin i el problema de les urgències segueix igual... o potser pitjor, malgrat
totes les promeses i Plans especials que ell mateix havia anunciat a bombo i
plateret. Remarco, pel que segueix, el col·lapse a les urgències de l’Hospital
Taulí de Sabadell.
En les seves intervencions de finals de juny i juliol, el conseller
Comin va repetir una vegada i un altre la paraula “transparència” insistint en remarcar
que volia que aquesta fos la legislatura de la transparència. Val a dir però que fins avui, de
transparència no només no n’hi ha hagut més que en l’etapa anterior sinó que
fins i tot n’hi ha hagut menys. Els informes de la Central de Resultats,
exercici de transparència i de retiment de comptes al mateix temps, fa ja cinc
anys que estan a l’abast de tots els catalans, per tant poca “transparència
afegida” en aquesta qüestió. No vull entrar ara en l’opacitat amb que es vagestionar la crisi de l’enterovirus, ni amb altres episodis de poca
transparència del Departament de Salut. Em vull centrar amb una de les
actuacions “estrella” del conseller Comin d’aquests primers 8 mesos del seu
mandat: la famosa “desprivatització més gran de la història” duta a terme
després d’expulsar del SISCAT, i per tant, no renovar el contracte amb la
Clínica del Vallès.
A hores d’ara, els ciutadans de Catalunya no tenim cap informació al
voltant dels costos globals d’aquesta decisió imposada ideològicament pel
conseller Comin. Segons ell mateix ha dit en alguna ocasió, el CatSalut fins i
tot podria estalviar diners amb aquesta mesura, però això no és “transparència”
si aquesta informació no ve acompanyada de les xifres que ho justifiquin. Volem
saber quin és el cost afegit que els catalans haurem de suportar com a
conseqüència d’haver donat continuïtat a aquesta exigència de la CUP. Volem
saber quin és el cost d’una decisió política i apriorística, presa frívolament
sense haver-ne estudiat les conseqüències; volem saber en definitiva quina és
la capacitat dels nostres responsables polítics a l’hora de gestionar els
recursos públics. I ho volem saber amb claredat, sense subterfugis, explicant
les xifres reals, que tinguin en consideració totes les despeses addicionals
que aquesta mesura ha implicat tals com obres, inversions en equipament,
contractació de personal, etc. Volem que el Sr. conseller deixi d’utilitzar el
discurs per començar a utilitzar l’anàlisi real de les xifres. I també volem
saber les conseqüències sanitàries de la mesura sobre els malalts del Vallès
Occidental. De quina manera està incidint aquesta nova situació en l’increment
de les llistes d’espera dels malalts de la zona? De quina manera està incidint
aquesta nova situació en el col·lapse del servei d’urgències del Taulí quan
s’ha començat a deixat de derivar malalts a la Clínica del Vallès?
Quan el conseller Comin ens expliqui tot això, potser sí que haurem
d’admetre que alguna cosa està canviant a nivell de l’exercici de la
transparència. Mentre tot continuï com fins ara, de transparència, la de
sempre...
La transparència no es manifesta només amb paraules i amb voluntarisme
sinó que ha d’anar acompanyada de fets, i avui per avui, al departament de
Salut tot són paraules, però els fets significatius en aquest àmbit brillen per
la seva absència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada