Aquests dies de calma i
tranquil·litat han començat a aparèixer notícies relatives al fet que el
“Ministerio de Sanidad” vol establir unes condicions homogènies a totes les comunitats autònomes pel que fa als criteris que regulen l’accés a les llistes
d’espera tant quirúrgiques com d’accés a proves diagnòstiques i
complementàries.
La lectura d’aquesta
informació comporta una possible doble interpretació. D’una banda, el fet
d’elaborar llistes d’espera a nivell nacional, requereix necessàriament que els criteris d’adscripció de malalts a aquests llistes en cada comunitat
autònoma siguin exactament els mateixos,
per que sinó estem comparant pomes amb peres i es treuen conclusions del tot
errònies com ha fet un determinat diari dit “nacional”, que té per objectiu
demostrar que allà on governa el PP tot són flors i violes, i allà on governen d’altres (Catalunya i
Andalusia) tot són problemes.
La Ministra de Sanitat Ana Mato |
La segona interpretació
que es deriva, fa referència a un fet que es pot constatar en les reunions del
consell de ministres a Madrid: a cada reunió que fan, apareix un nou decret,
una nova llei o disposició per la qual l’Estat espanyol recupera competències prèviament transferides a les comunitats. Exemples n’hi ha malauradament
molts: la dita llei Wert de
l’ensenyament, la llei de Costes, sancions en matèria d’aigua a les conques,
etc. Semblaria com si aquest afany per recuperar competències cedides a les
comunitats, s’estigui incrementant notòriament afectant també a la Sanitat.
Intentar establir uns criteris comuns per les llistes d’espera sembla raonable. El que ja no ho és
tant, es voler determinar quines han de ser les patologies incloses en la
priorització de les llistes d’espera que sembla que és el segon pas que el “Ministerio”
vol donar en aquesta direcció. Aquest segon pas sembla una autèntica
barbaritat, atès que la problemàtica i la prevalença de patologies no és la
mateixa en les diferents comunitats de l’estat espanyol.
Segons sembla el
“Ministerio” vol garantir que tots els ciutadans espanyols tinguin la mateixa resposta del Sistema Nacional de Salut. La intenció és molt lloable a nivell
teòric, però del tot impossible de poder-la dur a la pràctica.
Les llistes d'espera quirúrgiques s'han incrementat en tot l'Estat espanyol |
Sense anar més lluny,
centrem-nos en Catalunya. Només a casa nostra, després de prioritzar llistes
d’espera de 14 patologies quirúrgiques l’Administració sanitària catalana se’n
va adonar que les necessitats no eren les mateixes a Barcelona, que a Girona, Lleida, Tarragona o la Catalunya
central i per això, amb el temps va
“personalitzar” les prioritats en funció de les necessitats dels territoris en
concret. És a dir, es va fer prevaldre les previsions del Pla de Salut de cada
territori per sobre de les visions globals dels “planificadors” de despatx.
Per tant, si aquesta és la
realitat viscuda a Catalunya, és evident que a nivell d’estat espanyol el problema serà encara més rellevant, fent del tot impossible poder establir per
tot el territori unes prioritats que en alguns no seran tals.
Tanmateix el que preocupa
no és tant la qüestió de les llistes d’espera que el sentit comú acabarà
imposant-se i deixant que cada territori fixi les seves prioritats en funció de
la seva pròpia realitat. El problema està molt més relacionat amb aquesta
mentalitat que trasllueix al darrera d’aquestes actuacions: la recentralització
de competències per part de l’Estat. Aquest fet si s’acaba confirmant a Sanitat
també serà molt preocupant oi ens portarà molts mal de caps.
Sembla que en el proper
“Consell Inter Territorial de Salut” sortirem de dubtes respecte a l’autèntica
intenció del “Ministerio”
Ja fa temps que és el "Ministerio" qui decideix si una persona és o no usuària del Sistema de Salut. Fins a on sé, el Servei Català de la Salut, en els casos de persones que el "Ministerio" diu que no, les cobreix pel seu compte.
ResponEliminaSegurament...Dona tota la sensació que estem davant d'un nou intent per decidir des de Madrid. Veurem com acaba tot
Elimina