El conseller defensa amb
arguments sòlids un model que perdura en el temps des de 1934
El dilluns 29 de juliol, el conseller Ruiz va fer la última compareixença a la comissió d’investigació de la Sanitat que des de fa uns
mesos s’està desenvolupant en el Parlament de Catalunya. Va ser una
compareixença plena d’argumentacions més que suficients com per fer callar a
alguns dels que constantment acusen al model sanitari català de males
pràctiques i fins i tot “d’haver ficat ma a la caixa”. És evident que d’un
temps ençà el consens polític que hi havia al voltant de la sanitat s’ha
trencat i avui en dia tothom s’atreveix a dir-hi la seva en ocasions sense
saber massa de què s’està parlant.
El conseller Ruiz va començar la seva intervenció fent un repàshistòric a com s’havia anat articulant l’anomenat model sanitari català. I no
fou al començament dels anys 80 com erròniament molts pensàvem, sinó que tal
com el conseller va explicar va ser a l’any 34 amb l’anomenada “Llei de Bases per a
l’Organització dels Serveis de Sanitat i Assistència Social a Catalunya”
que recull per primera vegada l’existència de centres de diferent titularitat
que calia agrupar sota una mateixa responsabilitat. Aquest model fou fins i tot “respectat” pel
franquisme.
El conseller va dir que el model sanitari és un bon model, atès que
facilita l’accessibilitat al sistema sanitari per part dels malalts, tots els
seus centres són públics, va integrar la salut mental dons d ela cobertura de
la sanitat pública etc. El model
presenta bons resultats de salut i ha donat una resposta eficient a les
necessitats dels ciutadans: “els atén el més ràpid
possible, tant a prop de casa com sigui possible i amb la millor qualitat
possible”
El model té, malgrat l’anterior
alguns problemes que caldrà millorar: les llistes d’espera que no hem estat capaços de reduir, un model
retributiu que no satisfà als professionals, i un sistema de governança en
ocasions massa polititzat i poc professionalitzat.
El conseller ha afirmat que el consens polític que sempre hi havia
hagut al voltant de la sanitat, i que fins i tot quan ell hi va arribar a l’any
2010 encara existia, s’ha trencat. Opina que en la situació econòmica actual,
fent les coses d’un altre manera el sistema de Salut pot millorar una mica,
però sense recuperació econòmica i sense més finançament, no ens en podrem
sortir.
Per poder recuperar aquest consens polític el conseller confia força en
la Comissió pel Pacte Nacional de Salut que està treballant les bases per que
en els propers mesos es pugui presentar al Parlament una proposta per recuperar
aquest consens que mai s’hauria d’haver trencat. Aquest fet és irrepetible en
altre cap lloc, i Catalunya hauria de sentir-se orgullosa de que amb el nostre
tarannà negociant i dialogant els catalans siguem capaços de propiciar aquest
tipus d’acords. Boi Ruiz opina que “en aquesta Comissió
tenim l’oportunitat que els ciutadans
recuperin la confiança perduda en els polítics”. D’aquí la seva
transcendència.
El conseller Ruiz també va explicar les mesures endegades per seu
Departament amb l’objectiu de millorar la governança del sistema de Salut.
Entre elles ha esmentat l’eliminació dels consellers delegats, existents en
alguns centres, i creats pel govern tripartit, amb l’únic objectiu de
“col·locar” gent, respectar al màxim les incompatibilitats, eliminar la
retribució dels càrrecs del òrgans de govern de les institucions en que n’hi
havia, etc. En aquest sentit ha explicat que s’han donat instruccions als
Consorcis i Empreses Públiques, per tal que surtin de qualsevol participació en
societats mercantils que no es corresponguin amb aspectes del seu propi objecte
social, i dels consells d’administració corresponents.
També ha encarregat als òrgans de govern de Consorcis i Empreses
Públiques que elaborin amb immediatesa un “codi ètic de bones pràctiques” . El conseller ha dit que el model sanitari català és
un “model públic volgut per una àmplia majoria” i que és un “model
públic que aporta autonomia de gestió al territori” . Segons el
conseller Ruiz, el model sanitari català és un “model
públic que té el seu millor actiu en els professionals que hi treballen, pel
seu compromís, les seves competències i els seus coneixements”
En el torn de respostes, el conseller Boi Ruiz ha valorat en positiu la
professionalitat reconeguda pel sector de Josep Prat, en el que quan el va
anomenar President de l’ICS no hi havia ni incompatibilitats ni concurrència
d’interessos.
Sobre l’Hospital de Sant Pau, ha assegurat la seva continuïtat, i
ha posat èmfasi en l’interès de la
Generalitat en solucionar les
dificultats en que es troba en l’actualitat l’Hospital. Pel que fa al cost de les obres ha justificat les desviacions en el temps que va transcórrer entre la
realització del projecte executiu, l’adjudicació de les obres i l’acabament de
les mateixes, fet que va implicar un increment de preus unitaris important que
combinat amb l’augment de metratge inicialment previst va produir unes
desviacions que en major o menor grau es donen sempre que es construeix un
centre sanitari.
El conseller no ha acceptat l’etiqueta de “sociovergència” atribuït al
sistema sanitari, assegurant que tots els partits han tingut participació
activa en la configuració del model, des de l’antic PSUC fins al PPC.
Ha comentat que l’endogàmia pel que fa als directius de la sanitat a
Catalunya no és dolenta per ella mateixa, i que existeix en moltes altres
activitats com el periodisme o la política.
Boi Ruiz ha assenyalat que el que era dolent era la permanència durant
molts anys en el mateix lloc. Ha valorat als gestors en conjunt com prou
acreditats i solvents i troba a faltar una segona generació de gestors que pel
moment no els sap veure. Creu que molta
gent porta massa temps en el sector.
Ha assegurat que actualment des del Departament estan finançant
l’equilibri pressupostari dels centres, i no les necessitats dels ciutadans i
això cal corregir-ho tan aviat com sigui possible implantant un nou model basat en l’atenció a les persones.
També ha estat interessant quan ha explicat que el dret administratiu,
d’arrels napoleòniques, no serveix per gestionar serveis públics, i que cal
dotar a l’administració pública d’eines de gestió àgils per poder gestionar
serveis públics amb eficiència.
També ha fet alguna referència a les Patronals i sense citar-la a UCH.
En aquest punt és en l’únic en el que he de manifestar el meu desacord amb el
que ha explicat el conseller, atès que avui UCH és una patronal “con el corazón partio”: davant dels associats es
mostra relativament bel·ligerant amb l’administració, però en el fons està del
tot sotmesa als interessos de la pròpia administració. Cal una regeneració
important en el seu sí per que la seva existència és del tot necessària.
Per acabar el conseller Boi Ruiz ha demanat als polítics no generar desconfiances infundades tot i que entén que en ocasions els interessos
polítics portin a fer-ho. Però caldria deixar aquests interessos de banda sobre
tot quan la ètica demanaria altre tipus d’actituds.
Molt bona intervenció del conseller Ruiz. Molt clar en les seves
argumentacions i explicacions. Llàstima que alguns dels polítics presents en la comissió d’investigació ja tinguin les seves conclusions elaborades abans i tot
que comencessin les compareixences...el país és així!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada