L’assistència sanitària funciona amb tota normalitat
És ben sabut que el mes d’agost a Barcelona es treballa molt i molt bé.
Els telèfons gairebé no truquen mai, els caps de les organitzacions acostumen a
estar de vacances, els polítics se’n han anat a agafar bronzo a Menorca, els
periodistes han desaparegut de l’escena, les associacions en defensa de la
sanitat pública estan somortes per la xafogor de l’agost...en l’àmbit sanitari
només queden els professionals que hi treballen i els malalts. Ningú més.
Es curiós observar com any rere any en aquest període de temps no passa
res: no hi han denúncies dels comitès d’empresa als jutjats, cap hospital
anuncia un ERO als seus treballadors, els directius dels centres sanitaris no
dimiteixen, no es parla de l’ICS, la comissió parlamentaria que estudia els
cassos de presumpta corrupció a la sanitat catalana no es torna a reunir ni
demana compareixences de ningú, no s’anuncien noves retallades, els
farmacèutics no amenacen amb deixar de subministrar productes farmacèutics als
ciutadans, etc. etc.
És evident que davant de tanta calma i de tanta tranquil·litat a un li
venen ganes de demanar a tots els que estan de vacances, que s’hi quedin. Que
no cal que tornin, per que sense ells vivim molt bé, i treballem encara millor. Com és possible que això pugui ser veritat?
Per això paguem polítics, periodistes, vividors i altres il·lustres
conciutadans? Doncs si, és evident que
és veritat. Any rere any el mes d’agost és un mes ideal per treballar a la
sanitat catalana: tots aquells que estan en condicions
de poder emprenyar no hi són.
Tanmateix sempre hi ha algú que intenta trencar aquesta pau. Aquest any
ha estat el Sr. Síndic de Greuges que abans de marxar a la Cerdanya ha volgut
deixar un encàrrec una mica malintencionat: el dia 2 d’agost va presentar un
informe en el qual denuncia que 50.000 infants a Catalunya tenen privacions alimentàries i 750 pateixen desnutrició i pobresa. A qualsevol persona li ha de
semblar d’entrada molt estrany que la situació a Catalunya sigui realment
aquesta tot i la cruel crisi econòmica que estem patint. Les coses es van anar
aclarint quan ràpidament tots els partits polítics que estan en l’oposició al
Parlament de Catalunya van demanar (tot i les vacances) una reunió urgent de la Diputació Permanent per tal de demanar la compareixença urgent de no se quants
consellers per que donin explicacions sobre l’informe. Quan vaig llegir que un
dels principals líders d’aquesta petició era el Sr. Pere Navarro, ja en vaig
tenir prou per entendre que havia passat: el Sr., Ribó per agrair el fet del
seu vergonyant nomenament com a Síndic al tripartit els
va tornar el favor amb un document enverinat contra el govern. Val a dir que la maniobra els ha sortit malament
(el tir per la culata) atès que la mesa del Parlament va decidir que fos el propi Rafel Ribó qui comparegui el dia 29 d’agost per explicar els termes dels
seu informe, el qual ha estat ja rotundament rebatut per la societat catalana de pediatria. Al Sr. Ribó se li ha vist per tant el llautó.
Un altre
que ha estat a punt de donar-nos l’estiu ha estat el Dr. Miquel Vilardell, president del COMB, que ha comparegut a la Universitat Catalana d’Estiu per dir
que no es pot retallar més a la sanitat catalana. En moltes ocasions he estat
crític amb determinades manifestacions del Dr. Vilardell, però he de reconèixer
que en aquesta oportunitat coincideixo al 100% amb ell. La sanitat catalana
està al límit dels seu nivell de subsistència, i no es pot aplicar ni mitja
retallada més no ja en el pressupost del 2014, sinó en aquest any 2013, en el
que la pròrroga pressupostària haurà de comportar
encara més retallades, per que si no, no acabem l’any des del punt de
vista econòmic. Aquestes retallades addicionals en cap cas podran fer-se a sanitat.
Seria el final d’un model que ha subsistit tot i les brutals retallades
aplicades per Economia i Finances des de l’any 2010. No hi ha espai per
retallar més; no hi ha espai a Sanitat per reduir despeses, més enllà de les
RAT que el Departament de Salut pugui aplicar d’aquí fins a finals d’any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada