En la sessió del dia 29 compareixien només persones en qualitat d’experts
La primera compareixença del dia va ser la del Dr. Miquel Vilardell,
president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, que va assegurar que
mantenir el sistema de Salut en la situació econòmica actual no és
gens fàcil.
Va defensar un sistema Nacional de Salut universal, en contraposició a
un sistema assegurador, que mantingui l’equitat en l’accés als serveis
sanitaris i a la cartera de serveis, sobre tot per aquells que tenen menys possibilitats
econòmiques.
 |
| El Dr. Vilardell actual president del COMB |
Tal com ja ha manifestat en moltes ocasions el Dr. Vilardell va demanar
més diners pel sistema sanitari, passant la
responsabilitat d’aconseguir aquests majors recursos als polítics, a qui
va demanar que es posessin d’acord i decideixin de quina manera s’han d’aportar
aquests diners extra que els sistema necessita: el copagament, que els més rics
paguin més, apujar els impostos...que ho facin com vulguin, que busquin els
consens social, però sobre tot que ho facin tant aviat com sigui possible per
que la situació actual és del tot insostenible.
També s’ha mostrat partidari de les RAT, en el sentit que en el
territori cal resoldre el major nombre de cassos possible, i aquelles
patologies amb una prevalença baixa o que requereixin tecnologies de punta o
costoses per ser resoltes, siguin ateses en hospitals de referència o
terciaris.
El Dr. Vilardell també ha reclamat polítiques de personal amb
retribucions mínimament dignes pels metges, amb estabilitat en el lloc de
treball, i que se’ls avaluï no sota criteris economicistes, sinó pels resultats
de la seva feina.
Ha explicat que el Col·legi de Metges disposa d’un grup empresarial que
aporta diners al col·legi i això permet que la quota de col·legiació sigui molt
baixa.
 |
| Manel Peiró no va poder assistir a la comissió |
Ha anunciat la propera convocatòria d’eleccions a la presidència del
col·legi, ha defensat al Dr. Ricard Gutiérrez de qui ha dit que va fer una gran
tasca en la càtedra de gestió a Sant Pau i ha resumit la seva presidència al
Col·legi de Metges en la defensa dels interessos del metges que segons ell ha
dut a terme a plena satisfacció del col·lectiu.
La segona compareixença era la de Manel Peiró, professor d'ESADE però no ha pogut
assistir a la comissió raó per la qual en paraules de la presidenta de la
comissió, la seva compareixença “decau”.
La tercera compareixença ha estat la del Sr. Jaume Puig, membre del
Centre d’Investigació en Economia de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra.
Ha explicat que la sanitat catalana “de la necessitat en fa virtut” atès que tot i la
situació econòmica és força eficient i els resultats són prou bons.
Ha explicat també que el ritme de creixement de la despesa sanitària
catalana entre 2003 i 2009 (entre un 3 i un 4% anual de mitjana) ja es veia que
es faria insostenible, atès que creixia força més que la renda.
Un altre problema que ha posat sobre la taula ha estat el d’una cartera
de serveis totalment oberta: tot per tothom i
absolutament de franc. El Sr. Puig ha posat l’exemple de la manca de
transparència del procés d’autorització dels productes farmacèutics a Espanya,
i de la fixació dels seus preus. Les actes de la comissió corresponent han de
ser públiques.
 |
| El professor Puig de la Universitat Pompeu Fabra |
També ha explicat que en la seva opinió el bon govern és l’aspecte més
desendreçat de la sanitat catalana, i ha explicat que els gestors necessiten
ser contractats per criteris professionals i no polítics, i certa estabilitat
en els seus contractes.
Ha comentat els problemes que es deriven del mal seguiment que es fa a
les prescripcions farmacèutiques dels malalts crònics, que al no seguir les
pautes establertes acaben generant ingressos inadequats en els hospitals
d’aguts.
En general la intervenció del Sr. Puig ha estat força interessant però
no exempta d’alguns tics dels economistes, que se’ls nota amb els exemples que
posen que no sempre encerten en les conclusions que hi treuen.
La compareixença següent ha estat la del Sr. Joan B. Casas Onteniente,
president de la Comissió Tècnica de la Central de Balanços. En al seva
compareixença el Sr. Casa ha explicat que la Central de Balanços emana de la
llei d’ordenació sanitària de l’any 90. És llavors quan es comença a tenir
informació dels diferents centres de la Xarxa d’Utilització Pública.
Primer es va haver de homogeneïtzar la informació abans de poder-la
integrar i consolidar, i per això prèviament ha calgut homogeneïtzar els
comptes anuals dels centres. La central de Balanços produeix informes agregats
que arriben als centres. Aquests també reben la seva pròpia informació que
poden comparar ambla dels centres anàlegs a ell, no només en tipologia (aguts,
salut mental, sociosanitari), sinó també per dimensió (nombre de llits)
Es tracta d’una informació útil que no té referent en tot l’Estat
espanyol. La central està integrada per tècnics del Consorci de Salut i Social
de Catalunya, de la Unió Catalana d’Hospitals, de l’ICS i del CatSalut.,
presidida per una persona independent. Els tècnics formen part de la comissió
per que a vegades des de les taules de l’administració
és fàcil perdre de vista la realitat de la gestió del dia a dia; per
això ha estat bàsic poder incorporar persones coneixedores d’aquesta realitat.
 |
| El Sr. Joan B. Casas |
L’objectiu que es plantegen per un futur no llunyà, és l’obtenció de costos per processos.
El Sr. Cases ha estat qüestionat per algun dels polítics assistents a
la comissió, i en la seva defensa ha explicat que Faura Casas està en el sector
sanitari des de fa més de 20 anys, i és gràcies a la feina feta en aquet període
que aconsegueixen contractes i no per
ser amics de ningú, i que se sent molt orgullós de la feina que han fet durant
tots aquests anys.
Preguntat per les diferències entre els informes d’auditoria i els de
la sindicatura de comptes, ha explicat que els auditories treballen necessàriament
per mostres, mentre que la sindicatura de comptes ho fa analitzant al totalitat
dels documents. Per la sindicatura el concepte de legalitat priva per sobre de
tot, mentre que en l’informe d’auditoria el que priva és la correcció del procés
des del punt de vista tècnic. Els auditors presenten els seus informes als
patronats o a les Juntes o als consells de govern; mai als gestors directament.
I fins aquí les compareixences dels experts de la última sessió de compareixences a la comissió d’investigació de la sanitat al
Parlament de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada