Escrit per Dr. Toni Iruela
Metge de Família. EBA Vallcarca SLP.
@airuelal
Recentment
el Ministerio de Sanidad ha publicat el seu
Baròmetre Sanitari corresponent a l’any 2012. Recullo aquí els principals
resultats generals del sistema sanitari i en particular de l’atenció primària
de salut (APS) i de la seva medicina de família (MF).
- El 70,6% dels ciutadans pensa que el sistema sanitari funciona bé (millor opinió dels homes que de les dones).
- La puntuació obtinguda pel sistema sanitari és de 6,57 / 10.
- Sembla que les preferències entre sanitat pública i privada (a favor de la pública) és més favorable en primària / urgències que en l’àmbit especialitzada / hospitalització.
- La satisfacció amb el MF de l’APS es molt bona o bona en el 87,6% i d’un 83,4% amb el metge especialista.
- Destaquen les valoracions de 8,09 la proximitat dels centres de primària; 7,80 la confiança i seguretat que transmet el metge i 7,74 el seu tracte.
- Pel que fa a les raons per les que es decideix acudir directament en cas d’urgència a un Hospital: 43% perquè no coincideix amb l’horari del MF, 7,8 % perquè el seu centre de salut no té urgències i un 35,6% perquè pensen que a l’Hospital hi ha més mitjans.
 |
| La freqüentació en centres sanitaris al 2012 |
El
cert és que pretenia titular aquest post perquè no és atractiva la MF al
nostre país? Està clar que al menys per la ciutadania
la valoració del SNS i en particular de la seva APS (Medicina de Família)
continua sent positiva tot i que per primera vegada la satisfacció general amb
el sistema cau en el que podria ser un canvi de tendència. De fet, la sanitat
ja és un dels cinc problemes dels espanyols segons el CIS. És indubtable la
influència del context de la important crisi que ens afecta i en particular les
retallades que està patint el SNS.
Potser
la visió crítica vers la medicina de família és major entre
el sector sanitari que en la ciutadania en particular ?
Intentaré
recollir en aquest post alguns aspectes que des de el meu punt de vista poden
afectar la reputació de la medicina de família en particular pels llicenciats
que es presenten al MIR. Sóc conscient que és millor posar l’accent en el locus
de control intern (què podem fer nosaltres?) i no fer victimisme i pensar que
la solució ens ha de venir de fora. Malgrat això alguns dels aspectes que poden
influir en el poc atractiu de la MF:
- La sensació que les consultes de primària estan sobreutilitzades, massa càrrega de feina i que no hi ha fre d’aquesta tendència.
- Una crònica e insatisfactòria mala relació amb els especialistes amb repetició de proves, comunicació insuficient, prescripció induïda, etc.
- Important desconeixement de la clínica per part de les autoritats sanitàries i un excés de burocràcia que es concentra al nivell d’atenció primària.
- Una encara “barra lliure” propiciada pels polítics amb un excés de populisme i no interès en transmetre a la ciutadania la necessitat d’una utilització responsable dels serveis sanitaris.
- La medicalització excessiva de la nostra Societat: tot ha de tenir tractament i tot s’ha de curar.
- Uns mitjans de comunicació poc rigorosos i que en la selecció de les seves notícies acostumen a tenir més lloc les notícies poc rellevants però amb morbo, i per tant amb una visibilitat de la medicina de família molt escassa.
 |
| La satisfacció dels espanyols amb la sanitat en el període 2007-2012 |
Com ja he comentat i
malgrat la valoració del Baròmetre Sanitari, la MF cotitza a la baixa en la
elecció dels MIR. Seguint a Beatriz González López-Valcárcel, els factors que
tenen en compte els MIR per triar especialitat són:
- Probabilitat d’obtenir feina.
- Estabilitat a la feina.
- Horari i condicions laborals.
- Retribució.
- Possibilitat exercici privat.
- Prestigi professional.
- Reconeixement per part dels pacients.
- Desenvolupament professional.
- Possibilitat d’investigar.
- Proximitat del lloc de treball al lloc de residència.
S’imposa per tant una
reflexió serena per analitzar per què el poc atractiu de la MF pels MIR i quins
d’aquests atributs poden ser els més rellevants i des del meu punt de vista i
pel bé del SNS corregir.
Per finalitzar afegir
dos aspectes que també em semblen importants en aquesta manca de prestigi de la
especialitat de MF. Un és la injustificable escassa
presència a la Universitat, malgrat que la majoria de llicenciats en Medicina
hauran de treballar a l’atenció primària. L’altre, el fet que encara, hores
d’ara, tinguem 3 societats científiques de metges d’atenció primària, tampoc
diu massa en positiu del nostre col·lectiu.
En un proper post
intentaré posar l’accent en què podem fer per augmentar l’atractiu de la nostra
especialitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada