Escrit per Dr. Toni Iruela
Metge de Família. EBA Vallcarca SLP.
Aquest estiu ha caigut a les meves mans l’Euro Health Consumer Index (EHCI) de l’any 2012, un tipus de rànquing dels sistemes sanitaris que qualifica a diferents països europeus en base a una sèrie d’indicadors. El primer que vaig fer (“morbo is morbo”) va ser mirar en quin lloc es situava Espanya, i la vaig trobar situada al lloc 24 sobre 34 països. Em va sobtar i abans de profunditzar en el seu estudi vaig donar quatre veus amb amics que en saben més que jo a veure quina opinió en tenien d’aquest EHCI. D’aquests, el Professor Jose Ramón Repullo del Carlos III va ser el més explícit ja que amb bones paraules em va desaconsellar la seva lectura.
Vull aprofitar aquest post per fer algunes
reflexions pel que fa a l’avaluació dels sistemes nacionals de salut (SNS).
El professor Jose Ramon Repullo, professor del departament de Planificació i Economia de la Salud, de l'EscolaNacional de Sanitat. Institut Carlos III |
Seguint al propi professor Repullo, crec que cal tenir en
compte algunes consideracions per donar una bona resposta.
- Els Sistemes Sanitaris són organitzacions complexes i multidimensionals. Quan els intentem analitzar què ens interessa més els resultats en salut ? o la resposta a les expectatives del pacient ?
- Per fer un rànquing cal triar els indicadors, avaluar el seu grau de compliment i ponderar el valor de cada un d’ells.
- Cal relacionar els resultats amb els costos. Sent el millor SNS el que tingui més bons resultats amb menys despesa. La qual cosa “paradoxalment” podria fer que països pobres amb poca despesa obtinguin bons llocs al rànquing per la seva despesa tan baixa. Per intentar obviar aquest biaix els experts de la OMS van utilitzar l’anàlisi envolvent de dades (data envelopment analysis), que permet comparar l’eficiència relativa.
e |
El Dr. Josep Mª Argimon és el responsable de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya |
Malgrat les innegables dificultats metodològiques de disposar d’uns indicadors vàlids i fiables que ens permetin avaluar i classificar els diferents SNS com breument he intentat exposar amb anterioritat, crec que és bo que ens intentem comparar, per intentar aprendre dels que ho fan millor que nosaltres. Cal continuar avançant i cercant evidència, preguntes clàssiques que sembla que encara no tenen respostes concloents, que hi ha dubtes o que pesa més la ideologia que la ciència; així quins sistemes de salut són millors els tipus Bismark o els tipus Beveridge?. Quin és el pes dels sistemes de salut i dels seus determinants en els resultats de salut? És més eficient la gestió privada que la directa pel finançador públic?, etc.
Cal de tota manera estar alerta davant de certs
rànquings que poden obeir més a l’interès comercial de certes consultores que
al rigor científic.
Així que amics lectors no perdin el temps llegint
l’EHCI. Crec de tota manera que en el context actual i a la espera de les
conclusions del Pacte Nacional de Salut, des de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya haurien de ser capaços de poder fer
contribucions importants en aquest camp, atès que tenen experiència, expertesa,
coneixements i talent suficients per fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada