Robatoris als Hospitals catalans

El material sembla que ha estat robat per una banda organitzada

Mentre el catalans majoritàriament estàvem de vacances, una banda organitzada ha actuat en diversos hospitals catalans robant material d’endoscòpies i d’ecografies. Els robatoris s’han produït en els Hospitals de Sta. Caterina de Salt, l’Arnau de Vilanova a Lleida, l’Hospital de Terrassa i l’Hospital Santa Tecla a Tarragona. Aquests robatoris s’han de sumar als dos que s’han produït a València (l’Hospital Provincial de Castelló i l’Hospital Clínic de València) i els altres dos de l’Aragó (Hospital de San Jorge a Osca, i Hospital Clínic Lozano Blesa de Saragossa). Els robatoris van començar al mes de maig i des de llavors amb intervals de temps, s’han anat produint la resta de robatoris.  El material robat és sempre el mateix: sondes d’endoscòpies i components d’equips d’ecografia. Tampoc l'Hospital Meritxell d'Andorra se'n ha lliurat.

El robatori a l'Hospital de Terrassa es va produir
al mes de maig

Només els quatre hospitals catalans afectats (de moment) els lladres s’han endut 26 sondes endoscòpiques valorades en més de mig milió d’€.  Està clar que els lladres saben que és exactament el que volen robar i que els robatoris tenen tots les mateixes característiques per tant sembla evident que tots han estat fets per la mateixa banda. També sembla clar que el material robat  no pot ser utilitzat en cap altre hospital del país, i per tant no és gens descabellat concloure que els robatoris han estat fets per algun grup organitzat, per després revendre el material robat ves a saber on. D’on poden ser? Que cadascú faci les seves hipòtesis, i si algun dia els detenen ja ho sabrem.

El fet de comentar aquests fets en aquest blogs no és tant pels robatoris en sí, sinó més aviat per alguna de les conclusions que se’n pot extreure. Tos sabem que des de fa uns anys, la majoria dels centres hospitalaris catalans tenen guardes de seguretat. El cost d’aquest servei no és precisament barato; més aviat al contrari. Les hores treballades surten cares, i segons el tipus de guarda que es contracta encara ho poden ser més. La primera pregunta seria doncs a què es dediquen els guardes de seguretat en els nostres Hospitals? Per això es paguen a preu d’or aquests serveis?.

Un altre pregunta que sorgeix també amb immediatesa, és el de les targetes d’identificació que tots els treballadors porten en els nostres hospitals. Aquesta és una realitat que es va començar a imposar allà per els anys 90, i que va comportar també una despesa important en els nostres hospitals: la foto, el material de la targeta, la reposició de les que es perden, la rotació de personal, etc., fa que el cost d’aquestes targetes sigui també significatiu.  La necessitat de les targetes va venir donada per els responsables de recursos humans, que consideraven que la targeta d’identificació complia diferents funcions: d’una banda eliminar l’anonimat en les relacions amb els usuaris, d’altre informar sobre la categoria professional, un altre funció era la d’identificar a tots els treballadors de l’hospital, i també fomentar l’esperit de pertinença entre tots els treballadors que la portaven. En alguns centres, la targeta servia també per fitxar a l’entrada i a la sortida del treball, per recollir  uniformes, fins  i tot ha servit per recollir els lots de Nadal.

La pregunta és immediata: si tots els treballadors la duen, com és que els guardes de seguretat no han detectat la presència de persones estranyes en els llocs habitualment d’accés restringit en els que es desa aquest tipus de material? Però immediatament sorgeix un altre interrogant: qui és el responsable del material en les unitats? Existeix algú que vetlli per que tot aquest instrumental cada dia sigui guardat on correspon, amb prou garanties de seguretat?

L'Hospital de Sta. Tecla a Tarragona

Em temo que en els nostres hospitals hem copiat moltes de les coses que veiem en les series americanes que tenen els hospitals com a lloc on es desenvolupen les diferents històries; allà és on hem vist els “segurates” i les targes d’identificació, però en cap cas ens hem ocupat de les funcions bàsiques que entre tots han de fer: vetllar per que individus no autoritzats puguin entrar impunement en determinat àmbits de treball, i endur-se com aquell que res, l’aparellatge que els interessa.

Està clar que tant “segurates” com targetes d’identificació han de servir per quelcom més.


PS: Pocs dies després de la publicació d'aquesta entrada, els Mossos d'Esquadra han confirmat la detenció d'una banda constituida per 4 persones de nacionalitat sembla que colombiana com pressumptes autors d'aquests robatoris. Les detencions s'han fet a Navarra, on acavaben de robar en altres dos hospitals. A la llista d'hospitals robats a Catalunya, cal afegir-hi els Hospitals Vall d'Hebron i la Creu Roja del dos de Maig, on també es van endur material del mateix tipus. Sembla que els integrants de la banda, que eren membres d'una mateixa familia (dos homes i dues dones) enviaven per correu a Colombia, el material robat, on era revenut a centres sanitaris, a un preu molt inferioir al seu cost.   

www.rbaestudisiprojectes.cat