Al sector concertat català li manca transparència per esvair tots els dubtes
La Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya no estableix explícitametn que poden pertànyer a l’antiga XHUP (avui
SISCAT) organitzacions amb ànim de lucre; tampoc diu el contrari. I suposo que
com no diu el contrari, per aquesta porta falsa? s’ha permès que algunes institucions
amb afany de lucre treballin en el SISCAT.
Però no és el meu objectiu discutir aquesta qüestió sinó donar una visió al voltant de la transparència de les institucions amb ànim de lucre i
d’algunes sense ànim de lucre. Escriure sobre aquests temes és
conseqüència del seguiment que en el seu dia vaig fer de les sessions de la
comissió d’investigació de la sanitat al Parlament, veient sobre tot el
desconeixement i la confusió que molts diputats van mostrar sobre aquests
temes.
 |
| El conseller Ruiz va explicar a la comissió d'investigació de la sanitat al Parlament, que demanaria a les empreses públiques i consorcis un codi ètic de bones pràctiques. Ho hauria de fer extensiu a totes les empreses que integren, o es vulguin integrar, al SISCAT |
Aquesta problemàtica té
una importància més rellevant en uns moments en els que
el manteniment de l’estat del benestar està en qüestió, atesos els
costos que implica, i la manca de recursos dels governs per assegurar-ne el seu
ple manteniment. En aquestes circumstàncies és ètic que
hi hagi en el sector de la sanitat pública entitats amb ànim de lucre?
Si la llei ho permet, sens dubte és legal, però al mateix temps és ètic?
Per analitzar aquesta
qüestió una de les coses que caldria saber és què passa amb els resultats de
les empreses amb ànim de lucre. Si els guanys que obtenen són conseqüència
d’una gestió eficient, ningú es pot oposar a la seva presència en el sector, però
haurien de quedar clares tot una sèrie de condicions. Quan es produeixen
aquest guanys, només en gaudeixen els accionistes? De quina manera se’n
beneficien els treballadors que amb el seu esforç han fet possible l’existència
d’aquests guanys? Quina és la retribució dels directius? Com varia la retribució dels directius i dels
accionistes comparada amb la retribució dels treballadors? Si totes aquestes
respostes són coherents, i es manté un equilibri entre tothom, i sempre que el
servei prestat tingui els estàndards de qualitat establerts per
l’Administració, semblaria que no hi hauria cap
problema ètic per admetre la seva presència en el si del sector
concertat. El problema apareix quan avui en dia, no hi ha cap empresa amb
ànim de lucre del sector que assoleixi aquest nivell de transparència. Existeix una gran opacitat en
quant a aquests aspectes interns de les empreses. Per tant una primera
conclusió hauria de ser "Sí a l’afany de lucre en el sector concertat", però amb una transparència que avui en dia no existeix.
Quan a més, en algunes
d’aquestes empreses la seva matriu no està radicada a Catalunya i són per tant
Grups sanitaris, es presenta encara un altre interrogant respecte a la
responsabilitat social corporativa (RSC), atès que caldria conèixer si aquesta
RSC s’aplica a nivell de grup en el lloc on té la seu la societat matriu, o bé si s’aplica
individualment en cada un dels llocs on hi ha centres generadors de resultats.
Tanmateix aquestes
consideracions també són vàlides per entitats dites “sense afany de lucre”,
però sotmeses també a una opacitat molt elevada a Catalunya. Em refereixo a
Mútues i Fundacions. Com en el cas anterior, no es disposa de cap informació
sobre les retribucions dels directius; tampoc es disposa de cap informació de
les retribucions si n’hi ha, dels membres de les juntes, sigui en forma de
dietes o de qualsevol altre naturalesa. A vegades en el sí d’aquestes mútues hi
ha altres activitats o línies de negoci, fora del sector públic: no es coneix
si hi pot haver finançament d’activitats privades resultants de guanys en el
servei públic. També es produeixen en aquest cas com en el de les empreses amb
ànim de lucre, participacions en el capital d’altres societats que dificulten
molt el seguiment i la transparència de què es fa amb els guanys que produeix
l’activitat pública, i de quina manera aquests guanys es “distreuen” de
compensar al personal que contribueix a aconseguir aquest guanys o de ser
reinvertits en el procés assistencial. Aquests entramats societàris encara dificulten més la transparència.
Voldria denunciar encara
altres irregularitats, com el fet de l’existència d'empreses amb afany de
lucre, que volen treballar per la sanitat pública, aplicant als seus
treballadors convenis de la sanitat privada, el que sens dubte és una pràctica
de competència deslleial. Ull amb aquesta situació de competència deslleial per
aplicació de convenis que no corresponen. Hi ha hospitals privats que ho estan
fent.
Per tot plegat, en un moment en el que sembla que el conseller Ruiz ha
encomanat la realització d’un codi ètic de bones pràctiques, cal que s’entri
també en aquests aspectes que permetin dotar al sistema sanitari català d’una
total transparència que eviti tant com sigui possible, l’existència de dubtes i
sospites sobre la seva honestedat. Que els sous dels directius siguin
transparents, com ho són a la sanitat pública, i que l’aplicació de resultats
sigui també coneguda entre altres elements de transparència.
El final de tot plegat
hauria de passar per que les empreses que vulguin formar part de la xarxa pública
de Catalunya (SISCAT), i per tant contractar amb el CatSalut, a més de superar el
procés d’acreditació establert, s’hagués de sotmetre a
tot un seguit de pràctiques de transparència. Això seria perfecte (o
quasi).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada