La manca de pressupost, els tarannàs i el coneixement tant diferents d’uns i altres, fan que avui l’acord sigui difícil d'aplicar
A primers de setembre es va signar un acord entre la consellera del
Departament de Benestar i Família (DBF) i el conseller del Departament de Salut
(DS), anomenat “Pla Interdepartamental d’interacció del serveis sanitaris i
socials” que té per objectius:
- La integració de caràcter instrumental de la xarxa pública sanitària i la de serveis públics de l’ICASS
- La interacció entre la xarxa d’atenció especialitzada de salut i la xarxa de serveis socials
- La interacció entre els àmbits sanitari i social de la xarxa de salut mental
- L’adequació de la llarga estada sociosanitària i de salut mental
 |
| Neus Munté, consellera de Benestar i Família, té molt clares les mancances del seu Departament a l'hora de poder assumir els compromisos amb Salut |
Dels objectius de l’acord se’n desprenen alguns comentaris. El primer
d’ells positiu, en el sentit de reconèixer que aquesta integració és del tot
necessària i si fos factible positiva. El segon negatiu, atès que amb acord o
sense fa masses anys (no menys de 15) que s’està parlant d’aquesta integració i
mai s’ha pogut dur a terme.
Per aconseguir que un tema com aquest es desenvolupi amb normalitat i amb
garanties, el primer que cal és poder dotar-lo d’un pressupost i és evident, al
bell mig de les retallades, que cap dels dos departaments implicats està en
condicions de poder assignar cap
quantitat. A més de diners, calen també dispositius sanitaris per poder donar resposta a les noves necessitats que sorgiran: si un 25% de
malalts de llarga estada han de passar a
residències assistides, on són les residències que puguin albergar aquest allau
de mallats? Per que les que existeixen actualment estan pràcticament plenes o
poc els falta.
 |
| La Sra. Carmela Fortuny, directora general de l'ICASS, té a les mans una responsabilitat complicada d'assumir |
Per tant, sense pressupost específic, i sense dispositius assistencials
suficients, com es vol tirar endavant aquest pla? Segons la nota explicativa
del Departament de Salut, el Pla “no genera despeses derivades de la seva execució, ja que no
requereix recursos addicionals atès que es durà a terme mitjançant la
reordenació de recursos econòmics ja existents”, però això no deixa de
ser el compte de la lletera. Pensar en la reordenació de recursos econòmics ja
existents és no tocar de peus a terra, atès que el Departament
de Salut s’ha compromès davant de les patronals del sector a garantir durant
dos anys els ingressos als centres sociosanitaris mentre es porta a terme
aquesta reconversió. Com que els miracles no existeixen, si aquest projecte no
es dota econòmicament, voldrà dir que només es podrà materialitzar deixant de
complir el compromís esmentat, fet que pot comportar un autèntic desastre en el
sector. Aquesta visió de la reordenació dels recursos ecnòmics existents només s'haurà produit al cap d'un cert nombre d'anys (mínim 3 o 4). Mentre tant, per assegurar la viabilitat del projecte, cal sens dubte, un pressupost.
Però a banda, hi ha altres aspectes de tipus més qualitatiu que cal
considerar. Fan referència als tarannàs tan diferents d’un i altre departament.
Mentre a Salut els aspectes sanitaris són sens dubte fonamentals, a Benestar i
Família passen a ser secundaris, i es prima molt més tota la qüestió més pròpia
de l’entorn social del malalt per sobre del tema sanitari. Segurament és per
aquest motiu que la consellera de Benestar i Família Neus Munté, no està massa
convençuda de disposar del personal idoni per assumir aquestes noves
responsabilitats en el seu Departament.
Mirem sinó, quina és la missió de l’ICASS segons el decret 402/2000, de 27 de desembre, de
reestructuració de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
“la missió de l’ICASS ha de consistir a atendre els dèficits
de les persones, ja siguin de caràcter personal, econòmic o social, quan puguin
comprometre el seu desenvolupament, la seva autonomia i la seva integració
social. Aquesta actuació també ha de contribuir a mantenir i incrementar la
societat del benestar, garantint prestacions i serveis a les persones i grups
més desfavorits, fomentant així la cohesió social i la igualtat d’oportunitats,
i l’exercici efectiu dels drets fonamentals de les persones.”
Queda doncs ben clar, que qualsevol aspecte de tipus sanitari no forma part
de les prioritats de l’ICASS, i per tant d’entrada no és evident que l’ICASS
pugui gestionar aquestes noves responsabilitats sense recursos addicionals tan
econòmics com humans.
La pressa del CatSalut en dur a terme aquest programa contrasta
amb la necessària lentitud amb que Benestar i Família ho acabarà assumint. I
seria bo que ho assumís, per que aquesta reconversió és necessària. Però cal
fer-la dotant-la del pressupost mínim imprescindible per assegurar la seva
correcta materialització. En aquest país tots hem après que amb voluntarismes
no anem enlloc; les coses tenen un cost, i si no es paga avui la realitat
demostra que més endavant costarà molt més.
A banda tal i com demana el sindicat Metges de Catalunya, cal que els metges de les residències assistides i socials que rebin aquest malalts puguin accedir a la Història Clínica Compartida de Catalunya i a la recepta electrònica. Aquesta necessitat requereix de recursos addicionals per tal que aquests centres puguin fer una inversió en tecnologia que avui epr avui no requereixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada