L’Hospital de Sant Pau davant d’un nou escenari

Quan a partir de l’equip que juga se’n dedueix la tàctica a emprar

Avui s’han conegut les persones que assumiran la responsabilitat des del Patronat de la Fundació de Gestió de l’Hospital de Sant Pau. Són les següents: Isabel de Diego , Bibiana Segura i Enric Argelagués a proposta de la Generalitat i Cristina Iniesta a proposta de l’Ajuntament de Barcelona. L’equip s’ha de completar amb una persona proposada pel Bisbat de Barcelona que ho farà en els propers dies. Aquestes cinc persones substituirien a les 5 que van dimitir en bloc el passat 7 de juny.

El nou Hospital de Sant Pau, no acaba de trobar la
sortida a la seva difícil situació

Com que normalment la Presidència l’assumeix el representant de qui acaba pagant, i aquest no és altre que la Generalitat (és a dir els ciutadans amb els seus impostos), és d’esperar que la presidència de la fundació acabi recaient en un dels tres representants de la Generalitat, i d’aquests l’únic que té perfil sanitari és Enric Argelagués.

La seva trajectòria a la sanitat catalana és prou llarga i coneguda: des dels antics programes de transfusió sanguínia, fins a responsable del Banc de Sang i Teixits, sense obviar el seu pas per la gerència de l’Hospital Germans Tries i Pujol de Badalona o la gerència de l’ICS . Argelagués és per tant un home amb experiència al que difícilment li vindran de nou els problemes de l’Hospital de Sant Pau. 

Queda encara per conèixer l’equip gestor que haurà de dur a terme les polítiques i directrius que emanin d’aquest Patronat. Tanmateix passa una mica com en els equips de futbol: quan coneixes una part important de l’alineació que presentarà un equip, ja et pots fer idea de la tàctica que utilitzarà l’equip en el partit.

Enric Argelagués podria esdevenir el nou
President de la Fundació de Gestió
de l'Hospital de Sant Pau 

En conseqüència estem davant d’un equip que probablement jugarà a la defensiva. Que jugarà a evitar els problemes, sense abordar a fons les causes de la situació de Sant Pau. Pilotes fora, dit amb altres paraules.

He parlat de causes, per que al meu entendre són vàries les situacions que han dut fins aquí a aquesta institució. La primera és que Sant Pau no té “pare ni mare”. No hi ha cap institució que cregui amb fermesa que Sant Pau li pertany. Sant Pau no és com el Clínic que fis fa ben poc sabia qui era l’amo (ara fins i tot al Clínic ho comencen a dubtar), o com Vall d’Hebron, que sap molt bé que és de l’ICS.  Ningú considera que Sant Pau sigui seu, i qui menys ho considera és el propi Departament de Salut. Per tant, primer problema a solucionar: crear sentiment de pertinença biunívoc, és a  dir en dues direccions: de Sant Pau al Departament de Salut, i del Departament de Salut a Sant Pau.

Segona causa: definir i explicar quin tipus d’Hospital ha de ser Sant Pau. Ha de ser terciari? Totalment terciari? Només en part? Quina part? Ha de ser l’Hospital “comarcal” de la dreta de l’eixample? És que hem sentit dir de tot. L’autoritat sanitària hauria de sortir immediatament a clarificar el futur de Sant Pau en funció del que la planificació sanitària estableixi, més enllà dels interessos d’aquests o d’aquells altres.

Una tercera causa seria la inadequació de la plantilla. Sobra gent, i no poca. Cal fer un ERO ahir millor que avui definint la plantilla necessària en funció de la tipologia d’Hospital que es decideixi. Algú creu que amb aquesta alineació es durà a terme un  ERO? Tant de bo m’equivoqui; seré el primer a demanar disculpes, però molt em temo que no hi haurà ERO a Sant Pau.

Quarta causa: la retribució del centre. Definit el tipus d’Hospital, caldria donar-li un marge de temps per adequar-se a la nova situació, i en aquest període transitori, eliminar tots els deutes i adaptar l’estructura de costos del centre a la nova realitat que es decideixi.

La Dra. Cristina Iniesta, sembla que serà la única
que repetirá en la Fundació en representación
de l'Ajuntament de Barcelona 

Quinta causa: cal un pacte urgent amb el comitè d'empresa per encarrilar el futur de l'Hospital sota una perspectiva de sostenibilitat, que en cap cas passa per abocar-hi recursos com en un pou sense fons, o aplicar-hi el patrimoni de la Institució: al cap de poc temps, estariem igual però sense patrimoni. El personal de Sant Pau ha de saber que Catalunya ha fet un pas enrera pel que fa a sous de 5 anys com a mínim.

Aquesta relació de problemes no pretén ser exhaustiva, i segurament és equivocada.  Però és sincera i és la meva. Aquest matí quan he intentat aconseguir informació sobre els canvis a Sant Pau m’he trobat una persona que m’ha preguntat qui era jo per opinar sobre Sant Pau. Que estant a fora del sistema la meva visió no tenia cap valor, i que quin era el motiu pel qual jo parlava.  La resposta és ben senzilla, parlo per que crec que ho he de fer, i com en tantes coses, les solucions que s’acaben implementant per l’Administració les acabem pagant els ciutadans amb els nostres impostos, i com que ningú em pregunta si hi estic d’acord, he decidit parlar. I ho continuaré fent mentre pensi que tinc alguna cosa a dir.

Malauradament, alguns dels que estan al voltant de “l’alta política” es creuen que sempre estan en possessió de la veritat, que la seva paraula és dogma, quan en realitat resulta que som com jo, de carn i ossos i per tant també es poden equivocar. I si no, si tan bé ho fan, que baixin dels pedestals i mirin com van les enquestes... 

www.rbaestudisiprojectes.cat