Escrit per Dr. Toni Iruela
Metge de Família. EBA Vallcarca SLP.
@airuelal
El proper divendres 21 de juny tindrà lloc la tercera reunió, i ja pròpiament
de discussió operativa, de la Comissió del Pacte Nacional de Salut.
La primera consideració que vull fer, en la línia també de la expressada
per Ricard Bosch és que em sembla molt positiva la seva constitució i així
mateix que tinc bones expectatives en les conclusions que se’n puguin derivar
de la mateixa. Recordar que aquesta Comissió és fruit de la Moció 3/X del
Parlament de Catalunya sobre les polítiques de la salut
que posteriorment es va portar a Acord de Govern del 21 de maig de 2013.
Per motius professionals darrerament he tingut ocasió de treballar amb
responsables de la Consejeria de Sanidad de Madrid, i des d’allà constato una
certa enveja perquè a Catalunya es puguin seure al voltant d’una taula tots els
partits polítics i els representants del sector salut (sindicats, patronals,
representats de pacients i de professionals metges i d’infermeria, col·legis
professionals i de l’àmbit universitari, representants del Departament de Salut
i d’Economia) per mirar de fer un
document de bases per al Pacte Nacional de Salut a Catalunya.
Els membres de la comissió, el dia de la seva constitució |
Aquesta Comissió està coordinada pel Sr. Pere Ibern, un professional de
reconegut prestigi com a professor associat de la Universitat Pompeu Fabra i
membre del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES), així com a Director de
Desenvolupament Estratègic de DKV Seguros. No deixa de cridar l’atenció que la
coordinació de la Comissió recaigui en un economista de la salut i no un
professional sanitari, bona prova que de la salut de la nostra economia
dependrà sens dubte el nostre sistema nacional de salut. En aquest sentit
remarcar que seria important la coordinació i el treball conjunt amb el Consell Assessor de Salut del President Mas que lidera el Dr. Miquel Vilardell,
president del COMB.
Pel que fa als membres de la Comissió desitjar el seu compromís en els
treballs, esperar la implicació del Departament i molt especialment del seu titular,
el Conseller Boi Ruiz i que es pugui debatre d’absolutament tot i arribar al fons de les qüestions sense apriorismes.
En la reunió anterior de la Comissió es van fixar els següents àmbits de
treball:
- Finançament i cobertura
- Professionals
- Prestacions i cartera de serveis
- Model de serveis
- Avaluació, retiment de comptes i transparència
- Compromís del ciutadà
- Recerca i innovació
- Governança
Pel que fa a l’àmbit de finançament i cobertura, està clar que
caldrà un posicionament que configuri el nostre sistema amb accés universal i
un finançament per la via dels impostos. Una aposta decidida per un sistema
nacional de salut i veure com es supera el nefast RD 16/2012.
Un punt de controvèrsia clàssic en aquest sentit és el de la cobertura
dels funcionaris de l’Estat. Té sentit la cobertura per asseguradores privades del
tipus MUFACE, ISFAS o MUJEJU?.
Tenen sentit avui en dia les mútues de funcionaris? |
Quin tractament ha de tenir la doble cobertura amb assegurances privades
que a Catalunya es situa al voltant del 25,6%?, cal promoure-la? Incentivar-la
fiscalment?
Seran interessants les conclusions pel que fa a la correcte facturació de
les malalties professionals, els accidents laborals o de trànsit. També caldrà observar
les aportacions pel que fa a la facturació de pacients d’altres CCAA de l’Estat
així com la d’altres països de la UE.
En tot el que fa al finançament del sistema sanitari caldrà veure el
grau d’acord entre els membres de la Comissió en quin és el pes del PIB que s’ha de destinar a Salut a Catalunya. Aquí sens dubte entraran els debats sobre els
copagaments i la possibilitat d’impostos especials (tabac, alcohol, joc,...)
per contribuir de forma finalista al finançament del sistema de salut. I espero
de forma molt especial les aportacions que es puguin fer des de el punt de
vista assistencial per incorporar eficiència al sistema. Hi ha organitzacions
més eficients que d’altres? Per què? Es fa suficient "bench"? La compra de
serveis de CatSalut té en compte la eficiència dels diferents proveïdors? Què
poden aportar les RAT? En aquests punts la central de resultats ha de ser clau
per posar sobre la taula la evidència dels indicadors.
Pel que respecta a l’àmbit de recerca i innovació caldrà
un plantejament intel·ligent ja que el nostre sistema és d’excel·lència en
recerca (i hauria de seguir així) però no sembla que el seu finançament hagi de fer-se en base a l’assignació assistencial que paga el CatSalut als seus
centres proveïdors. En la mesura que es pugui, cal seguir vinculant la recerca
a la docència i veure com es promou la seva excel·lència.
el Parc de Recerca Biomèdia de Barcelona. Com s'ha de finançar la recerca biomèdica a Catalunya? |
Cal insistir que el sector salut és un important sector generador de riquesa,
intensiu en llocs de treball qualificats no des localitzables i amb un alt
valor afegit. La progressiva desinversió en salut que hem patit en els darrers
anys té una important repercussió en el conjunt de l’economia catalana.
Ens emplacem a propers
posts en els que valorarem el que s’hagi pogut conèixer dels treballs d’aquesta
Comissió, així com els principals punts de discussió o de debat dels propers
àmbits de treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada